'El meu museu': una experiència estètica sense moure’s de casa

VALÈNCIA. Joanne Liu va créixer entre els Estats Units, Taiwán i Hong Kong. Li agraden tant els animals que, de menuda, volia ser veterinària, però com que no se li donaven bé les ciències, finalment va decidir estudiar disseny gràfic. També gaudeix d’escriure històries, llegir, mirar pel·lícules, anar en bicicleta i, per descomptat, dibuixar, és per això que ha creat una marca de productes de papereria i ha concentrat gairebé tots el seu interés professional en la il·lustració. L’any 2018, de fet, va rebre la menció especial a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya en la secció d’Art, Arquitectura i Disseny per l’àlbum il·lustrat El museu, una obra publicada recentment per Coco Books que va nàixer precisament arran d’un viatge a Nova York i la visita als centres d’art més reconeguts de la ciutat de riu Hudson.

Es tracta d’un llibre silenciós, sense text, on les il·lustracions de Liu són les encarregades d’explicar l’aventura de Max, un xiquet entremaliat i divertit que passeja entre obres d’art i observa amb atenció tot el que l’envolta, que no sempre són peces artístiques, o potser sí, com per exemple: la bellesa de la vegetació que es deixa veure a través d’una finestra, que es troba casualment al costat d’una pintura amb un paisatge natural impressionista; els tatuatges d’un visitant, que curiosament s’assemblen a la decoració d’una porcellana Ming; les ratlles del jersei de colors d’un home vist del revés, que recorden la disposició cromàtica de les obres de Mark Rothko i les ombres que es projecten mitjançant la llum que entra de l’exterior, que configuren una composició en terra amb una semblança evident amb l’esquematisme abstracte de Piet Mondrian, entre altres coses més.

Es tracta, al remat, d’una obra enginyosament senzilla però alhora amb un coneixement profund sobre la realitat artística i, sobretot, amb un missatge explícit contundent: l’art està per tot arreu. Així, Max no fa altra cosa que fixar-se en allò que es troba exposat en les parets, en la resta de visitants i, fins i tot, en ell mateix, com demostra Joanne Liu, qui emfatitza visualment la curiositat extraordinària i la capacitat de sorpresa que presenta la mirada dels més menuts, a qui, precisament, es dirigeix aquest llibre. Amb tot, al final s’ofereix una guia resumida amb una frase breu que acompanya cadascuna de les miniatures de les il·lustracions, que permet una relectura més profunda alhora que aporta informació per qui no conega els artistes en què s’ha inspirat, les obres dels quals representa al llarg d’aquesta passejada tan simpàtica.

Les il·lustracions d’El meu museu mostren un domini narratiu francament eficaç però esdevenen, sobretot, un manifest de l’univers creatiu de Joanne Liu, tan audaç i capritxós. El seu ús del color és enèrgic i vibrant, amb una presència destacada del negre, d’altra banda un color no massa habitual en els llibres infantils, mentre que les composicions són lúdiques i alegres. L’esperit inquiet de Max es relaciona, per tant, amb aquesta actitud vitalista amb què la il·lustradora s’enfronta al full en blanc i amb un estil que, tot i les influències artístiques, desprén una marcada personalitat pròpia des de les guardes, amb un traçat manual que recorda més la gràfica d’un infant poc destre amb el llapis però que ací assoleix la categoria d’obra d’art.

Mentre que altres visitants estan ocupats intentant trobar el seu camí a través de les nombroses galeries i lluitant per a fer-se un lloc entre la multitud i observar amb deteniment una obra mestra, el protagonista d’aquest llibre examina l’espai des d’un altre punt de vista. Una picada d'ull a tothom que pense que els museus són avorrits i un toc d’alerta als usuaris adults habituals, que potser només es concentren en allò en què tradicionalment se’ls ha educat en compte de buscar la bellesa en la quotidianitat més propera. Un autèntic museu il·lustrat en paper dirigit a enriquir la sensibilitat, la imaginació i la intel·ligència i promoure una experiència estètica activa i emocionant sense haver de moure’s de casa. Ara bé, amb el Dia Mundial dels Museus tan a prop, potser és una bona ocasió per acostar-s’hi i revisitar-los amb els ulls de Max.