La Dependent reflexiona sobre l'ocàs de l'amor amb l'estrena de 'Jordi i Lola' en el Teatre Micalet 

VALÈNCIA.  Una parella es disposa a celebrar les seves noces d'oren la terrassa de la llar familiar i el que arrenca com un festeig de la perennitat de l'amor, dóna un faig fallida cap al retret de desfavors i mentides. Els noms dels protagonistes d'aquesta història del quotidià donen títol a l'obra en valencià que acull el Teatre Micalet del 14 al 24 d'abril, Jordi i Lola, de la prestigiosa companyia d'Alcoi La Dependent.

El muntatge tanca la trilogia del menjador del dramaturg Ximo Llorens, que va arrencar fa 15 anys amb Un sopar de dimecres, i va prosseguir en 2011 amb
Què fem de la mare?

Els tres muntatges són comèdies amargues i intimistes que recorren conflictes socials i situacions quotidianes. A l'espectador se li ofereix l'oportunitat d'observar a través d'un microscopi un microunivers on l'èpica brolla de les relacions entre persones normals. “Totes eixes sessions de menjadors esdevenen en una mina inesgotable de fantasia i reflexió, sobre un munt de coses que ens passen a les persones del món sobre la geografia limitada d’un menjador o d'una terrassa, persones com vosté o com jo, sempre pròximes i sempre reconeixibles, navegants a la deriva en una mar de la vida em i tràgica, i tan quotidiana”, resumeix l'autor de les tres peces, Ximo Llorens. 

Si en el primer lliurament de la trilogia, Un sopar de dimecres, un sopar compartit entre una mare i un fill servia per subratllar el tabú que encara representa l'homosexualitat, i en la segona, Què fem de la mare?, la irrupció de la sogra en la vida d'una parella incidia en la desatenció als ancians, aquesta tercera i darrera peça recalca aspectes socials peremptoris, com els desnonaments, la política, la llengua i l'avortament. 

Al contrast entre les llunes de mel i de fel de la parella contribueix
l'escenografia de Jon Berrondo, tres vegades guardonat amb el premi Max, en 1998, 2000 i 2001, respectivament, que amb un mecanisme giratori assorteix l'escenari d'idèntica terrassa però amb una ambientació inicialment jovial i després ombrívola. “Com deia el bolero: “toda una vida me estaría contigo”, com a propòsit és lloable però poques parelles són les que ho aconsegueixen. Els protagonistes de la nostra historia, es disposen a celebrar 50 anys de convivència, una fita que els serveix per fer una mirada enrere a través del record, però també per afrontar algunes de les coses que sempre han quedat amagades.

La família, la crisi econòmica i de valors que patim desfilaran per un escenari on la proximitat i la sinceritat dels personatges serà sorprenent”, avança el director, Juanjo Prats.  Aquesta complicitat s'arrela, precisament, en les experiències compartides pels seus dos intèrprets. Els seus protagonistes, els septuagenaris Neus Agulló i Pep Cortés, dues vaques sagrades de l'escena teatral valenciana, han participat en tota la trilogia.Ella com a actriu en tots els muntatges, i ell com a director en els dos primers i com a intèrpret en aquest últim. 

Tota una vida

Neus Agulló va iniciar la seva carrera teatral als 17 anys, en 1961, com a part de la companyia de Teatre Estable La Cazuela d'Alcoi. Entre els guardons que reconeixen la seva extensa trajectòria destaquen el premi a la Millor Actriu de Teatres de la Generalitat pel seu rol en Un sopar de dimecres en 1997, i el Premi Tirant de l’Audiovisual Valencià 2006 a la Millor Actriu per La Trini, de Daniel Gómez. Pep Cortés, per la seva banda, té un llarg recorregut com a director i actor de teatre, cinema i televisió, amb treballs per, entre uns altres, Bigas Llunes,Ventura Pons, Fernando Trueba, Lluís Pascual, Calixto Bieito, Sergi Belbel, Dario Fo, Carles Alfaro, Albert Boadella i Carles Santos. Entre els llorers que glossen la seva carrera es troben els Premis al Millor Actor de la Generalitat Valenciana en 1992 per Estimat mentideri en 1997 per La lliçó d’Ionesco. 

El veterà intèrpret es troba en l'origen i el nucli mateix de la Dependent, que està en vespres del seu 30 aniversari. La companyia alcoiana va sorgir en 1987, de la mà de Pep Cortés, que va decidir envoltar-se d'un equip de joves actors per tractar d'obrir una via professional dins del teatre amb llarga tradició que es manifestava a Alcoi através de grups com La Cazuela. Des de llavors, La Dependent s'ha mantingut fidel a un projecte teatral que es defineix a cavall entre la tradició i la modernitat. No en va, són responsables de les representacions del Belén de Tirisiti, un retaule nadalenc que es remunta al segle XIX, i de la gerènciadel Teatre Principal d’Alcoi. La Dependent es manifesta compromesa amb la llengua i amb els autors valencians amb els quals ha explicat sempre en els seus diferents i variats espectacles.