VALÈNCIA. València és terra de malnoms, des de reis, com Jaume I el Conqueridor, fins a poetes, com Bernat i Baldoví "lo Sord", passant per futbolistes com "la Cobra", que així va ser com batejàrem al romanés Adrian Illie. Fins i tot, la ciutat de València és coneguda com Cap i Casal. I en la terra dels malnoms, per descomptat, edificis, ponts, places i fonts adopten noms populars. Perquè entre les persones rellevants és habitual trobar malnoms, que potser inclús eclipsen el seu nom original com li va passar al Palleter o al Soro. Els valencians el que hem fet és portar este costum a l'extrem, i fins i tot els nostres entrepans (Chivito, Almussafes, Brascada...) tenen noms propis. Per demostrar la meua teoria faré un recull d'alguns dels llocs que els valencians coneixem pel malnom i no pel nom original.
L'exemple per antonomàsia és la font de la Pantera Rosa, que no és una pantera i tal volta no siga ni rosa (ara, més bé, és taronja o rogenca rovellada). L'escultor Miquel Navarro va anomenar-la Font Pública i com que el nom no tenia massa encant, va acabar sent la font de la Pantera Rosa pel seu paregut amb el personatge dissenyat per Friz Freleng, autor entre altres de Bugs Bunny, Speedy González o Piolín. Com que Navarro va adonar-se'n del que passava a València amb els noms, quan va fer el Parotet, ja li va posar un nom amb més ganxo, no fora cas que li'l batejaren com Avatar.
Menys popular és la font de la deessa Ceres, coneguda popularment com la font de la Cistella, bàsicament perquè Ceres porta una cistella en l'esquena. La podeu trobar davant de les Torres de Serrans o torres de la Crida per als fallers, a l’Alamedita de Serranos. Un poc més coneguda és la font del Negret, que ningú recorda ja quin era el nom original. De fet, la plaça que antigament s'anomenava de Calatrava ara s'ha quedat amb el nom de la plaça del Negret, gràcies a la font de l'angelet negre, que va ser la primera d'aigua potable ubicada a la ciutat, l'any 1850.
Ja que hem parlat de la plaça del Negret, hi ha altres places que ningú coneix pel seu nom. Per exemple la plaça dels patos, que no sé si és la de Rodrigo Botet o la de Sant Vicent Ferrer, perquè en les dos hi ha fonts amb patos, i les dos reben este apel·latiu. De fet, la plaça de Rodrigo Botet és més coneguda com la de l'Astoria, per l'hotel que allí s'ubica, i en la de Sant Vicent no hi ha patos, són cignes, però això són "bufes de pato".
*Ací vull fer un apunt a l'AVL. Si es pot dir “tio”, “burro” o “assentar-se”, hauríem de poder dir també “pato”.
Més enllà dels ànecs, la plaça de Nàpols i Sicília és més coneguda com la plaça de Comissions Obreres, i la plaça Redona antigament rebia el malnom de plaça del Clot, per la seua orografia. Ara molta gent diu "quina llàstima" quan veuen la rehabilitació, però encara no l'hem batejada com la plaça de l'Empastre. En canvi, si dius la plaça dels ionquis, tindràs més problemes per a ubicar-te, perquè en cada barri sol hi haure una, jo visc entre dos, la de Vicente Iborra i la de Sant Sebastià.
Hi ha dos ponts que ningú anomena pel seu nom: el pont de les Gàrgoles, i el de l'IVAM. I altres dos ponts que només l’anomenen pel seu nom els arquitectes i els enginyers, l'Assut d'Or i el pont de l'Exposició. Anem per parts.
-El pont de les Gàrgoles no té ni tan sols gàrgoles, són uns sinistres guardians alats creats per Salvador Monleón per a custodiar el pont més llarg de València, el del Regne.
-El de l'IVAM és en realitat el pont de les Arts, però com està lluny de la Ciutat de les Arts, per a no crear confusió, sempre l'he sentit anomenar com el pont de l'IVAM.
-En canvi, l'enginy i gràcia valencià arriba amb els ponts del nostre veí Calatrava. Segon premi per al pont de les goteres, el de l'Exposició, que popularment es coneix com "la peineta", un nom que també adoptaren en Sevilla per al mateix pont, del mateix arquitecte.
-I el guanyador del premi d'enginy i gràcia al pont amb un nom més original és l'Assut d'Or, que tot el món coneix com el "jamonero" o perniler. Este no té goteres, té un semàfor enmig que no tocava, una columna de ferro que tampoc tocava perquè no caiga, i uns sobrecostos que encara estem pagant entre tots.
Entre els edificis més emblemàtics de la capital del riu Túria amb malnom, tal volta el més popular siga la Finca Roja, originàriament pensada com Casa Colmena, és el símbol del seu barri. La Pagoda estaria en segona posició, el nom original és la Torre Ripalda perquè està al lloc on s'alçava el desaparegut Palau de Ripalda, i té uns remats d'estil orientals. El pòdium el completaria la Casa Jueva, que sense tindre un nom oficial, a l'haver-hi una estrella de David en la façana, es coneix amb este apel·latiu a la fantasia art decó de Joan Guardiola.
Més enllà del pòdium tenim l'edifici Monforte, que fa cantó a la plaça de la Reina, i és més conegut com Almacenes la isla de Cuba, especialment per la gent major. Igual passa amb la casa del Chavo on estava abans hisenda per a deixar-te sense "un chavo". La casa Sirena de Benifaraig, les cases dels Periodistes, l'Acadèmia de los Nocturnos, la casa Vella al Carme, l'edifici del Punt de Ganxo, o la casa del Metge en l'Avinguda del Port que està en plena reforma, també tenen malnoms divertits, que podeu investigar.
Acabe este repàs amb altres llocs emblemàtics de València, com el Micalet, símbol religiós de la ciutat, amb permís del Sant Calze i la Geperudeta. El Micalet agafa el nom de la campana dedicada a Sant Miquel; el Sant Calze no té malnom, encara estem esperant que el donen per bo per a batejar-lo, i la Geperudeta és la Maredeueta dels valencians, que com que està un poc geperuda, li posem este apel·latiu afectiu. Si vos envien a Vivers, estan enviant-vos als jardins del Reial, per l'antic Palau, i si vos diuen d'anar al carrer "de las cestas", en realitat parlen del carrer del Músic Peydró. Per cert, l'avinguda de l'Oest durant molts anys va ser Baró de Càrcer, i ara torna a ser de l'Oest, un poc com li va passar a Máximo, Màxim, Máximo Huerta.
De segur que em deixe molts carrers, places i racons que els veïns bategen de manera imaginativa, per a fer-los seus. I molts estan per vindre, que es prepare el nou, ja vell, nou Mestalla o el pavelló Casal España Arena de València a tindre el seu malnom. És part del caràcter valencià, sempre un poc faltonets, un poc burlons i molt resolutius. O això diu la meua veïna "la Popi", que viu al barri Xinés, en el carrer de les "putes", al costat de la finca de la Madame, davant del parc dels gossos i darrere del bar de Moja, que es fa dir Jesús, tot i que el seu nom és Mohamed.