Isabel Morant defensa el talent de les dones, en el cicle ‘Dones i Literatura’, que acull La Nau

VALÈNCIA. Isabel Morant és catedràtica d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València. Pionera en els estudis d’història de les dones, va participar en la creació d’una historiografia que va començar a desenvolupar-se a partir dels anys vuitanta a Europa i a Amèrica. Paral·lelament va impulsar  la creació de les noves matèries  que van començar a impartir-se en els estudis reglats de les facultats d'Història, a partir dels anys noranta.     

En la conferència, Isabel Morant exposarà que la història de les dones s'ha interessat a posar en relleu la presència i la participació de les dones en la construcció del saber i de la cultura, en les diferents èpoques històriques. En aquesta línia, la conferència se situa en el context de la Il·lustració i del Liberalisme, entre els segles XVII i XIX, per demostrar com es construeix el discurs de la diferència de sexes. Les aportacions de la filosofia, la literatura, la medicina o la ciència moral i política, que es prenen com a referents, permeten mostrar la diversitat de les idees i el contrast entre el pensament establit i les pràctiques intel·lectuals i polítiques de les dones. 

Isabel Morant posarà èmfasi en les biografies de les dones que, com Josefa Amar y Borbón o Pardo Bazán, van construir un pensament crític i una forma de vida d'acord amb les idees de llibertat, igualtat i progrés inspirades per la suma del feminisme i del pensament radical.

Isabel Morant ha estat la primera dona vicerectora de la Universitat de València, en el primer govern triat democràticament pel Claustre en 1984. Com a vicerectora d'extensió universitària i normalització lingüística va crear les bases per a donar  visibilitat a les produccions i creacions dels universitaris, obrint el seu coneixement a la societat  valenciana. En aquesta mateixa línia  es  destaca la creació, en 1987,  de la Universitat d’Estiu de Gandia, de la qual va ser  directora entre 1994  i el 2000. També va impulsar l’ús públic del valencià.  

Va ser impulsora  i directora  de la col·lecció ‘Feminismes’, nascuda en 1991,  com un projecte editorial conjunt de la  Universitat de València  i de l'Editorial  Càtedra, amb el suport de l'Institut de la Dona de Madrid, amb  l'objectiu de donar llera i visibilitat a les  investigacions sobre la  desigualtat de les dones  i la diferència de sexes, posades en relleu  pel feminisme dels anys setanta. Superades les  barreres del silenci i la indiferència acadèmica, en  els anys vuitanta, els estudis sobre les dones, en auge en l'àmbit internacional,     semblaven  demandar una col·lecció  que  els identificara, que poguera servir, al mateix temps, per a crear la  demanda  d'un  públic, que, de  manera creixent,  s'interessava    en  el coneixement dels temes que s'abordaven en els textos que devien formar part de la  col·lecció. 

Els 126  títols de  ‘Feminismes’, publicats de manera regular al llarg de quasi trenta anys, proven la   necessitat  i solidesa  d'una col·lecció, els llibres de la qual es coneixen i  s'usen  més enllà  de l'àmbit acadèmic, a Espanya i en els països iberoamericans de parla espanyola (incloent els EUA). Els testimoniatges que coneixem dels seus lectors, dones, professors, estudiants o professionals, de diferents disciplines, posen en relleu  la seua estima per una col·lecció compromesa en la difusió d'un saber necessari per a la construcció de  models socials i  relacionals més justs, lliures i igualitaris.    

Ha dirigit la Història de les Dones a Espanya i Amèrica Llatina, publicada  per l'editorial Càtedra entre 2005 i 2006. L'obra, en quatre volums, amb quasi 4000 pàgines, va anar un projecte ambiciós, pioner en el seu gènere. En ella es posa en relleu els avanços de la producció historiogràfica que denominem història de les dones i de gènere, produïda a un costat i a l'altre de l'Atlàntic, i s'ofereix un relat nou, significatiu per les seues troballes sobre l'agència històrica de les dones i sobre la construcció sexuada de les societat, en el països de referència. Aquesta edició, d'altra banda, ha sigut  molt bé rebuda en l'àmbit internacional, en la mesura que ha fet visible una historiografia, escrita en castellà, que era encara poc coneguda en altres àmbits acadèmics, tant a Europa com en els EUA.  

La seua obra ha sigut reconeguda  pel FECYT (Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia), que, en 2007, li va atorgar  el  primer premi, creat  per l'aquesta  institució, per la seua labor en la difusió del coneixement  sobre la igualtat.

El cicle ‘Dones i Literatura’ té lloc en l’Aula Magna del Centre Cultural La Nau i consta d’onze conferències que s’imparteixen des de gener de 2017 fins gener de 2018.  L’entrada és lliure i limitada a la capacitat de la sala.

En els mesos successius passaran per l’Aula Magna de La Nau dones com Carmen Alfaro (Universitat de València), Ana Aguado (Universitat de València), Capitolina Díaz (Universitat de València), Emilia Serra (Universitat de València), Carmen Agulló (Universitat de València) i Verònica Cantó (AVL), que tancarà el cicle i posarà punt final als actes culturals dedicats a sor Isabel de Villena, Escriptora de l’Any, organitzats per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.