Música, teatre i performance al crepuscle del Grau Vell de Sagunt

VALÈNCIA. El festival Al Crepuscle és una cita cultural la premissa de la qual la fa única en el món: les representacions se celebren al caient de la vesprada, sense llum artificial, en els dies pròxims al solstici d'estiu. La proposta celebra la seua tercera edició entre els pròxims 19 i 22 de juny en el paratge natural del Grau Vell de Sagunt, un antic poble mariner de tot just 30 cases. En el trànsit entre el dia i la nit, batejat pels directors de fotografia com “l'hora màgica”, el públic podrà assistir a espectacles de teatre íntim i concerts en coincidència amb el capvespre. Aquesta edició hi ha propostes més crepusculars en el temàtic i altres més lúdiques, en coincidència amb els dies en què l'hemisferi nord rep més llum solar que en qualsevol altra etapa de l'any.

“La visita a l'antic i històric port de Sagunt, el Grau Vell, eixe oasi al capvespre, és una experiència màgica per als sentits -avança el codirector artístic del festival, Paco Zarzoso-. El valor mediambiental de la Marjal dels Moros, unit al valor patrimonial arqueològic del conjunt i l'encant d'eixe barri mariner, ancorat en el temps en eixa costa única per haver sigut el runar d'escòria dels Alts Forns, converteixen aquest espai en tot un santuari”. La iniciativa part d'una idea original de la Companyia Hongaresa de Teatre, i està organitzada per l'Ajuntament de Sagunt des de les regidories de Cultura i Turisme. La cita cultural compta amb el suport d'Autoritat Portuària de València i Saggas. 

El festival arrancarà dimecres que ve, 19 de juny, amb un concert de fusió de folk i jazz a càrrec d’Eixa, projecte personal de la compositora, cantant i intèrpret d'acordió i piano Isabel Latorre, al costat d'Esteban Rodrigo, Alfonso del Corral i Gloria Aleza. El quartet presentarà el seu segon àlbum, Endevina, on exploren el paper que el vi ha tingut com a pont entre els diferents pobles del Mare Nostrum. La seua música aporta expressions de coordenades socioculturals diverses, des de Geòrgia i el seu cant polifònic tradicional com a bressol de la viticultura, fins al tango argentí, recorrent tot l'arc mediterrani i les seues influències. 

El festival prosseguirà les següents jornades, 20, 21 i 22 de juny, amb un espectacle de teatre íntim seguit de propostes de performance filosòfica, música flamenca i teatre compromés. Las cartas de Ulpiano retrà homenatge en tres representacions al primer president de l'agrupació local del PSOE a Sagunt i ànima del sindicat UGT, Ulpiano Alonso. Al final de la Guerra Civil, va ser detingut i va romandre set mesos en diferents presons de la ciutat. Durant la seua prolongada estada a la presó, la seua esposa Julia i ell van trobar un mètode per a comunicar-se per escrit a través de paperets ocults en el cabàs en el qual diàriament la seua dona li portava el menjar. De Julia no es conserva cap carta, però sí d’Ulpiano: més de 130. 

En les missives, transmet el gran amor que li professa, la preocupació pel que els poguera ocórrer, les condiciones presidiàries i, especialment, la sort que temia després del consell de guerra al qual va ser sotmés i en el qual se li havia condemnat a mort. La representació donarà a conéixer per primera vegada aquesta escruixidora correspondència a través de les veus de Pep Ricart i Blanca Martínez. Ulpiano Alonso va ser afusellat el 17 de novembre de 1939 a Paterna i el seu cos, llançat a la Fossa 95 al costat de 45 republicans més. En l'actualitat, 84 anys després, la fossa ha sigut exhumada i els familiars estan a l'espera d'una possible identificació de les seues restes mitjançant l'anàlisi d'ADN.

El programa del día 20 es completa amb un monòleg a càrrec de Pablo Rosal en el qual s'hibriden la performance, la filosofia i les tècniques de clown. En l'espectacle unipersonal Castroponce. Teoría y praxis para una vanguardia para el siglo XXI es reconstrueix un esdeveniment amb vocació didàctica celebrat en l'homònim municipi val·lisoletà en 2015. Es va tractar d'un simposi en el context de l'Espanya buidada on es van exposar senzilles i clarividents idees entorn de la creació i la seua implicació política. L'endemà, 21 de juny, després de la segona funció de Las cartas de Ulpiano, s'ha programat un recital de flamenc a càrrec de Paco del Pozo. El cantaor realitzarà un recorregut pels principals pals del gènere acompanyat al toc per Jerónimo Maya i a la percussió, per Roberto Vozmediano.

La proposta fusionarà la passió continguda en soleàs, alegries i buleries amb la màgia del capvespre. Finalment, com a colofó del festival, el 22 de juny, el doble programa estarà conformat per l'última representació de la peça íntima en homenatge al sindicalista represaliat Ulpiano Alonso i una obra que, precisament, vol donar veu als milers d'executats pel règim franquista que segueixen enterrats en les cunetes i camins del nostre país, Los que comen tierra, encarnats pels intèrprets Mafalda Bellido, Lola López, Ernesto Pastor, Marcos Sproston i Begoña Tena.

La companyia La Zafirina es va alçar amb el Premi a Millor Text 2023 de l’Institut Valencià de Cultura. Amb dramatúrgia de Mafalda Bellido i direcció de Sergio Serrano, aquest muntatge és també un homenatge a les famílies d'aquestes víctimes, que lluiten per la dignitat i la reparació de la memòria dels seus avantpassats.

El Grau Vell de Sagunt és conegut tant per la seua rellevància històrica com pel seu entorn natural de muntanya i mar. Aquest espai singular va ser a l'origen el port iberorromà de Morvedre i està situat al costat de la Marjal dels Moros i enfront de la Serra Calderona., enclavaments de gran valor mediambiental. La idea, edició rere edició, és organitzar una trobada cultural entorn de la nit de Sant Joan, on totes les arts convisquen i en la qual els espectacles se servisquen de la llum natural. Igual que l'any passat, la ubicació triada és la torre-bateria de vigilància costanera del Grau Vell, que data del segle XVI. 

La platja de l'antic poblat de pescadors està formada per les graves i cudols que formen el cordó litoral, provinent del riu Palància, i un material fosc, d'aspecte volcànic, ja que durant els 70 anys d'activitat dels Alts Forns del Mediterrani aquesta escòria es llançava al voltant dels sis quilòmetres de costa. Els ressons del passat i les vistes a la serra i la mar Mediterrània proporcionen un teló de fons commovedor per a les representacions a l'aire lliure. Com a completa Zarzoso: “Si a més podem allí ajuntar-nos amb altres persones per a gaudir del teatre, de la música en el crepuscle i després poder continuar gaudint de la brises marines, a la fresca.