cultura » baixar al fang

Hi haurà cervesa debades!

El món és dels generosos. La mala notícia és que molts altres només es mouen si en trauen profit

9/11/2023 - 

Fa pocs dies m’acostí a la reobertura d’una llibreria de segona mà del barri. És un local xicotet, atabacat de llibres –com ha de ser un negoci aixina–. La gent omplia les voreres, més d’una trentena de persones pegant glops a les cerveses gratis. No sé quantes llandes havia previst el propietari, però sí que a la majoria dels convidats, per no dir tots, no se li aguaitava cap llibre a la butxaca ni en la mà.

Encara hi ha qui creu que la cultura –em centraré en la cultura però no cal excloure cap altre camp– es manté perquè acudix a l’acte de torn a beure i clavar-se entre pit i esquena cacaus i galletetes salades com un d’eixos coloms de les terrasses dels bars. Vaig més enllà: creuen que són decisius per a la cultura.

Un amic meu es quedà més temps que jo en la llibreria i, veient que ningú adquiria cap llibre, se’n comprà un que segurament no llegirà mai (just és d’un autor que no li agrada massa).

Al sendemà, passejant amb el mateix amic, vaig ser testimoni de la seua trobada amb una vella coneguda. La xica (Olga o Lola o més o menys) li va amollar: “Eres X, veritat? Encara me’n recorde dels càterings tan bons que féieu a casa”. La notícia és que ni ell ni la seua dona han fet càterings a casa. Estos dos amics van al cinema i compren llibres setmanalment, van a concerts, a presentacions de llibres, a festivals de cine, a inauguracions d’art… però mai han fet un càtering. Solen convidar els amics a casa, a sopar o a berenar (sol tractar-se d’un àpat amb excusa cultural pel mig: es posa en marxa una revista literària, la publicació d’un llibre, arriba un bon autor a la ciutat…). Però resulta que, entre els convidats, alguns són gent que va a les presentacions editorials i no compra un llibre, a la inauguració d’una llibreria i no compra un llibre, a un concert debades i no compra el cedé del grup.

Eixa gent que només s’encarrega de fer us de les cerveses debades, de les botelles de vi, de la bondat dels amfitrions i d’aconseguir algun contacte per a lo mío encara es troba entre nosaltres, creient-se el coret de la tomaca. La bona notícia és que ja sabem qui sou.

Kike Parra Veïnat (Alzira, 1971) és professor d’escriptura creativa i escriptor. Codirigix l’escola literària Selecta, a València. Els seus últims llibres de relats són Me pillas en mal momento i Ninguna mujer ha pisado la luna.

@kikeparraveinat

Noticias relacionadas