X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

VALÈNCIA, QUINA PACIÈNCIA

Notícies & Alka-Seltzer

24/02/2019 - 

VALÈNCIA. Els costums adquirits juguen males passades. Els hàbits aparentment inofensius de la nit al dia et peguen una punyada deixant-te KO. El nostre comportament està sotmès a infinitat d’actituds davant la vida, de cada vida. Un fet tan banal per tradició familiar com és llegir els diaris de bon matí, a l’europea, pot tornar-se en contra. És el moment que acabats de dutxar i mentre, prenem el segon got de llet o cafè del dia, et trobes en una situació conflictiva, contradictòria, amb impotència mentre el suc de taronja gairebé es vessa sense mirament. Els grups humans tenim comportaments multicolors. Estem dissenyats a còpia d’imposicions socials pseudo autoritzades o de llarga tradició. Lògic que de vegades traiem la verinada a la superfície. Bons costums, que a contracor, et condicionen la voluntat, les intencions, el mal rotllo. I això em va passar fa uns dies. Les notícies matineres vénen a repèl. El costum d’obrir els ulls i enganxar-nos als diaris són armes de doble tall. Es viu millor sabent què passa però sovint m’ho repense. Les repeticions dels hàbits, com deia l’il·lustrat Hume, aprofiten per narrar el món.

Ací els primers sobresalts, ensurts, internacionalment locals. Les news als diaris. L’alcalde Ribó està de viatge a Nova York. Tot aprofitant l’estada, fa comboi amb els valencians residents a la gran metròpoli. Els de la “terreta” que hi viuen són ambaixadors de la nostra particular mediterraneïtat valenciana a veu i ulls del batlle. Caram, quin compromís! Manifesta que vol que tornen a casa. Sí, probablement marxaren pensant a venir de seguida. Els felicita pel coratge i la valentia de travessar la bassa gran, d’intentar guanyar-se les garrofes i els diu, per tal de motivar-los, que València s’ha reinventat. Que ja som a una societat més justa, innovadora, sostenible... Reinventat?

La visita del senyor alcalde a Nova York es justifica perquè presenten València com a Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible. L’ONU escolta Joan Ribó explicant com la nostra reinventada ciutat s’implica de valent per resoldre tota mena de problemes que afecten les persones però sobretot pel que fa a l’alimentació i la nutrició. Ací rau el repte! Ai, la gana! Un tema inesgotable, sempre al dia. Aquest desig vivíssim de menjar, de fugir de la percepció de buit, de defallença. Regular aquesta sensació no és fàcil, per molta imaginació, xerrades o enrenous de llargues travessies que s’engeguen. La fam fa punxades i no discrimina, qui mana la nostra sacietat és l’hipotàlem, és molt sensible però s’encarrega de tot. Controla més del que sembla aquest menudall del cervell.  

Foto: JOSÉ AZKÁRRAGA.

Aleshores l’alcalde de València entra a l’ONU, amb el seu posat esportiu, per promocionar i detallar la bona nova de la ciutat, el Centre Mundial per a l’Alimentació Urbana Sostenible (Cemas). Òbviament l’ubiquen en la Marina, la pobra ben espremuda com una taronja de repom. Allà hi ha lloc per tothom, un 'totum revolutum'. Mirant al mar igual entra la gana. I tenir molta gola es coneix que també, demostrat en mil i una tarimes. La primavera i les eleccions obriran temporada amb aquest dissenyat afer. La selecció del personal i el consell rector, abans de col·locar les urnes. Tot a punt.

Polítiques públiques, agràries, sostenibilitat... A més a més, de la preservació de l’horta, l’ecologia, l'acumulació de gasos d'efecte hivernacle, la mediterraneïtat...Tot un llistat inesgotable per millorar la qualitat de vida, diària, a la ciutat, al país, als països del món. Reivindicacions i propòsits en veu alta, en una conferència a quilòmetres de distància de les taronges fetes pols que pasten fang, a la terra pròxima i ferma del nostre País. L’alcalde té una relació ben estreta, amb l'Organització per a l'Alimentació i l'Agricultura de les Nacions Unides (FAO). De moment, paga el nostre municipi, “açò ho pague jo”... Ja veurem qui coopera. Por em fa el canvi climàtic i uns altres aires i deliris que cavalquen una mica embravits en precampanya!

Les ciutats passen gana però l’obesitat també alarma els experts sobre la salut mundial. Ens alerten que no podem omplir el pap de qualsevol manera, poca broma. Les estratègies per no fer figa i fracassar són necessàries. Desnodrida a més no poder, de mala manera, està una gran part de la població valenciana, almenys prou visible a la ciutat. Educar i poder obrir la boca és una tasca ben farcida d’entrebancs. Arrebossada de desafiaments, de despropòsits, d’iniquitat i de poca qualitat de vida. Cal una predisposició sense additaments sospitosos ni edulcorants preelectorals. La llet es fa una mica agra rumiant aquests empatxats reptes, probablement benintencionats, gratant el cel de Manhattan mentre els districtes del municipi es mouen, en una atroç majoria, a força de greix saturat. La seguretat alimentària al món cal vigilar-la i la d’ací també. Donem una ullada des del Senegal a Massalfassar, per exemple, dels cultius i pastures. Els productes bàsics estan pels núvols, qui pot omplir la cistella? I ja posats, si s’omple on va? Els preus dels habitatges no deixen obrir massa el frigorífic. Representar la capitalitat de tot i més resol el problema? Ajuda? Se soluciona d’aquesta manera? O són collonades, que diria Joan Fuster, ocurrències efectistes per maquillar realitats ben poc visibles a les campanyes electorals?

Foto: JOSÉ AZKÁRRAGA.

Les notícies sufoquen els primers minuts del dia, condicionen sense massa il·lusió els últims esdeveniments als periòdics. La tradició de llegir de bon matí els diaris, amb fam de notícies, passa factura a la jornada. Ni sucs, ni cafès, ni torrades amb oli.  Faig un saltiró i vaig dels gratacels a l’Horta de València, aquesta privilegiada localització que emmuralla la ciutat, una proximitat suculenta amb productes essencials i gustosos, únics. Llig que “Horta és Futur”, “No a la ZAL”, posa en marxa un recurs contenciós administratiu contra el decret que ha aprovat la Zona d’Activitats Logístiques del Port de València (ZAL) i el Pla d’Acció Territorial de l'Horta. Aquesta plataforma vinculada al col·lectiu Per l’Horta està que bufa. Alerten dels perills, de com patiria i com es degradaria aquest paratge tan imprescindible. Un polígon enmig del camp? Entre el riu i un parc natural? Si aquest pla ja va tenir una sentència d’anul·lació el 2015 i alguna altra cosa més! El desdejuni resulta pesat i amb necessitat d’antiàcids. Muntarem un club lector de Notícies & Alka-Seltzer, haurem d’organitzar-lo.

I per acabar d’enllestir aquest desdejuni d’informació intercontinental i sense embafar-nos de cap de les maneres veig que la Casa de la Caritat alerta amb uns números estremidors, que esborronen ja tot el matí, de l’escalada de pobresa a València. Joves, homes, dones, migrants, nens, hi passen cada dia. La quantitat de gent que no té ni per fer un mos calent ha augmentat un 44%. Les dades tallen la gana amb aquesta xifra rècord, la més alta en els darrers cinc anys. Estic per modificar la rutina en obrir els ulls, un dejuni voluntari només amb aigua fins a acabar de llegir els diaris, per empassar-se la informació puntual, per no empatxar-se de neguits, afartar-se de contradiccions i quedar-se  amb la boca oberta. I és que no hi ha com la gana per fer-ho tot apetitós.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email