VALÈNCIA. El llegat Culla és l'arxiu històric i documental d’un dels teatres més emblemàtics de la ciutat de València: el Teatre Ruzafa. Reuneix documentació, llibrets, partitures, textos dramàtics i registres de la història del teatre valencià des de mitjans del segle XIX fins ben entrat el segle XX.
El Centre de Documentació Escènica recupera el llegat de la família Culla, que sempre va estar satisfeta amb la relació de custodia que dels seus materials s’havia fet fins que l’any 2012, per discrepàncies amb la direcció de Teatres de la Generalitat, van decidir retirar tot aquest important llegat familiar. Les gestions de l’IVC amb el germans Jorge Culla, Rafael Culla i José Antonio Culla han cristal·litzat amb la tornada definitiva del llegat a les instal·lacions del Centre de Documentació Escènica.
Tal i com manifesten els membres de la família Culla, fills del director i gerent del Teatre Ruzafa Rafael Culla López, "el Teatro Ruzafa fou un referent de la vida teatral valenciana durant un segle, cinquanta anys va ser gestionat per la nostra família. Vam tenir la sort d’heretar del nostre pare, un llegat que és una joia com arxiu de llibrets teatrals i partitures, a més a més, d’un fons documental de gran valor de programes, cartells, fotos i documents. Hui més que mai, estem feliços de que aquest llegat estiga altra vegada en València a disposició d’investigadors i estudiosos. Esperem que algun dia pugem tindre una publicació que done a conèixer a les noves generacions el que el Ruzafa va suposar per a la història del teatre valencià. Moltes gràcies a l’Institut Valencià de Cultura per fer possible que el nostre llegat torne a estar en València"
Segons el Director general de l’IVC, Abel Guarinos, "la importància del llegat de la Família Culla resideix en què és en quantitat, qualitat i varietat de documents, la major memòria lírica i dramàtica conservada d’un teatre de València, sobretot pel que fa a materials escènics i musicals dels segles XIX i XX".
Ara, amb l’acord de la família Culla amb l’Institut Valencià de Cultura, es recupera la totalitat del llegat, i a més a més, des d’ara, la còpia digital dels materials que formen part de l’arxiu i que conserva la família, bàsicament contractes, llibres de registre, programes i fotografies. Aquests originals no formen part del llegat però degut al treball de digitalització estaran a disposició dels investigadors, entre ells una selecció de programes de mà del teatre de 1875 fins 1959 d’incalculable valor per a la reconstrucció de la vida cultural de la ciutat, i que mostren en un microcosmos huit dècades de la vida teatral de València, des d’una representació benèfica de La Moma en 1875, al pas per l’escenari dels mestres Peydró, Chueca, Penella, Guerrero, Padilla, Alonso Barbieri, Cortina, Chapí, Sorozábal... Aquests materials que pel moment la família desitja conservar podran afegir-se al comodat més endavant mitjançant una addenda al present contracte.
El nou contracte inclou el compromís per part de l’administració d’establir accions de difusió de la riquesa documental de l’arxiu, que començaran amb la seua catalogació, la publicació del seu inventari i l’edició d’un llibre sobre la història del Teatre Ruzafa.
La família Culla estigué al front del teatre Ruzafa des de 1924 fins el seu tancament en 1971, i l’arxiu conté uns 3.000 volums, entre manuscrits originals, còpies o versions d’altres obres, textos impresos i partitures, centrades en el repertori exhibit a la sala des de finals del segle XIX fins els anys 60.
Les obres permeten descriure la llarga època en què comèdia i sarsuela foren els reis i el Ruzafa el seu epicentre. El corpus de les obres inclou sainets, sarsueles, amb les seus partitures, drames i comèdies, joguets còmics (molts d’ells bilingües) i tot tipus de peces dramàtiques.
Destaquen els exemplars editorials del segle XIX que permeten dibuixar un mapa de les impremtes dedicades al teatre en València i Madrid. Així mateix la selecció de manuscrits permeten estudiar l’evolució de l’entreteniment escènic de la primera meitat del segle XX, l’aparició de nous públics i el canvi dels gustos, així com per a censar les preferències en quant a títols i autors.
Dels 2760 registres, uns 1700 pertanyen al segle XIX i altres cinquanta al segle XVIII. La resta -la majoria- a la primera meitat del segle XX. Entre ells figuren peces tan atractives com una versió teatral de La barraca firmada per Martí Orbera i un llibre de registre que permet traçar un inventari de la programació a través de les dècades. Els 300 registres de música notada contenen no menys de mil partitures, el que converteix aquest arxiu en una important font documental.
