'Per què?': un manifest visual antibel·licista

VALÈNCIA. Sembla una paradoxa el fet que, en un món hipervisual com el que vivim, els popularment coneguts com a àlbums il·lustrats muts, sovint constituïsquen encara un vertader repte. Tot i l’absència de text, es tracta d’un tipus de llibre amb un llenguatge visual riquíssim però també molt exigent, ja que la il·lustració esdevé l’únic canal narratiu, sense el suport, doncs, de cap paraula. El fet de no acompanyar la història amb una narració escrita, fa que la ment del lector haja de construir el relat a partir d’una observació pausada de les imatges i aquesta pot resultar una tasca realment complicada, sobretot per a aquells que no solen practicar la paciència i la calma que requereix desenvolupar el gust de llegir il·lustracions. Per què? (Kalandraka, 2018) de Nicolai Popov és, precisament, un d’aquests àlbums; una faula silenciosa que la reconeguda editorial de literatura infantil gallega acaba de reeditar, un temps després d’una desafortunada versió en castellà de Grijalbo-Mondadori amb uns textos afegits i totalment innecessaris.

Amb tot, aquest àlbum és també una condemna visual de la violència, dels seus orígens tan sovint absurds i de les seues conseqüències sempre tan tristes; una història amb ressonàncies autobiogràfiques que s’arrisca amb els silencis i les imatges. Nicolai Popov és un artista rus nascut el 1938 a la ciutat de Saràtov que va viure de ben a prop els terrors de la guerra. Aquesta va entrar en la seua vida de sobte i sense esperar-s’ho, quan tan sols era un infant, ja que els nazis van bombardejar aquest poble durant el seu avançament sobre la Unió Soviètica. Popov recorda com sa mare i l’àvia el guiaven fins al refugi subterrani, mentre les sirenes xisclaven tot advertint de l'atac. Malgrat haver estat testimoni i víctima de les penúries de la Segona Guerra Mundial, el seu rebuig conscient del conflicte armat no és sols conseqüència d’aquesta terrible experiència personal sinó que confessa que es va reforçar anys després amb el descobriment de les obres de Tolstoi, Dostoyevsky i Hemingway i la seua manifesta ideologia pacifista.

És per això que el 1995 Popov va decidir crear aquest llibre, perquè pensava que «si els infants veuen la insensatesa de la guerra, si aconsegueixen percebre amb quina facilitat és possible caure en un cicle de violència, llavors en un futur es convertiran en els impulsors de la pau». Així, Per què? és, en definitiva, una crida a la tolerància que comença amb una granota que gaudeix deliciosa i serenament de l'aroma d'una flor fins que un ratolí amb un paraigua li l'arrabassa. No hi ha una raó aparent per al conflicte. Aquesta agressió és gratuïta, o almenys no en coneixem la causa però, els pares de la granota, com era d’esperar, emprenen represàlies: expulsen el ratolí i es queden amb el paraigua. Irremeiablement, o potser sí, l’altercat s'expandeix de seguida alhora que augmenten el nombre de participants i, amb això, la virulència i el bel·licisme de les accions i les reaccions d’ambdues parts confrontades.

Resulta sorprenent descobrir com Nicolai Popov és capaç d’unir emocions tan contraposades, com ara la tendresa, amb la sordidesa i la cruesa de la guerra només servint-se dels recursos visuals. Aquest relat comença, per tant, en un paisatge brillant, verdós i alegre i amb la presència d’una bestioleta que captiva pel caràcter amable que se’n desprén però, l'enfrontament cada vegada més aferrissat entre granotes i ratolins, assoleix irreparablement aquest tendre i bucòlic escenari inicial, que perd la vitalitat del color, la cordialitat dels gestos i es fa cada vegada més llòbrec, més macabre. Així, Popov dibuixa magistralment tota la duresa de la guerra: la tristor de l'exèrcit, l'aspecte solitari del soldat en la batalla, les màquines terroristes però, alhora, ho contraposa amb la germanor i la solidaritat que s’estableix només entre els que pertanyen al mateix bàndol, és clar. 

Amb aquest panorama, no sorprén la trobada d’una il·lustració prèvia al final en la qual es rememoren els horrors d'un camp de batalla, una mica suavitzat, això sí, però amb tota la maquinària de guerra fumejant i destrossada per a evidenciar que aquest enfrontament, tota aquesta destrucció, no porta enlloc. A continuació d’aquesta, l'absència de text es trenca en l'última pàgina, quan en una tipografia senzilla i en majúscula s'introdueix la pregunta del títol, tan breu i tan directa com «per què?», juntament amb la granota amb el paraigua trencat i el ratolí amb la flor marcida. Es tracta, doncs, d’una tornada al punt inicial sols que, en aquesta ocasió, en un escenari totalment erm i desolat mitjançant el qual Popov tracta de fer palés que, en certes ocasions, una imatge sí que val més de mil paraules. I aquest àlbum il·lustrat mut, també s’ho val.