Llumenetes i coloraines: per què als valencians els agrada la il·luminació barroca?

VALÈNCIA. Uns il·lustrats, una mica neoclàssics, entossudits a canviar el món, tingueren un bon dia. Els seus ulls reien. Estaven de bona lluna. Agafaven ales. Treien llum. Alçaven cap les idees, les tenien. Començava un segle il·lustrat. El segle de les Llums naixia entre dues revolucions, la Segona Revolució Anglesa i la Francesa. Calia il·luminar la humanitat amb els llums de la raó. Superar el Barroc. Creuar l’oceà. De Gran Bretanya a França. Una nova visió ben lluminosa s’estendria a Europa. Un segle de “llums” per tal de clarificar, reviscolar i modernitzar la filosofia, la societat, la política, la ciència... Les Arts vindrien esquitxant nous corrents.

Enciclopèdies per il·lustrar, per aportar coneixement, trellat. De tota mena, de campionat. Una societat on la cultura formés part de la rutina, com rentar-se la cara de bon matí. Refrescant idees mig adormides de temps, on la ignorància decidia part del costum domèstic. Carregar-se l’Antic Règim a l’ideari del megacomboi sabut. Progrés en marxa!!!! Thank’s per l’Enlightement Locke, Newton, Hume. Merci Diderot, Montesquieu, D’Alembert, Condorcet, Voltaire. Merci bien, Rousseau. Tots ells encenien els llums al món. Els dogmes plegaven banderes obscurantistes amb una “reforma protestona”. La raó seria la líder de les noves mogudes. Arribar a la felicitat, a la veritat com a meta i tot amb una gran dosi d’optimisme. Ports i fars on il·luminar el coneixement interior i les noves rutes exteriors. Itineraris a Europa, a Amèrica... Per terra i mar, esperant enlairar-se.

Si ens acostem a la nostra Il·lustració, s’escampa de valent una flaire borbònica opressora i absolutista. La guerra de Successió ens va arraconar dels trajectes il·lustrats. Un mica d’aire aportava Cervera amb la seua Universitat, Barcelona amb l’Acadèmia de Bones Lletres, el Col·legi de Cirurgia i poc més. Ben a prop Tosca i també Gregori Maians. Un grandíssim il·lustrat “retirat” a Oliva davant la incomprensió governamental. Figura imprescindible erudita i clau del moviment lluminós. Mai no va deixar de mantenir epistolari amb els vips del moment i tot des de la Safor estant. També, per ací, Cerdà i Rico, Pérez i Baier, Felip Bertran, els germans Villanueva... Seguidors del corrent il·lustrat que ara sonen a noms de carrers. Poc coneixem de la seua aportació, de la seua raó i arguments per voler fer un País modern com passava amb el veïnat, a Europa. Encara som a temps “d’encendre’ls”. València, com és de trista la ignorància. Quina llum més dèbil. La llum i el seny, la llum que filtra i transforma. Circuits que alimenten l’ànima i el cervell. Metàfora de la raó, de la majoria d’edat dels segles, del XVIII.

Parlem del trellat, dels il·luminats, dels il·lustrats... I dels llums. La il·luminació elèctrica tan ben pagada, escurabutxaques, omple carrers, avingudes, places emblemàtiques, centres comercials... Llums amb poder, aptes per a impressionar la vista, per poder diferenciar el gust, el bo i el dolent. L’energia al servei de la percepció visual. Capaç de “sorprendre” i fer-nos veure. La sensació de color fa que el nostre ull identifique les diferents parts de l’espectre visible. Les teories lumíniques ja formaven part de les cabòries dels XVIII. Newton va dur a terme una pila d’experiències.

Als carrers, l’època d’ombres, quan només hi havia llum de lluna plena, ha passat a la història. L’univers fílmic i literari ha recreat els llums d’oli i les torxes que il·luminaven les llambordes humides i els atzucacs tenebrosos de les viles i ciutats. La il·luminació que donava calidesa a l’interior dels palaus i dels castells entre els verds intensos del camp en fer-se de dia. Oblidem el foc, les candeles, les espelmes, les atxes i els tions. La vida canviaria amb el gas! Els fanals i els fanalers farien llum als carrers fins arribar l’elèctrica, la llum que eclipsaria qualsevol altre enllumenament. Làmpades d'arc elèctric, incandescents, de vapor, de mercuri, de sodi, fins a l’última tendència: el led.

Som-hi, a encendre bombetes i fanals! Avui deixarem de banda la contaminació lumínica de València, la número 1 d’Europa als darrers anys. Confiem amb l’Ajuntament. Ampliem la renovació de l’enllumenat públic en districtes i barris. Il·luminem i aconseguim l’eficiència lumínica. Reduïm la factura, el consum energètic, amb leds càlids.

Ara una amenaça visual i lluminosa ens espera. Els primers llums de Nadal estaran a punt d’encendre’s d’ací a no res. València s’il·lumina. Enllumenat i activitats extres ompliran el centre de la ciutat amb banda sonora de nadales cantades per veus agudes i insistents. Normalment la decoració nadalenca té un disseny dubtós, com passat de moda. Suspeses en el temps, la decoració pseudo vintage. Homenatge de mal gust depenent dels ulls que la miren, òbviament. In crescendo aquest estil recargolat i coent a mesura que ens allunyem del centre urbà. Barroquisme en dansa. Una constant en moltes manifestacions autòctones.

L’art de decorar carrers hauria d’estar ben estudiat i analitzat. Un Cicle Formatiu de B.D., Bombetes Decoratives, faria el pes. Si som pioners en traca, també caldria en llums i derivats. Exportable tot el pack. Pólvora & Llumenetes i coloraines. Reivindiquem un disseny allunyat de la kitschmania malentesa valenciana. Eliminem patrocinadors de “missatges garlandes” amb marques d’arròs, de cerveses artesanes, d’assegurances... Totum revolutum, tot barrejat, a l’entrada o al mig dels carrers, de les places, d’avingudes... Il·luminats de colors sense trellat i dissenys “rociers”, del sud, propis de fires d’abril i vestits de gitana. El gust, confús, s’encén a poqueta nit.

No estem per molts llums, diuen. De fet molts els reclamen apagats com a senyal de poca alegria, de tristesa, de ràbia i impotència. Esdeveniments inimaginables, democràticament parlant, marquen la precampanya de “pau i felicitat” que sembla que proporciona les pròximes dates. “Per Nadal tots a casa”, una consigna que reclamava amnistia per als detinguts polítics quan érem gairebé adolescents. La del torró de Xixona també aprofita “Vuelve, vuelve a casa...” Reviscolaran, en algun moment, aquests dies.

Ciutats engalanades a Nadal, d’encesa mediàtica, hi ha arreu del món. Llocs on hi ha arbres de nadal, algun pessebre i cases decorades. Carrers que s’empolainen quan arriba Santa, els Reis i el Babbo Natale o la Befana. Sembla que Oxford Street, la Torre Eiffel, el Rockefeller Center fan lluminosament més brillant i intensa la tradició. València de moment no és referent en temes de decoració nadalenca. Tot arribarà. No es pot tindre tot!

Sempre ens ve la comparança, sabent que és lleig fer-ho. Avui per agafar idees, només això. Caldrà viatjar i prendre apunts. Fer un repàs als llums del món. No anirem molt lluny. Un viatge d’anada i tornada. Una escapada al nord d’Italià. A la vora dels Alps, com un flash ben lluminós, ens espera Torí. Una ràfega de llums que ens enxampa. Luci d’Artista, una meravella. Un projecte de dècades que il·lumina les nits d’octubre a gener. Via Roma, Piazza San Carlo, Via Vanchiglia, la Mole Antonelliana, Via Po... Un impressionant i impactant disseny d’artistes contemporanis omple de llums amb propostes sorprenents. La ciutat il·luminada amb creativitat i gust, amb atreviment i avantguarda. Poesia als carrers encesos de la ciutat del Piemont. Per Nadal, un regal d’art contemporani a cel obert. Brava! Bella Torino! Oblidem per uns dies el barroc nadalenc d’aquesta banda de la mediterrània, tornem-hi amb les bateries a vessar d’idees resplendents. Si hi ha lloc a la maleta, una nuvola de postre regal. Fem un passeig de Manises a Caselle. Vol directe VLC-TRN. Una idea ben lluminosa. Una fugida brillant.