'La lengua incompleta': la derrota política que suposa la desaparició de les llengües minoritàries

VALÈNCIA. La mare de la dramaturga Guada Sáez va nàixer a Extremadura i va créixer parlant castúo, una varietat lingüística vernacla que abans van parlar la seua besàvia, la seua àvia i la seua progenitora. Amb el temps va deixar d'utilitzar-la i, ara, la seua filla s'interroga en la seua obra La lengua incompleta sobre la clivella que va produir aqueixa capitulació en els seus espais d'intimitat compartits. El resultat de la reflexió puja a escena del TEM els dies 3, 4 i 5 de març.  “Diuen que una llengua desapareguda és en realitat una derrota política i diuen que quan aquesta es perd, en realitat està perdent el poble”, exposa Sáez, que va iniciar l'escriptura d'aquesta peça durant el confinament, després d'un taller en línia amb el dramaturg i director d'escena argentí Rafael Spregelburd.

La directora Kika Garcelán dirigeix als actors Mertxe Aguilar, Isabel Requena, Pau Gregori i Jorge Valle en aquesta coproducció del TEM amb La familia política. Amb aquesta nova proposta, finalista en el guardó d'escriptura dramàtica Premi Born de Teatre 2021, la companyia indaga on queden les paraules quan la llengua de la intimitat es converteix en llengua de vergonya. “Dins del programa d'estrenes i suport a la producció local, el TEM presenta aquesta delicada obra, que part del sensacional text de Guada Saez i la direcció de Kika Garcelán. Una posada en escena en la qual les dues intèrprets, Isabel Requena i Mertxe Aguilar, estaran acompanyades de Jorge Valle i Pau Gregori, responsables de concebre un espai escènic a partir de la manipulació d'objectes, els jocs d'ombres i la recreació de sons en directe. Una proposta commovedora que a ningú deixarà indiferent”, avança el director del Teatre El Musical, Juanma Artigot.

La lengua incompleta ha sigut definida per Garcelán com a “matemàtica, quàntica, ple d'interrogants que et fan traslladar-te a llocs molt màgics”. Independentment de la història personal que embolica el text, la companyia ha apostat per arribar a un universal genèric. El resultat és un espectacle que parla tant dels limites el llenguatge per a les trobades íntimes com de la relació maternofilial i la dificultat de trobar un idioma propi per a poder trobar-se i entendre's. “Qualsevol que la veja podrà trobar llocs recognoscibles. Existeix un comú de l'emoció i dels perills que l'aguaiten i l'orbiten”, avança la directora d'escena.