Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

GRUPO PLAZA

València, quina paciència

El món per desdejuni

19/01/2020 - 

VALÈNCIA. La veritat és que ser matiner té conseqüències agradables. Un tassó de llet amb mel de romaní  i una mica de cafè sustenten els primers minuts del dia, del nostre dia. Quan encara la matinada està lleganyosa, amb pocs llums encesos i el fred es frena tapat al llit amb el nòrdic, tot s’assaboreix millor. És un privilegi estar ja amb els ulls com a plats, poder llegir tranquil·lament els diaris a les sis del matí, amb només un puntet de llum a la tauleta. No us podeu imaginar com resulta de gratificant. Us sorprendria com millora i s’assimila qualsevol notícia. L’amor matiner al dia és un luxe! Els tocatardans no saben allò que es perden. Les reaccions llegint al catre varien molt. Les novetats al cant del gall, prou previsibles, enganxades als llençols, salten als ulls d’una altra manera. Estar espavilat des de la punta d’alba estimula i refresca les neurones, això que tanta falta ens fa. Començar la jornada amb hores al davant és imprescindible per tal de pair els fets d’última hora. Notícies barrejades amb magnífics articles, amb opinions que caldegen de Toni Mollà, Amparo Panadero, Quim Monzó, Antoni Bassas, Regina Laguna, Tonino Guitian, J.R. Seguí, Gustau Muñoz, Francesc Viadel... i tants altres ben sospitosos d’escriure amb trellat.

Confessar-vos que aquests dies de noms i cognoms, de nous ministres i seguici, se m’ha desbarat la rutina. Les movioles al passat, les piulades adormides a les xarxes (sort que hi ha gent que tira d’hemeroteca-twitter) reviscolen ben d’hora. Les intencions, les idees, els enginys dels que aleshores encara no eren ministres revifen només conèixer els seus nomenaments, les noves carteres. Bocabadats ens quedem, de matinada i sense maquillatge, amb els vells tweets. Veurem què duren, si s’eliminen o si es bloquegen els comptes. Els antiquats “becs” esmolats a Twitter, el regne de l’ocellet, es reanimen, s’enlairen i es repiulen. Analitzarem  com es muden de  pell  i de so.Ahir deia blanc i avui diu negre”, “ara diu pa, ara diu coca”. Us deixaran estupefactes les sentències, els arguments i totes les piulades de temps immemorials. La mandanga del Twitter és ben descarada. A més, els experts ornitòlegs diuen que no hem de subestimar els ocells. Els còrvids (garses, corbs, gralles...) són força creatius. Això per no parlar dels psitaciformes (cotorres, lloros, guacamais...), aquests representants  zigodàctils, de 8 a 100 cm, que tenen el bec robust i corbat. Ben segur que aquest famós ocellet blau que és el logo de Twitter està relacionat  amb la família d’aquests moixons.

Tenint en compte els darrers esdeveniments amb l’estrenat nou govern i tots els càrrecs seleccionats, ací unes quantes piuladetes d’aquestes que són capaces d’embolicar la troca, de complicar una mica aquesta arrancada, de donar joc als crítics. A tall d’exemple, deia Salvador Illa, @salvadorilla, actual Ministre de Sanitat:Tot el meu suport a @InesArrimadas, no es pot permetre aquest nivell de violència que ens fa mal a tots.” (5 set. 2017). 

En un altre  tweet (4 nov. 2017) escrivia: “El PSC no pactará con ningún partido rupturista. 

I per acabar, el 6 de desembre de 2017, comentava:De tus palabras @Pablo_Iglesias_  se deduce que no quieres que un socialista llegue a la presidencia de la Generalitat como hicisteis en 2015 con Pedro Sánchez, pareces más preocupado en que los socialistas no gobernemos que en el bienestar y el interés general de los ciudadanos”

Ens arriben a primeríssima hora unes altres afirmacions, ara del Ministre (valencià) de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, @jmrdezuribes: “Que Puigdemont y los suyos hablen de exilio, asilo o de presos políticos prueba su delirio, su ignorancia, su insensibilidad o todo a la vez” (1 nov. 2017).  

Ací va una altra perla del Túria: “Un 155 necesario, preciso, limitado en el tiempo y al Servicio de la recuperacion de la autonomía en Cataluña. Bien!” (27 d’oct.2017) 

Ai, els tweets i l’hemeroteca! Realment aquesta selecció no està feta amb mala llet contra el PSOE, que quede clar. Dels d’Unidas Podemos n’hi haurà una caterva, podran haver-n'hi milers. Ací també coneguts com a València en Comú o Podemos  que també han mudat de camisa i de pell ben sovint. Han ballat una mena de remember-coreogràfic de “La yenka: “Izquierda-izquierda derecha- derecha. Adelante, detrás, un, dos, tres.” Un cover revisat a l’estil inconfusible podemita. Lamente no tenir cap piulada a mà d’aquest policromat partit. A més, llegia al diari Público que el secretari d’Acción de Gobierno e Institucional de Unidas Podemos, Pablo Echenique, havia esborrat prop de 9.000 tweets anteriors al 10-N. Caram! Massa retrets als col·legues de coalició? Tenint en compte aquesta gran bugada pense que ens podem imaginar quina mena de piulades feia. 

Realment entre l’alba i el migdia passen coses. El matí s’encarrega de distribuir tot això que pertany a la jornada on hi ha individus amb mal de cap i massa gent queferosa. Moltes coses a determinar i poca esperança a l’hora de creure. Els temes s’amunteguen, no estan ni subratllats. La importància de llevar-se primer que la màrfega obre el pas a concloure tot allò endarrerit. Botar del llit i creure en coalicions no resulta fàcil. Arrossegar-se entre propòsits no consolidats encara obstaculitza més arribar al bany i rentar-se la cara. Poder espavilar-se amb una dosi de cafè o una infusió de te bord. Més tard, la dutxa farà la seua i sortirem als carrers amb “fissures” ja desxifrades i xivarri post govern. 

Llegeixes desgràcies amb impotències polítiques en negreta. Esperes mesures urgents ací, a uns metres, i ben lluny. Les qüestions que et preocupen tampoc no es resoldran avui. Les presons encara no s’obren per a la gent innocent. Els nous gabinets organitzen persones i atrezzo. Les relacions amb el món exterior no se solucionen ni es determinen amb un desdejuni continental. El dia entra a poc a poc, somrius i rumies. Enganxada a l’Ipad assaboreixes aquests minuts matiners amb la premsa digital. Sorpreses en forma de notícia n’hi ha a dojo. 

Matinar fa que pugues tafanejar amb tranquil·litat i amb certa perversió. Una altra notícia m’assalta des de Las Provincias. Són moments d’exàmens  i estrès  a la facultat. Temps de tensió i fatiga a la recerca de crèdits. Doncs no patiu. El Vicerectorat d’Igualtat, Diversitat i Sostenibilitat de la Universitat de València anuncia un curs per “repensar els lavabos públics”. Faran una ruta pels excusats i vestuaris del campus. Valoraran i debatran per tal de trobar el millor wàter inclusiu i igualitari. Un de disseny, el que més s’acomode al segle XXI, amb tapa automàtica, supose.

I prossegueix la lectura al llit. Ara va i resulta que més del 21% de la població valenciana estaria disposada a implantar-se un xip per tal de substituir el seu smarphone. L’informe de l’asseguradora Línea Directa recull tota mena de quimeres al voltant de la tecnologia i la vida. Els valencians també són very cyborgs i fallers. Nyas!   

Torne a l’escatologia quan veig la notícia de l’Ajuntament de Quart de Poblet. El consistori podrà localitzar els amos dels gossos que deixen excrements pels carrers. Seguirà la pista a través de la caca. Tindran un gran fitxer ple genotipus de material genèric d’ADN; el dels gossos censats al municipi de l'Horta Oest queda controlat. El veí, la veïna, que no arreplegue aquesta brutícia s’exposa a pagar de 100 a 600 euros, o fins i tot 18.000 si la infracció és considerada molt greu. Guau!

Ja us deia que matinar sense necessitat de despertador, ben d’hora, té molts avantatges. Sembla que l’horari d’Europa també agradava als nostres avantpassats. La gent, fa anys i panys, de bon matí, feia tombs pel bancal quan vivia envoltada d’horta. Dominaven el dia amb les decisions rumiades, caminant sobre la terra humida per la rosada de la nit. La literatura de la vida quotidiana també és matinera i pel que llegim prou surrealista. La informació s’assimila millor a trenc d’alba. Són les 6,45, el microclima domèstic és l’ideal. Us costa matinar? Res millor que tindre el món per desdejuni.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email