MUV!: Amb la música a una altra part

VALÈNCIA. La itinerància, el fer camí, anar de barri en barri revitalitzant la cultura i posant banda sonora als seus carrers. Amb eixe esperit va nàixer fa quatre anys l’aventura del MUV!, el Circuit de Música Urbana de València. Una proposta que resultava francament atractiva: celebrar cada any un festival eminentment musical i, no obstant això, que no deixara de posar el focus damunt d’altres manifestacions artístiques en un barri diferent del Cap i Casal. La cosa, a priori, pintava bé i amb eixa idiosincràsia vam assistir la tardor de 2019 a la seua posada de llarg a una vintena de locals diferents al barri de Russafa, amb actuacions, entre d’altres, de Senior, Aullido Atómico o Johnny B. Zero. Una cita que va congregar ja al voltant de 5.000 espectadors, i en la que ja quedava patent l’efervescència cultural i creativa local enfront de l’hostilitat normativa.

En edicions posteriors el festival va aterrar al barri del Cabanyal (2016), la Marina de València (2017) i Las Naves (2018), espai des d’on repetirà l’edició d’enguany que comença hui mateix a la Sala La Mutant. Segons la successió numèrica més lògica caldria dir que ens trobem davant la cinquena edició, encara que els seus responsables, és a dir, l’Associació Circuit Música Urbana de València, volen aclarir que això no és del tot així. Ho explica Sergi Almiñana, codirector del festival i membre de l’Associació.

“Sí, realment seria la cinquena, encara que nosaltres hem preferit anomenar-la ‘Edició Especial’ en el sentit que és una edició transitòria. Enguany concentrem tota l’activitat en una sola jornada, a diferència d’anys anteriors. Enguany no hem comptat amb temps material ni recursos com per preparar un festival com els que estàvem acostumats fins ara. Este és un tipus de festival que depèn en certa mesura de l’administració pública i dels seus col·laboradors, i aconseguir eixe tipus de recursos no sempre és fàcil. L’any que ve esperem tornar al format original del festival, canviant de barri i amb diverses seus en lloc de només una”.

El festival forma part de la PICUV, La Plataforma d’Iniciatives Culturals Urbanes de València, la qual engloba altres festivals tant musicals com d’altres disciplines artístiques com Russafa Escènica, Cabanyal Íntim, Districte 008 o el Festival d’Arts de Patraix. Així, fins un total de 13 festivals o esdeveniments artístics puntuals.

Segons Sergi: “La PICUV és un moviment que va sorgir quan una sèrie de festivals urbans, com Cabanyal Íntim o Russafa Escènica, van impulsar un format de festival que proposava eixir dels espais culturals més ortodoxos i repartir-los per diversos espais de cada barri. Aleshores, va sorgir un moviment cultural molt important. En només quatre o cinc anys han sorgit molts projectes en eixe sentit i ens vam plantejar la possibilitat de crear sinergies entre tots estos festivals, ajudar-nos entre nosaltres i compartir recursos. Així s’ha creat una teixit que pense que és únic, i no crec que l’administració d’esta ciutat s’haja mostrat massa sensible a este tipus de projectes. Es pot perdre una oportunitat de consolidar un moviment cultural urbà de primer nivell". 

Aristides Rosell, responsable de Russafart i també un dels coordinadors de la plataforma, afegeix: “La Plataforma va nàixer en el moment del canvi polític, per tal d’aglutinar festivals que ja estaven funcionant i alguns que van sorgir després. No obstant això, la plataforma com a tal no rep cap suport de l’administració més enllà de les ajudes que puga rebre en particular cada festival que hi pertany. Sí que hem realitzat alguns encontres puntuals sobre gestió cultural al Teatre El Musical, això és tot.”

Segons Rosell: “Fins ara, cadascú seguia la seua línia i amb la Plataforma hem aconseguit unificar-nos i conéixer-nos els uns als altres. He participat en taules de negociació amb diversos agents socials per tal de portar endavant el projecte de programació cultural de la ciutat. Algun dels reptes que queden per davant seria aconseguir la creació d’alguna cosa semblant a una finestreta única on els festivals pogueren tramitar qualsevol tipus de gestió administrativa, cosa que encara no ha ocorregut en l’administració.”

Si tornem al MUV!, Almiñana remarca que del funcionament del festival s’encarrega una associació sense ànim de lucre, encara que els seus membres estan relacionats d’alguna manera amb el món de la música. Sense anar més lluny, ell també és responsable de l’agència de producció i contractació El Caiman Producciones. “Allò vertaderament important és que cada any tractem de fer una programació ajustada a l’espai i al moment en els quals es realitze el festival. En anteriors edicions, on hem comptat amb diversos locals de diferent amplària, hem tingut l’oportunitat de programar grups de més minoritaris a més coneguts, segons el cas. Fer-ho només en un sol espai té la part positiva que et permet presentar una proposta molt més cohesionada.”

Quina és eixa proposta de la qual gaudirem enguany? Ens trobem davant d’una programació clarament diferenciada. De matí, activitats per al públic familiar centrades principalment no només en l’educació musical, sinó també en l’ecologia, el reciclatge i la sostenibilitat. “Cada any intentem donar-li un enfocament diferent a la part educativa del festival”, afegeix Miñana. “Enguany ens hem volgut centrar en la temàtica del reciclatge i el consum responsable. De fet, volem mostrar com es pot transformar elements ja utilitzats en instruments musicals i oferirem, també, un concert en el qual tots els instruments són reciclats.” 

Un dels grups que pertanyen al cartell d’enguany i que estan més conscienciats en eixe aspecte són els valencians Jamaleònics, els quals compten amb cançons com “Terra tendra” al seu àlbum de debut homònim publicat a principis d’any. Així ho confirma Arnau Centelles, bateria de la banda. “El nostre missatge té a veure amb el trencament de tot allò que se’ns dona establert i este fet implica reconnectar amb aspectes que tenim totes i tots una miqueta abandonats. Això enllaça amb l’ecologia i el respecte pel lloc on vius. “Terra Tendra” gira al voltant de la lluita contra el consumisme, de la societat del benestar basada en què estàs millor com més consumeixes. En realitat, és el peix que es mossega la cua.”

Ara mateix, la banda de jazz fusió amb ska, reggae i funk es troba preparant un documental al voltant de la seua gira d’enguany i polint composicions per a un proper disc. Una gira que ha fet escala a grans festivals com el Rototom i, per això, és adient preguntar quins avantatges i inconvenients troben en els festivals urbans com el MUV! davant dels grans festivals estiuencs.

“La diferència fonamental està en el grau d’immersió. Al Rototom, per exemple, et passes una setmana immers en un estil de música i en una forma de viure on pots experimentar coses molt diferents que no viuràs en un festival que dura un o dos dies. Però, també és veritat que no sempre podem permetre’ns el luxe d’unes vacances d’una setmana, així que festivals com el MUV! són màgics per eixir de la rutina i veure coses noves.”

Parlar dels Jamaleònics obri la porta a tractar la segona part del festival, la de la vesprada i la nit, molt més lúdica i basada en la música en directe. Una proposta musical centrada en el soul, el funk i els ritmes d’arrel afroamericana més ballables, seguint d’alguna manera un mateix fil conductor. En aquest sentit, a banda dels Jamaleònics, també tenim el soul de The Black Waste Factory, combo format per components de bandes com The Go Freaks! o Los Fabulosos Blueshakers; la interessant combinació formada pel músic de jazz Ales Cesarini i el de reggae Payoh Soul Rebel, o la cirereta del pastís al cartell d’enguany, l’artista espanyola-estatunidenca Marem Ladson amb la seua primera actuació a València.

De mare gallega i pare nord-americà, amb només 22 anys i tan sols un disc publicat, Ladson ha esdevingut una de les revelacions del panorama independent a l’Estat espanyol. 

Un àlbum de debut on podem escoltar des de folk o soul fins a tocs de dream pop o rock guitarrer. Una indefinició genèrica que segons explica la pròpia artista, a l’altre costat del fil telefònic, ha sigut deliberada: “Per ser el meu primer disc, m’abellia no posar-me límits, agafar diferents gèneres i portar-me’ls al meu terreny, on poguera sentir-me identificada. La meua música és un reflex del que sempre he escoltat, la qual abasta una gamma de gèneres molt ampla.”

Eixe primer llarga durada presenta un so molt clàssic, quasi sorprenent per a una artista que gairebé sobrepassa la vintena d’anys, amb el qual cal preguntar-se si els seus referents es troben en les èpoques daurades del rock i folk en lloc de la música que es fa a dia de hui. Ladson respon: “La veritat és que escolte tant clàssics, com Fleetwood Mac o Johnny Mitchell, com altres artistes contemporanis amb els que sent més afinitat generacional, que tal vegada no tenen tant a veure amb el que jo faig però que m’influeixen igualment. Gent com Angel Olsen o Aldous Harding, Helado Negro, Kevin Abstract, etc.”

No obstant la bona acollida del debut de Ladson, publicat a finals de l’any passat, ha sorprès amb un gir de timó el seu nou single, “Nothing Really Mathers”. En la seua última entrega, l’artista abandona el folk per tal de submergir-se en sons electrònics, mes propers al r&b. Un canvi de so que fins i tot ha comportat un canvi d’imatge. Aplicarà eixe filtre electrònic a les seues anteriors composicions en l’espectacle que presentarà al MUV!?

“Enguany acabarem la gira de l’anterior disc abans de presentar tot el que estic fent ara. De moment, només he tret eixa cançó, encara que m’abellia molt explorar este nou registre. No vull fer una altra vegada un disc que ja he fet. La veritat és que les cançons del primer disc van ser compostes el llarg de molts anys, ara mateix estic en un altre moment vital. Respecte al canvi d’imatge que comentaves, no oblidem que soc una dona negra a Espanya, espanyola però negra, i vull començar a mostrar a la meua música un apoderament tant femení com racial. És un poc del que va ‘Nothing Really Mathers’.” 

L’única manera de saber amb quina vessant de l’artista ens trobarem hui a València serà acostar-se a Las Naves per tal de gaudir tant de programació familiar educativa i conscienciada respecte al nostre medi ambient, com gaudir de la música des de poc després de dinar. Tot açò en una edició especial del MUV! fins que l’any que ve arreplegue la paradeta i se’n vaja amb la música a una altra part.