CASTELLÓ. Tota persona posseeix una identitat pròpia que la converteix en única. Per norma, aquesta sol definir-se d'acord amb els seus trets físics, com els atributs facials o els corporals. D'aquesta manera, una part de la fotografia ha fixat històricament el seu objectiu a retratar les diferents realitats de l'ésser humà en les seues vastes i diferents formes de vida. No obstant això, gran part d'aquestes imatges s'embossen en l'exterior, sense parar atenció a l'interior de l'individu, on guarda oculta sota clau l'essència de la seua vida. Sota aquesta premissa, l'artista José Ferrando Casany exposa fins al pròxim 31 de desembre en el Museu d'Art Contemporani de Vilafamés (Macvac) la identitat de 25 dones a través d'escultures conformades per un escrit i un motle de la vulva de cadascuna d'elles.
"Quan retrates a algú, la personalitat que queda reflectida és complicada", comenta Casany. "En la mostra intentem realitzar una fotografia del moment de cada dona, com si haguérem posat una càmera davant i haguera passat una d'elles". En aquest sentit, l'exposició convida a l'espectador a llegir i observar cada peça per a reflexionar sobre les diferents realitats femenines. De la mateixa manera, enfronta a l'audiència amb les seues percepcions i prejudicis. "Amb respecte, però alhora d'una manera sincera i sense complexos; l'objectiu de l'exposició consisteix a ensenyar la identitat de la dona de hui dia", assenyala el creador de Benicàssim. "Fotografiem en gran manera el que tenim al costat, però sense oblidar la diversitat de dones que existeixen en el nostre entorn".
Al llarg de la història, els genitals femenins en l'art han rebut connotacions positives i negatives per igual. Les primeres acosten la sexualitat femenina a la vida i la converteixen en un símbol poderós. Així, l'òrgan s'ha representat en la pintura realista del segle XIX, amb L'origen del món de Gustave Courbet, o en moviments contemporanis com l'escultura de la japonesa Megumi Igarashi. "La intimitat de la dona no s'ensenya mai", assegura José Casany. "Hui eixa intimitat ha canviat i el tabú en si és la vulva; si ho férem amb els homes no hi hauria problema, mentre que per a elles és una cosa prohibida". D'aquesta manera, l'artista fa referència a les reticències experimentades en el procés de creació. "Han vingut dones que els ha costat, però quan ho han fet els ha servit per a elles mateixes; en realitat, el més complicat ha sigut l'escrit, on descriuen com són".
En aquest sentit, les 25 dones que protagonitzen l'exposició han participat de manera "desinteressada". "Una vegada va participar la primera va ser més fàcil que ho fera la resta. Hem volgut estar al costat de la dona i realitzar una representació fidel i respectuosa; per exemple, si es realitzen errors gramaticals o de puntuació en els textos estan inclosos en ells". A aquest efecte, Casany treballa amb la diversitat per a 'fotografiar' les diferents identitats de les dones, segons el seu moment vital, la seua raça o la seua religió. "Hi ha dones representades des dels 20 fins als 60 anys, una trans o una musulmana, encara que la majoria són catòliques o agnòstiques", explica el creador de la mostra, visitable des del passat 2 de novembre.
Quant al significat de la seua obra, José Casany espera que el públic que acudisca al museu "reflexione". "L'interessant és que siga l'observador qui parle de la mostra. Expose el treball que he fet i és tasca d'ells mirar i veure on està la dona de hui, que és diferent d'on estava abans". Així, l'artista benicassut celebra aquesta "evolució, encara que existisquen encara molts tabús, pegues i masclisme". "Volem mostrar la diversitat de dones que existeix, perquè la dona d'ara és més lliure, si bé encara queda camí per recórrer". La mostra s'engloba dins de les activitats realitzades per l'espai cultural amb motiu del 25N, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones. "Forma part de la dona", assenyala Casany, que no lliga l'exposició únicament a la data, sinó que reivindica la seua visita i la lluita per la causa en "qualsevol dia".
D'altra banda, Casany aborda amb sinceritat la resistència del públic a l'exposició en una primera instància. "A la gent li explota el cap o s'escandalitza, però no és el que busquem; per descomptat, hi ha persones que no volen mirar". No obstant això, el creador afirma que la resposta ha sigut "molt positiva". "El públic s'impressiona més quan li parlen d'ella que quan la veu, perquè no volem ofendre a ningú sinó ensenyar el que no s'ensenya i pensar en el que no es pensa". En definitiva, José Casany explora fins a final d'any en el Macvac de Vilafamés la identitat de la dona a través d'escrits autodefinits mentre bandeja el tabú de la intimitat femenina.