VALÈNCIA. Diu el diccionari que comboiant és una persona “activa, organitzadora d'activitats festives”. I té tota la raó. Però no es queda només en això, els comboiants són el pegament que manté unit la colla o la quadrilla, són els majors enemics del sedentarisme i li donen a la paraula comboi una esplendor galàctica.
Un comboiant o comboianta és com John Rambo, encara que estiga rodejat de “Charlies” que li diuen una volta darrere altra que no volen fer açò o allò; tot i que no “sent les cames” per culpa del cansament; encara que el deixen sol davant el perill: ell mai es dóna per vençut, i continuarà fent plans i propostes. Són els ironmans de la festivitat i sense ells no faríem la mitat de les coses que fem. De fet quan el comboiant de la quadrilla se’n va d’Erasmus, troba un nóvio que viu a Madrid o es prepara una oposició, els amics deixen de quedar, està comprovat. Per això hi ha grups d’amics que boicotegen al seu comboiant perquè mai trobe parella, perquè saben que sense ell la colla desapareix.
On anem a sopar?
El comboiant té una llista de llocs recomanats de diferents tipus de menjar per a tots els gustos, preus i situacions. Organitzada en un Excel amb la ubicació del restaurant i la valoració que ha obtingut en Tripadvisor.
Com organitzem la boda de Carme?
La comboianta ha preparat el comiat de soltera, ha comprat les disfresses, reservat dinars i sopars, organitzat una gimcana, contractat una xaranga i per descomptat creat un grup de WhatsApp on tot el món diu coses que normalment acaba fent ella. Llig en la boda, prepara les invitacions i fins i tot és capaç d’anar a arreplegar l’endemà de la festa.
Fem una excursió?
El comboiant té una llista de llocs d’interés visitables, en graus de dificultat d’accés, preu de l’excursió, i distància des del punt d’eixida que riu-te tu de la guia Repsol.
Manel ha sigut pare!
El comboiant organitza els torns de visites, compra el regal de tot el grup, s’encarrega de difondre la notícia entre els grups de WhatsApp i fa una col·lecta de roba infantil entre tots els que han sigut pares prèviament.
Anem de torrà?
La comboianta s’encarrega d’anar per la carn, de comprar verdures si hi ha algun vegetarià, de fer els comptes si cal repartir despeses o d’encomanar a cadascú el que ha de dur en cas de fer la torrà en modalitat “jo duré el vi”.
Es féu una idea ¿no?, del que fan els comboiants, això sí que és vertebrar i no el que fa la paella dominical. Són capaços de dur a un parc aquàtic a amics que no saben nadar, de què el borratxet del grup no bega vi en un tast perquè li ha tocat conduir, o que l'amiga que sempre vol ser el centre d'atenció estiga callada mentre altra amiga conta una notícia important.
També hi ha comboiants familiars, solen ser els menuts de la casa, els que encara no han avorrit les cares de cosins, oncles i altres familiars i es dediquen a celebrar els aniversaris de tots. A més hi ha una màxima entre tots els comboiants valencians, el millor que es pot organitzar per a acontentar a tots és un berenar-sopar. El berenar-sopar encara no té nom en anglés (l’esmorzar si el té, s’anomena brunch) però el dia que l’adopten als Estats Units crearem tendència internacional. I per cert, els comboiants familiars tenen un mèrit doble, patir al vinagre. Si, eixe que mai fa res, ni para taula, ni paga el berenar, ni fica la casa, però sempre remuga de tot.
Perquè eixos desagraïts són els principals enemics dels /propostes mil/ són els únics que poden acabar amb la seua infinita voluntat de acontentar. Una cosa són eixos amics que són “cars de vore”, o aquells altres que arriben tard, o que fan les coses per obligació o amb desgana. Però el tocapilotes que tot ho critica, que tot ho qüestiona i que mai troba res del seu gust… eixe mereix l’exili a Sibèria on no puga eixir de casa a renegar 11 mesos a l’any.
Si teniu un amic comboiant, per l’amor de déu, cuide-lo i feu-li el cul gros cada volta que vos propose alguna activitat, encara que a voltes tenen idees de bomber. Perquè sense ells sabeu que mai es faria ni la idea bona, ni la roïna. Si sou vosaltres els comboiants des d’ací tota la meua admiració, perquè és fàcil convocar a un grup de valencians a la fira del vi, però aconseguir que una quadrilla de 10 amics valencians de poble ja granadets passen un dissabte de vesprada al parc de boles o al teatre infantil, té un mèrit impressionant.