CASTELLÓ. "Conéixer és estimar i estimar és voler conservar." El castellonenc Lluís Ibáñez Melià (Benicarló, 1955) creu profundament en els principis d'aquesta frase i així es reflecteix a la seua obra fotogràfica, on queda patent la seua preocupació pel territori, en concret, de les comarques del nord. Un territori, com alerta, "que ha viscut una gran transformació, que s’està buidant de població i que de la seua secular personalitat ja no queda més que algunes empremtes, petjades d’una gairebé desapareguda societat rural i que només el record pot fer reviure."
La major part de la producció d'Ibáñez es focalitza als Ports i el Maestrat. Allí ha anat construint la seua obra, mogut pel seu interés en els elements identitaris que conformen i defineixen les geografies: aspectes naturalístics, etnogràfics, arquitectònics o sociohistòrics.
Una petita part d'eixe amor pel seu territori es podrà veure aquest 1 d'octubre en una exposició a Morella, que forma part del festival de fotografia provincial Imaginària, el qual s'inaugura aquest divendres 29. El pas del temps a La Font de Llaves mostra les instantànies que, cada primer de més, el castellonenc ha pres d'un grup de xops. Des de la mateixa posició, amb la mateixa focal i diafragma, ha anat documentant el pas del temps. Un dels altres elements que condicionen la seua obra.
"Vista des de fora pot semblar una obra que simplement parla de natura, per a mi és molt més important. Anar des de fa anys el mateix dia de tots mesos fins a La Font de Llaves és com una manera de capturar el temps, de prendre consciència del seu pas. Quan eres jove no t'adones de la seua importància, és com tenir un poal ple d'aigua; però quan eres major veus que cada volta queda menys. Per això volia prendre consciència del pas del temps", explica Ibáñez, qui actualment continua capturant com canvia el paisatge. No hi estan els mateixos arbres, alguns han mort, altres continuen.
Amb tot, el mateix fotògraf ha vist notar el pas del temps en ell. Mentre que a la primera sèrie que va fer, les imatges estaven preses de manera digital i en colors, la segona -i amb la qual segueix ara- està presa de manera analògica i en blanc i negre. "He intentat fer les coses més a poc a poc, sent més amo de la meua realitat. Quan fas una fotografia en una càmera digital, part de la teua decisió la pren el programa informàtic, mentre que quan la fas de manera química, no hi ha una tercera persona pel mig, és la teua relació amb el que veus", afirma.
D'altra banda, les imatges en blanc i negre requereixen també més temps per a ser interpretades, ja que el canvi entre un més i altre és més sotil. "Has de fixar-te i estar pendent. En aquesta exposició si vas caminant mentre mires les imatges no percebràs els canvis. Com les fulles van creixent i com apareixen les vaques".
Com dèiem abans, "estimar és voler conservar", i en el seu cas Lluís Ibáñez sempre ha tingut clar que la seua obra anava a partir de sa casa, perquè és sols així com es pot transmetre la seua bellesa i la seua transformació. "Hi ha un llibre que es diu Tao Te Ching que defensa que es pot encontrar el tao (el sentit de la vida) sense sortir de casa. Jo no necessite anar als Estats Units a fotografiar sequoies, tenint olivers ací; com tampoc necessite les cases típiques americanes, tenint ací pedra seca."
Altres de les seues sèries mostren les orquídies autòctones, "menudes, discretes, escasses, diverses; amenaçades sovint, remotes de vegades; però sempre bellíssimes". No són pocs els arbres, en general, que ha capturat.
Tot i que també hi ha treballs que aprofundeixen en eixa idea del despoblament. Des de la quantia d'hostals que han quedat abandonats, fins a totes les runes que avui en dia es poden trobar. Amb tot, el fotògraf ha volgut aprofundir en quan i per què comença aquest canvi al Nord. "Els sociòlegs em parlen de la crisi dels anys 60, però pel camp em deien que era arran dels maquis. Llavors em va interessar saber que va ser allò tant determinant que va canviar el rumb de les nostres terres".
"Hi ha moltes maneres de conservar la memòria. Per una banda, puc estar fotografiant arbres als quals la gent fins i tot ha posat nom, com també puc estar fent-ho dels maquis", concloc el castellonenc. La mostra que ara ocuparà la Sala Gòtica de l'Ajuntament de Morella es podrà visitar fins a l'11 de novembre.