VALÈNCIA. Més enllà de la imatge estereotipada i les bromes que es fan de la singular sociologia del barri de Benimaclet de València, precisament aquesta sosté alguns projectes que inèdits fins i tot dels límits de la ciutat. Un d’aquests, La Repartidora, està de celebració: compleixen deu anys. El que va començar com una llibreria xicoteta s’ha convertit en un punt d’encontre imprescindible de la comunitat lectora i els moviments populars.
Cooperativisme, arrel al barri i la xarxa veïnal, o un línia editorial basada en el llibre crític i el foment de les editorials independents fan de La Repartidora molt més que una llibreria de barri. En aquests deu anys ho han demostrat amb el Premi a la Llibreria més Innovadora, concedit per la Generalitat Valenciana en 2022, però sobretot amb la base social que sosté un projecte com aquest.
“Nosaltres creiem que la formació era important i que a València no hi havia res semblant. Alhora que vam agafar les regnes de la llibreria, vam crear l'editorial Caliu, que ara forma part del projecte, com una iniciativa paral·lela. Els nostres models eren La Ciutat Invisible a Barcelona i Traficantes de Sueños a Madrid. València, com a tercera ciutat, tenia el potencial d'acollir un projecte sostenible si es treballava bé”, explica l’equip de La Repartidora a preguntes d’aquest diari.
“València necessitava un espai com aquest. No només per la formació, sinó per tot el que es genera en aquests espais a nivell de xarxa política. Aquesta va ser la nostra motivació per crear-lo. I en lo personal, a més, volíem trobar una manera de guanyar-nos la vida a través de pràctiques cooperatives, fugint del treball assalariat i la idea del funcionariat”, comenten.
Durant aquests 10 anys, La Repartidora ha passat per diferents fases. De la primera, de fet, ja no queda ningú de les persones que estan ara mateix. L’equip promotor i la plantilla dels primers anys van trencar relacions i els segons van ser els que es van fer càrrec del projecte: “Els espais marquen molt la història de La Repartidora. Del primer local ens n'anem quan prenem la iniciativa de dur el projecte. D'ahí ens en vam anar a un altre local de no més de 30 metres quadrats. No podíem fer una altra cosa perquè, en eixe moment, la llibreria no donava beneficis. El projecte no podia créixer”.
Des d’un local minúscul, La Repartidora es transforma però també es va fent un lloc en la xarxa de llibreries i en el barri de Benimaclet. Però, com tot en el sector del llibre, la covid-19 ho canvia tot: “En la pandèmia comencem a dur els llibres a les cases, posem en marxa la pàgina web, venia prou gent a llibreria i el projecte va cuinant-se a poc a poc. Per altra banda, Caliu publica l'Atles Il·lustrat de les Comarques i ens fiquem en el mapa editorial. Ahí és quan intuïm que La Repartidora podia ser una cosa gran”.
El projecte va anar adquirint la base social i editorial a poc a poc, en un context en el que els índexs de venda i lectura de llibres es va disparar. Els 30 metres quadrats es tornaren xicotets i era el moment de fer un pas endavant: “Vam pensar en un espai on fer presentacions, on els col·lectius pogueren vindre i sentir-ho casa pròpia, on poder tindre el doble o el triple de llibres... Teníem la intuïció que això anava a funcionar perquè a la gent li agradava el projecte. Tres anys després, es nota que era així: a vegades es queda xicoteta la sala, i moltíssims col·lectius i cooperatives fan ús de l'espai comú”.
Contra la percepció del fet que el llibre crític (és a dir, amb un caràcter polític transformador, ja siga novel·la, assaig, poesia, còmic, infantil, fanzine, etc.) és un nínxol, La Repartidora demostra que a la gent li interessa i ho compra. O fan des de la mateixa activitat de la llibreria, però també dinamitzant amb clubs de lectura, presentacions, i un fum d’activitats a l’espai que complementen l’experiència d’anar a comprar un llibre.
Quina és la fórmula de l’èxit del projecte? “L’entorn del llibre crític funciona perquè n'hi ha molta gent currant-se molts projectes. El llibre crític actua quasi com un sindicat una gran cooperativa, i a nosaltres ens van ajudar molt des del principi. Distribuïdores com Virus o Traficantes de Sueños garanteixen que les llibreries xicotetes puguen créixer. Moltes vegades ens veiem molt xicotets, però la gent que llegim assaig i pensament crític potser serem un dels sectors que més llegeix, perquè quan resisteixes al model cultural hegemònic, continues llegint per intentar saber què està passant en el món i per saber com transformar-ho. Òbviament, el sector mainstream està ahí, els youtubers es llegeixen molt també, però nosaltres tenim un nínxol de mercat en el qual hi ha molta gent llegint i som pocs llocs oferint estos llibres”.
Ara, toca fer un nou pas endavant, però sense deixar de celebrar l'efemèride. Des de La Repartidora han activat una campanya de micromecenatge en Goteo per a organitzar “una gran festa d'aniversari oberta a tothom”: “Pensem que la festa és un element fonamental a l'hora de generar comunitat i a més creiem que celebrar i gaudir juntes els bons moments de la vida té un potencial transformador molt gran”.
La jornada, que es desenvoluparà el 5 d’octubre en diferents espais de València, consisteix en jocs i activitats per a la xicalla a la llibreria i al carrer pel matí, un dinar popular a càrrec del CSB Terra, música i ball popular amenitzat per El Majao, i els concerts de Palmer, Faixa i DjBiano a La Protectora de la Saïdia. El pla familiar també es complementarà amb un concert de Dani Miquel per a la xicalla el 19 d’octubre en la mateixa llibreria.
La festa i la campanya de micromecenatge servirà també per a recaptar fons i que l’espai que ocupa ara mateix la llibreria es transforme: “Ara fa justament tres anys estàvem fent la primera campanya de micromecenatge per a poder fer la reforma. Vam treballar amb un pressupost, però després, com passa quasi sempre, les obres es van encarir i arribàrem on vam poder”, expliquen.
“En La Repartidora ens agrada funcionar així: anem fent amb el que tenim i, a mesura que el projecte va creixent o ens ho demana la gent, fem passos endavant. Igual qui es compra la casa i després la va pintant i arreglant, nosaltres creiem que ara és el moment de tornar a demanar a la comunitat que es faça càrrec. Durant aquests tres anys, l'espai comú s'ha fet molt important i ha donat molt al barri”, afegeix.
Entre les actuacions que es volen abordar, volen canviar la il·luminació perquè la gent puga treballar millor en l’Espai Comú, ficar un rètol lluminós, o pintar les persianes: “La nostra reflexió és que hi ha coses funcionals, sí, però ara, a més, volem que siga bonica! A vegades pensem que, com és polític i radical, ha de ser lleig; però els moviments socials també tenim dret a les coses boniques i cuquis”.
