GRUPO PLAZA

cinqué centenari de la revolta

El Magnànim dedica un concert de Capella de Ministrers a la memòria de les Germanies 

La Institució Alfons el Magnànim commemorarà amb un congrés i un concert de Capella de Ministrers el cinqué centenari de la revolta dels Germanies

19/11/2021 - 

VALÈNCIA. La Institució Alfons el Magnànim commemorarà amb un congrés i un concert de Capella de Ministrers el cinqué centenari de la revolta dels Germanies. Segons ha indicat la institució en un comunicat, la jornada inaugural serà presencial i oberta als ciutadans i tindrà lloc el pròxim 24 de novembre a les 19h, en el Saló d'actes Alfons el Magnànim de la Beneficència.

En l'acte, el director del Congrés, el professor Vicent J. Escartí, farà una ponència i, a continuació, hi haurà un concert de Capella de Ministrers, amb el seu programa que recrea músiques coetànies de l'època amb un text narratiu original de Vicent Josep Escartí basat en les cròniques valencianes de Guillem Ramon Català i de Miquel Garcia. El Congrés estarà presidit per la Vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó. El format del congrés, exceptuant la ponència, és virtual, per a evitar possibles limitacions d'assistència del públic a causa de la COVID-19.

L'eix del congrés sobre les Germanies és el record d'aquella revolució valenciana al llarg dels segles i en diferents espais o àmbits. Reconeguts especialistes, des d'una perspectiva polièdrica, acosten la pervivència en la memòria d'aquell enfrontament armat d'importància cabdal, en tant que possiblement és l'esdeveniment històric en què, per primera vegada, el protagonista no va ser un personatge concret sinó que va ser el poble valencià qui es va convertir en el centre. Vicent Josep Escartí, en la seua ponència inaugural, titulada 'Del segle XVI al XXI: la memòria de les Germanies' farà un repàs al record del moviment agermanat al llarg de la nostra història.

Les ponències que integren el congrés estan a càrrec de Joan Iborra, que s'ocuparà del cronista de Burriana Rafael Martí de Viciana, el qual passa per ser el millor testimoni coetani del període; Pablo Pérez Garcia, qui denuncia l'absència de memòria pública d'aquell esdeveniment i destaca la importància de la documentació històrica per al seu estudi; Vicent Baydal Sala i Cristian Palomo Reina, que mostren com Barcelona va reaccionar ràpidament per a impossibilitar la reproducció del fenomen valencià; Gabriel Ensenyat, que s'ocupa de les notícies sobre la Germania mallorquina en el segle XVI.

Així Mateix, Vicent J. Escartí, que analitza un manuscrit quasi desconegut que conté notícies sobre aquell conflicte; Eulàlia Miralles, que s'ocupa de la poesia de la Germania; Josep Miquel Cuenca Alonso, que parla de l'enfrontament conegut Segona Germania; Rafael Roca Ricart, que ens presenta la recuperació de la memòria agermanada durant la renaixença i els inicis del segle XX; Alaitz Zalbidea Berenguer, que s'acosta a la revista 'Germania' (1925-1926); Maria Jesús Francés Mira, qui treballa sobre la novel·la Crim de Germania (1980), de Josep Lozano; i, finalment, Antoni Furió, que fa repàs incisiu a la producció escrita dels segles XIX i XX que s'ha ocupat del fenomen. Un total d'onze ponències d'especialistes de quatre universitats dels territoris on la Germania es va deixar sentir amb força, ara fa 500 anys.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email