Retrato de Clotilde (1892), Joaquín Sorolla. Colección particular.CASTELLÓ. Ha costat, però l'Any Sorolla ja ha fet parada en Castelló amb la que és, a més, la mostra més gran fins ara vista del pintor valencià a la ciutat. El centenari de la mort de Joaquín Sorolla (1863-1923) va marcar l'agenda dels principals centres expositius de l'Estat, i també de l'estranger, durant l'any passat, en una commemoració on no sols es buscava posar en relleu les seues principals obres, sinó que a més es volia descobrir i divulgar facetes desconegudes del creador. Així fou que la Fundació Bancaixa de València va organitzar una original mostra que explorava la paleta més obscura del pintor, mentre que el Palau Real de Madrid va apostar per l'art immersiu i peces rarament exposades. En el cas del Museu de Belles Arts de Castelló el que es proposa ara, i com a tancament de l'any Sorolla, és un recorregut per la seua obra des dels orígens fins als seus últims anys i, alhora, s'explora l'imaginari dels artistes valencians amb els quals va compartir generació i inspiració.
"Aquesta és una de les poques exposicions que s'han dedicat a estudiar a Sorolla en el seu context valencià de manera àmplia. És una mostra molt singular, suposa veure a Sorolla des de València, però també permet veure la dimensió i universalitat dels pintors valencians de l'època, així com artistes castellonencs com Rafael Folch, de qui també s'exposa un quadre", explica Francisco Javier Pérez Rojas, comissari de la mostra Sorolla i el renàixer de l'Escola Valenciana, qui agrega: "Es pot pensar que aquesta és una activitat perifèrica dins de l'Any Sorolla, però s'ha convertit en una exposició de gran categoria que et permet abocar-te en la creació valenciana des de 1871 fins a 1923".
La mostra que aquest dijous s'inaugura al Museu de Belles Arts està composta per 84 obres, de les quals 34 pertanyen a Sorolla, mentre que la resta són d'artistes tan reconeguts com Agrasot, Pinazo, Muñoz Degrain, Fillol, Ferrandiz, Cortina, Mongrell o Benedito. El que suposa, com Pérez Rojas recalca, "una oportunitat única" per a veure obres fins ara desconegudes per al públic de Castelló. Les pintures que s'exposen han sigut cedides per part del Museu Sorolla, la Fundació Bancaixa, l'Escola d'Artesans, el Museu de Belles Arts de València, el Museu Benlliure, la Diputació de València, així com col·leccionistes particulars.
Tot i que no es pot abraçar l'obra completa de Sorolla en una única exposició, aquesta mostra ha buscat representar tot el sorollisme. Fins i tot, manifesta el seu comissari que podrien haver sigut quatre exposicions en lloc d'una. I és que el Museu de Belles Arts estableix un viatge temporal pels treballs del pintor. Des de les pintures històriques o aspectes més acadèmics de la seua primera època, passant per la pintura més identitària, de tint costumista o regionalista, fins al paisatge urbà, rural i agrest que va assolir al final de la seua carrera.
Sorolla va centrant, d'aquesta manera, els diferents apartats de la mostra amb autèntiques joies com la Festa valenciana (Sorolla, 1894), un quadre que feia tres dècades que no s'exposava i que el passat any va recalar a Alacant també en una exposició dedicada al valencià. "S'està representant tot el que era Sorolla. És una exposició més concentrada que altres, però hi ha obres molt selectes i d'una gran qualitat", afirma Pérez Rojas.
Així mateix, com dèiem, el valor diferencial d'aquest projecte és que permet conèixer com l'artista es va construir com a pintor gràcies al seu entorn. Els artistes antecedents i conseqüents de la pintura de Sorolla s'entremesclen amb les obres del valencià per a donar una visió àmplia de la pintura de l'època i també de cada canvi de pinzellada que el mestre va fer. Són, en efecte, quatre les seccions que divideixen l'espai: Sorolla i els seus mestres, Entre el costumisme i la inquietud social, El calidoscopi humà del retrat i Agrest, rural i urbà.
En aquest sentit, un dels diàlegs més especials que s'estableix en la mostra és el de Sorolla amb Francisco Domingo i la representació d'ambdós de la crucificació de Jesús. "Sorolla va utilitzar una gamma molt similar i també va utilitzar la tècnica de la pinzellada solta i expressiva. En aquest quadre es nota molt la influència de Francisco Domingo en eixa etapa de la seua vida", explica el comissari.
Sorolla i el renàixer de l'Escola Valenciana tancarà, d'aquesta manera, un cicle. Un any carregat de molt d'art i també molta investigació. L'Institut Valencià de Cultura té previst publicar un catàleg específic de l'exposició amb una àmplia contextualització expositiva i acadèmica de l'obra del pintor, com d'altres artistes de l'època. Amb tot, l'exposició a Castelló romandrà oberta fins al pròxim 7 d'abril.
