VALÈNCIA. El gènere de la biografia literària (o biografia novel·lada) és un conreu de llarg alé dins de les lletres europees en general i franceses en particular. Fidel a eixa vella tradició, però incorporant les variants que d’una manera inevitable requerix la modernitat, Jean Echenoz (Aurenja, 1947) va portar a terme, en la primera dècada del present segle, un triple intent d’assajar el gènere per mitjà de tres novel·les d’extensió relativament breu. La primera d’elles, Ravel (2006), biografiava novel·ladament els deu últims anys del conegut músic Maurice Ravel. La segona, Córrer (2008), es centrava en el període central de la vida del corredor de fons Emil Zátopek durant els anys martiritzats de la desapareguda Txecoslovàquia, entre la invasió nazi i la Primavera de Praga de 1968. En el tercer intent, Llampecs (2010), Jean Echenoz va ampliar l’àmbit temporal de la narració novel·lant de dalt a baix (i amb un estil molt particular) la vida i els dies de Nikola Tesla, aquell particularíssim visionari que l’autor presenta davall el concís nom de Gregor, transsumpte real i alhora fictici d’aquell.
La visió de conjunt de la trilogia és tremendament atractiva i coherent, no només per l’interés que podria suscitar la narració estricta dels fets, de cadascuna de les històries o periples personals i els temps concrets que volen recrear-se, sinó sobretot per l’estil que travessa com una marca definitòria les tres novel·les. Un estil directe que resulta magnètic, impossible d’abandonar, addictiu per senzill i clar però al qual la concisió no li atorga cap manca de qualitat, sinó al contrari.
Tendim a pensar que, per part de l’arquitecte-director que és qualsevol autor d’obres literàries, els llibres d’una llargària notable exigixen un esforç superior respecte a peces d’una extensió més reduïda. Això és necessàriament cert només en allò relatiu a l’esforç purament físic (gens desdenyable, per cert) que implica la creació de més contingut, de la medició purament volumètrica del resultat final. Echenoz i la seua trilogia (i molt particularment el cas de Llampecs) són una prova irrefutable més de la subtilesa i la tècnica que sens dubte constituïx la intrahistòria de la creació de qualsevol obra d’una qualitat extraordinària, amb independència plena de l’extensió que puga tindre.
Perquè el treball previ, l’èxit d’aquell estil d’Echenoz i el seu efecte absorbent, quasi hipnòtic, és qualsevol cosa excepte casual. Juga el talent, sens dubte, però també i sobretot la tècnica aconseguida per mitjà del tàndem etern del prova-error irrenunciable per a qualsevol ofici. Eixe ofici i eixe joc de provatures dona resultats a voltes esplèndids (que només els grans veuen i saben aprofitar), i en el cas d’esta trilogia és principalment l’ús d’un present continuat per part del narrador. Eixe acompanyament al lector, eixa presència discreta però càlida i propera d’aquell que narra és la que procura la percepció d’immediatesa i allunya el relat d’un gènere perillosament cosí-germà (la novel·la històrica, i fins i tot la novel·la històrica narrada en primera persona, que l’apropa encara més però sense assolir la identificació plena que Echenoz aconseguix sense restriccions o distàncies, i que el fa profundament modern).
Llampecs (Raig Verd, 2016) és, com hem dit ja més amunt, la història de Gregor/Nikola Tesla, una libèrrima versió de la seua trista i alhora exultant vida, que l’autor alça com a ficció i obertament sense pretensions biogràfiques. Des del seu indeterminat i elèctric naixement i que la part ficcionant d’Echenoz situa en una mitjanit espectral i tempestuosa, enmig d’un rellamp de proporcions bíbliques (un pòrtic fastuós i genial, el convit perfecte per a endinsar-se en la novel·la) fins als últims dies de l’enginyer i inventor obsessivament a temps complet.
Des d’eixe naixement en un lloc perdut de l’Europa de l’est, el jove Gregor i la seua capacitat fabulosa per a les invencions més complexes marxaran a les ciutats principals de l’occident del continent, i des d’allí sentirà l’atracció inevitable del pol gravitatori desplaçat i que en aquells moments començava a regir el món: l’Amèrica a la qual arribarà quan encara no havia complit els trenta anys. Tot i la seua bona i imponent presència, serà sempre un personatge estrany i taciturn, negat a l’amor, al sexe, a les diversions o la infinita gamma d’anhels de la gent més corrent. La ment de Gregor/Tesla només opera en clau d’invenció constant, de provatures incessants, i a ell devem centenars de patents que seran majoritàriament aprofitades per altres. Les noves infraestructures, els nous materials i elements (particularment l’electricitat) i el progrés del segle seran el camp d’experimentació delirant a voltes, visionari unes altres, però sempre genial de Gregor/Tesla.
Igual que estava en el lloc adequat en el moment adequat (la Nova York del trànsit del segle XIX al XX i la seua puixança geomètrica en qualsevol pla), també era el lloc perfecte per als enganys, per a l’aprofitament indecent per part de financers i fortunes immenses dels invents que el sempre abstret Gregor/Tesla tenia rodant, i la seua vida serà una fulgurant pujada seguida d’una llarga i progressiva davallada, entre la indiferència i el menyspreu de bona part dels qui l’havien fet pujar.
Fascinant i inquisitiu relat de l’ascens i caiguda d’una ànima solitària i genial però mancada per complet d’habilitats socials, de capacitat previsora, del mínim egoisme que precisem per a no ser devorats pels peixos grans en el festí de la vida, Llampecs és el retrat entranyable i amarg d’un inadaptat fabulós, al qual el talent narratiu de Jean Echenoz convertix, encara més, en un mite constant i inexorable.