VALÈNCIA. Per a molts les vacances estan a punt d'esgotar-se, per a altres ja s'han acabat fa temps, i alguns afortunats encara tenen molts dies lliures per davant. Independentment de quin siga el teu cas, quan arranca setembre comença l'escola, la rutina, la vida ordinària i els maldecaps per a la majoria de les persones. S'acaba això d'estiuejar, que no és més que una pausa en la qual intentar agafar forces per a afrontar la tardor i la rutina sense defallir en l'intent.
Estiuejar pot semblar fàcil, però requerix un esforç important, tot aquell que ha tingut uns dies lliures ha de complir uns requisits, ha de fer una sèrie de coses sense les quals sembla que no ha tingut estiu. Estos són els manaments de l'estiuejador:
Potser sigues més blanc que un glop de llet, pèl-roig o inclús albí, sempre et preguntaran els companys de feina després d'estiuejar: "Com que no t'has bronzejat?". Ja pots explicar-los que has estat tancat a casa escrivint les teues memòries, que a Argentina era hivern o que has estat fent el camí de Sant Jaume, els té igual, "que a Santiago no fa sol?" et preguntaran sorpresos pel fet que hages passat l'estiu fent altres coses que no siguen prendre el sol.
Un altre fonament de les vacances és fartar de valent. Torraes, paelles, mariscades, maratons de cervesa i menjar a manta que arranquen des de bon matí i es poden allargar fins ben entrada la matinada. Encara que el cos et demana ensalades, gaspatxos i fer bondat. La realitat és que no pots evitar quedar amb els amics, i acabar assaltant la bodega a la recerca de tot tipus de licors que et faran anar al llit més marejat que l'allioli.
Saps que a tots els pobles s'aprofita l'estiu per a celebrar les festivitats en honor als sants patrons. La Verge del Carme, la Divina Aurora o Sant Roc servixen d'excusa per a muntar revetlla a la plaça del poble en qüestió i que tots els veïns coincidisquen a la fresca. Després ja cada poble decidix si munta sopar de sobaquillo, si fa concurs de disfresses, sopar de quintes, festa de l'espuma o nit eivissenca.
"On has anat de vacances?". Potser estàs pagant la hipoteca de l'apartament a Dénia, potser a tu t'agrade estar en la muntanya cuidant les teues tomaqueres, o tal volta no tingues cap euro per a invertir en viatges, però no importa, sembla que has de fer una "escapadeta" per a poder igualar-te a la resta de mortals. Perquè tots els teus coneguts han anat ací o allí durant els últims mesos, i tu no pots ser menys.
Si has patit durant les vacances perquè t'han menjat els mosquits, se t'ha trencat la nevera, i has agafat un bon refredat per culpa dels aires condicionats, has d'obviar-ho. L'estiu està per a repartir enveja, i l'enveja s'escriu en diminutiu. Al WhatsApp, al Facebook, a l'Instagram has de posar fotos amb missatges que sempre encapçala la paraula "patint" en to irònic i després va acompanyada de: "amb la cerveseta", "en la caleta", "de paelleta", "escapadeta", "terraseta", "dia en parelleta"...
És la millor manera de combatre la calor, així que en una bassa, a la platja o en una piscina inflable et busques la vida per a passar part de les teues vacances a remulla, com un cigronet. Els valencians sabem que per combatre la calor, no hi ha res com unes poalades, un bany ràpid en la piscina, o passar el dia de la tovallola a la mar i de la mar a la tovallola.
Aprofites que per fi tens alguna horeta lliure d'eixes de no fer res, de no pensar massa, de no haver de solucionar mil feines pendents, per a fer coses que t'agraden. És l'època de llegir llibres que s'acumulaven a l'espera que per fi tingueres temps per a ells, de vore alguna sèrie sencera o d'anar al cinema d'estiu a passar una nit mirant bones pel·lícules mentre menges un entrepà a la fresca.
Però per molt que desconnectes, per molt que viatges, per molt que intentes aïllar-te de la realitat, sempre hi ha uns dies de vacances dedicats a coses com: visita a l’Ikea a buscar prestatgeries noves; neteja general del cotxe, el sofà o la cuina; ordenar paperassa i documents que feien muntanya; anar a les rebaixes per calçotets, una bateta mudaora per a les bodes de setembre, o simplement per a actualitzar els banyadors.
La majoria d'estos manaments que acabem complint tots durant el nostre període vocacional estan supeditats a no haver de criar. Perquè amb xiquets ni et pots bronzejar com cal, ni pots anar de viatge romàntic amb la teua parella al Taj Mahal, ni pots llegir un llibre en pau... però les fartaes, fardar i la remulla no ens les lleven ni una tropa de xiquets encafeinats fins les celles.
Perquè quan s'ajunten una bona colla de cosinets valencians davant de l'aigua, és impossible tindre un segon de pau. Els xiquets valencians naixen amb un nivell de decibels molt superior al de la mitjana mundial, però això ja és una altra història que vos contaré quan acabe de fartar en la piscina de la caseta, i quan els xiquets tornen a escola i ens donen un respir. Que hi ha fill que és una màquina de cansar els pares, i que propicien que estos només vulguen que acaben les vacances per a tornar a la faena i descansar dels seus fills. Ja falta poc, paciència.