GRUPO PLAZA

mirar al nostre passat

L’emigració dels valencians d’ahir

26/12/2021 - 

ALACANT. En aquests temps d'incerteses que vivim, mirar al nostre passat més recent ens pot ajudar a preparar-nos per a viure el nostre present i el nostre futur. Si preguntem als nostres joves que pensarien si els diem que fa algun temps hi havia valencians, farts de misèria, navegant a bord d'una pastera amb rumb a la promesa d'Àfrica, no ens creurien. La nostra generació, la de la "democràcia", hem crescut a l'estat del "benestar", però els nostres pares, avis i besavis, ho van tindre molt més complicat.

Amb aquest reportatge volem presentar als nostres lectors algunes novetats dins d'aquesta investigació. Són tres llibres i dos documentals que segur que ens ajuden a comprendre millor aquest fenomen que avui en dia estem vivint amb les noves generacions de valencians, que han d'emigrar a altres països d´Europa o Amèrica per poder guanyar-se la vida. 

Tots aquests treballs serien impossibles sense els impagables testimonis dels descendents d'aquelles persones, que ja no viuen, però que van contar als seus fills i néts la seua experiència i les raons que els van portar a fer aquest viatge cap al nou món.

Antoni Bolufer i Gabriel Gilabert Marqués recuperen en Anar a Orà la història de molts veïns de la Marina Alta que, amb un equipatge de dues mudes, una mica de conserves, tabac i una màrfega, embarcaven en el vapor amb destinació Algèria. L'emigració a Àfrica comença a la fi del segle XIX. La crisi en el cultiu del raïm i la fam incitaven a molts homes a deixar la seua llar a la recerca de treball. El viatge a Algèria, zona sota ocupació francesa, era curt (en menys d'un dia es cobria el trajecte), més barat que anar a qualsevol província espanyola i els sous, alts i cobrats en francs, es revaloritzaven encara més al canvi amb la pesseta.

El flux migratori es va perllongar des de 1880 fins que va esclatar la Guerra Civil. Un altre treball que volem presentar en aquesta ressenya, és el documental d'Info TV, Algèria, el meu país. El documental és un treball sobre la història i la memòria dels emigrants valencians, a Orà i Alger i es basa en el testimoni de 30 persones que van nàixer o van viure a Algèria, la majoria fins al 1962, any en el qual han d'abandonar forçadament el país i tornar als seus llocs d'origen, el motiu, la independència d´Argelia.

Però a Àfrica no era l´únic lloc que els nostres avantpassats buscaven una vida millor, el treball de Teresa Morell en el llibre de recent publicació Valencians a Nova York, el cas de la Marina Alta (1912 – 1920), és un bon exemple. Aquesta és la història dels emigrants de la Marina Alta a Nova York a primeries del s. XX, un fenomen migratori de magnitud impressionant del qual s'ha parlat molt però, fins ara, poc investigat i no gens tractat des d'una perspectiva comarcal. Aquest llibre va ser guardonat amb el Premi 25 d´Abril Vila de Benissa i coeditat per l'Institut d'Estudis comarcals de la Marina Alta (IECMA).

Arran d'aquest llibre, l'equip dirigit per Juli Esteve, de la productora Info TV, va començar a escorcollar a la recerca de més testimonis sobre l'emigració valenciana a Amèrica i, fruit d'aquesta investigació, va eixir fa un temps una sèrie de documentals titulats Del Montgó a Manhattan: valencians a Nova York, on es fa un repàs de les causes, fets i conseqüències de l'emigració de la gent més humil de la Marina Alta, cap a els EUA, i com a pobles com Murla o Benigembla cada any venen descendents d'aquells, que encara conserven cases o terres i vénen a buscar les seues arrels a l'interior de la Marina.

Entre el 1906 i el 1920, prop de 15.000 valencians, sobretot de la Marina Alta, però també d'altres comarques, van decidir emigrar al Canadà i als Estats Units. Fugien dels abusos dels senyorets i buscaven un futur millor per als seus, amb aquests documentals, anomenats Cap a la terra promesa (103 minuts) y Adéu, Amèrica (54 minuts), posem cara a totes aquestes persones i gràcies a la col·laboració dels seus descendents podem conéixer la seua història.

Amb la crisi del 29 molts valencians hagueren de tornar a la comarca, altres es van quedar allà i van formar famílies són els anomenats Valencians d'Amèrica, descendents d'emigrants que van arribar a tindre càrrecs i una bona vida als EUA. Amb el tercer i quart documental, amb els títols La guerra de sempre i Els valencians d'Amèrica, el projecte de fer una sèrie de quatre documentals arribava a la seua fi, o no...

La resposta és un no rotund. Fa molt poc es va presentar a Dénia, un nou llibre sobre el tema, també obra de Juli Esteve sobre l'emigració valenciana a Amèrica del Nord, entre 1900 i 1920. Amb el títol L'emigració valenciana als Estats Units i el Canadà. El somni americà contra el caciquisme i la fil·loxera, fa una mirada cap al món de l'emigració on la conclusió principal és que els abusos dels cacics, els anomenats senyorets i la ruïna provocada per la fil·loxera al sector agrícola valencià van ser les raons principals d'aquella enorme emigració a l'Amèrica del Nord, però també a Algèria, Cuba o Argentina.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email