Pau Debón (Antònia Font): "Ens hem escapat dels canvis del mercat musical per autodefensa" 

VALÈNCIA. És un dia gran per a moltes persones: hui València es retroba amb Antònia Font. Ho fa en un concert a Vivers, el més gran que ha fet la banda en la seua carrera a la ciutat. El grup, que des de 2013 s’havia pres un descans indefinit, torna sense ganes de nostàlgia i amb un disc nou, Un minut estroboscòpica, una postal del moment que viu Mallorca i una dosi de l’alegria pop que és la marca de la casa del grup. Pau Debón, cantant del grup, atén les preguntes de Culturplaza. 

- Com estan anant els concerts de retrobament?
- Molt xulos, molt guapos. Sabíem que tornar als escenaris tindria certa repercussió, però la realitat ha superat les nostres expectatives. Estan sent molt emotius: la gent tenia moltes ganes de concerts després de la pandèmia, i bueno, també tenia ganes que tornaren. S'ha ajuntat un poc tot i els dos concerts que portem per ara han sigut espectaculars, amb un públic molt entregat.

- En les entrevistes que féreu just abans de publicar el disc i fer el primer concert, parlàveu de l'espurna que va suposar ajuntar-vos a tocar en 2018 i sentir que no s'havia perdut la vostra connexió. Com vos esteu veient com a grup ara?
- Està sent molt agradable i positiu. Ha sigut un retrobament molt conjuntat. Des que deixàrem de tocar, ens veiérem relativament poc. No hi havia mal rotllo, senzillament tenim grups d'amics diferents. Així que quedàvem de tant en tant per a sopar i poc més. El disc també el vàrem gravar individualment, així que no va haver-hi un moment de creació en conjunt.

Per això ha sigut en els assajos i els concerts quan realment ens hem retrobat. En Inca ho comentàrem: quan treballes a gust amb els teus companys, això es nota. I amb nosaltres passa exactament això. Quan ens pengem els instruments i comencem a tocar hi ha una connexió, i això es nota. És això el que enyoràvem i l'estem recuperant de manera molt intensa. Estem encantadíssim, no podem demanar res més.

- Com ha influenciat la situació del grup en la mateixa música i lletra del disc?
- Les lletres les fa Joan Miquel [Oliver], i ell sempre diu que li eix molt contar així les seues coses personals perquè no vol contar-les en públic, i quan ell escriu per al seu projecte en solitari, li costa més fer-ho. Jo crec que en les lletres hi ha molt de la situació personal de Joan Miquel.

I després, hi ha un altre pilar, que és la situació ambiental i turística que estem vivint a Mallorca. Ho estan vivint en tot el món, però en Mallorca ens estem adonant que la situació és totalment insostenible i si no fem algo... Bueno, ja hauríem d'haver fet algo perquè l'assumpte ja se'ns ha desbordat. Els polítics no saben què fer perquè clar, l'economia i el capitalisme passa per ahí. I nosaltres, com habitants d'una illa, estem veient que no podem viure com abans. I no és una qüestió de sentimentalisme de pensar que abans era millor: simplement hem fet les coses malament i ens trobem en aquesta situació. Hi ha una cançó que parla de tot açò de manera explícita, però crec que és una idea, ja no sols de tot el grup, sinó de tota la societat mallorquina.

- Moltes vegades parlen de la dimensió política que té que canteu en català. Jo afegiria que també hi ha una dimensió molt política que el vostre imaginari siga eixe Mediterrani que es perd i s'està transformant.
- Per una part, la llengua i la cultura es poden estimar i batallar de diferents maneres. Nosaltres sempre diem que Antònia Font ha fet més per la cultura catalana que molta gent que ho ha fet de manera molt explícita i l'únic que ha aconseguit és tindre més enemics. Hi ha moltes maneres de reivindicar, i els grups reivindicatius són molt necessaris, però per a normalitzar la situació també ha d'haver-hi més coses. I nosaltres fem les coses tranquil·lament, sense pensar que estem tocant "en una altra llengua", perquè per a nosaltres és el normal. Nosaltres toquem en català perquè vivim en català. Per això la gent ho creu.

Per altra banda, la qüestió política. Nosaltres normalitzem una situació que no està gens normalitzada, tant amb el català com allò que dius de la situació de les illes. Encara que parega que, si no fas una cançó protesta, no estàs reivindicant res, no és així. Es pot reivindicar d'una manera natural. I nosaltres fem lletres del que nosaltres vivim... en la llengua amb la qual vivim. I, òbviament, estem vivint una situació de massificació turística que patim molt.

- Així i tot, vos ha quedat un disc alegre. I fa la sensació que hi ha també certa reivindicació de l'alegria i de passar pàgina (de la fatiga pandèmica, del descans com a grup, etc.).
- I tant! Tots volíem fer un disc optimista. Teníem moltes ganes de fer el disc de retrobament, vam veure que teníem el context per fer-ho com a nosaltres ens agradaria i això ens fica contents. Joan Miquel, a l'hora de composar i escriure lletres d'Antònia Font, conta que li venen sempre imatges optimistes. Tot i que tenim discos tristos, però aquestes postals només les fa amb Antònia Font. I en eixa sensació que les coses estan bé i podem ser optimistes, neix eixe Minut Estroboscòpica.

- Dieu que és un disc madur. I a mi m'agradaria saber en què es nota, perquè tinc la sensació que Antònia Font sona com un grup madur quasi des del primer disc.
- No, jo crec que en cada disc es veu un camí i un canvi. Hem sigut un grup que sempre hem seguit la mateixa manera de fer feina. I, a més, mai ens hem deixat influenciar per factors externs, ni tan sols per a millorar: sempre autoproduint-nos, i sense cap influència de modes o tendències. Sempre hem fet el que a nosaltres ens ha donat ganes de fer. Per això cada disc té un aprenentatge i un procés maduratiu.

Un minut estroboscòpica és un disc madur, però no sé fins a quin punt. Com vam començar a crear-ho, vam pensar que volíem fer un disc elegant, "un disc més senyor". Al final, ha eixit madur, però ens ha acabat estirant més l'alegria del moment, i viure sense complicacions, que és un poc l'esperit mallorquí: intenta que no ens emprenyen i no emprenyar.

- En aquest retrobament, podríeu haver fet una gira de grans èxits, però he decidit fer un nou disc.
- Es que Antònia Font són els discos del grup i les seues cançons. La base de tot és la música i les lletres de Joan Miquel. Tornar sense una proposta nova no tenia molt de sentit, encara que hagueren funcionat igual els concerts. Una part del públic ens hauria recriminat fer-ho, i crec que la naturalesa d'Antònia Font és, precisament, anar presentant propostes noves.

- Aquest és el vostre concert més massiu que heu fet en València mai. Com és la ciutat com a plaça?
- Hem tocat menys del que ens haguera agradat. Però bé, nosaltres no controlem els circuits musicals. En tot cas, sempre que hem anat hem estat molt a gust i la gent ens ha fet sentir bé. Sempre hi hem tingut una quantitat de públic molt acceptable, i sempre molt entregada. Sou públic molt entregat i feu sentir a les persones que estem damunt de l'escenari molt acollides. Estic segur que així serà en el concert del dissabte.