Les zones més afectades a l’Horta Sud, al voltant del barranc del Poio, no estan catalogades com a zones de perill. PATRICOVA 2015.Els actuals plans urbanístics contra el perill d’inundació han quedat obsolets han pluges tan fortes provocades per les emissions de gasos
ALICANTE. Durant estos dies s’ha viralitzat el visor del PATRICOVA, el pla urbanístic valencià per previndre les inundacions. Aprovat al 2003 i actualitzat el 2015, el Pla d’Acció Territorial per a la prevenció del Risc d’Inundacions catalogava el sòl en sis categories de més a menys inundable. Un document que el 2015 es va actualitzar. Però esta consulta és inútil a estes altures.
Però des de fa anys, experts apunten que el planejament urbanístic necessita actualitzar-se: l’emergència climàtica va més ràpid que els humans urbanitzant. I esta és la primera vegada que ho estem experimentant. Les zones més afectades de l’Horta Sud i la Ribera apareixen mapejades com a envolvents de perillositat d’inundació. Però no com a zones perilloses o zones de risc.
Per què? Perquè el PATRICOVA està basat en dates de pluviositat molt més baixes que la quantitat que va caure el 29 d’octubre. La pluja a Torís el 29 d'octubre del 2024 va acumular fins a 769,2 mm. Mai un pluviòmetre a Espanya havia registrat una pluja tan gran en menys de 24 hores. De fet, mai havia plogut tant en menys d'una hora. El planejament urbanístic s’ha d’adaptar a la nova realitat climàtica.
Tornarà a passar? El grup d’investigació europeu ClimaMeter assegura que sí. L’emergència climàtica no només està provocant un escalfament global del planeta. Sino que aquest desequilibri atmosfèric desencadenarà desastres naturals com aquest.
Segons Carmen Álvarez Castro, investigadora de la Universitat Pablo de Olavide, la temperatura ha augmentat 3 graus i la humitat un 15% en comparació amb altres DANA del passat. “No busquem alarmar la població, sinó alertar que hi ha un risc perquè es prenguen mesures”, apunta Álvarez Castro. “Interpretem aquest DANA com un esdeveniment impulsat per unes condicions meteorològiques molt excepcionals, les característiques de les quals es poden atribuir majoritàriament al canvi climàtic impulsat pels humans”, senyala l’informe publicat per ClimaMeter el passat 1 de novembre.
L’àrea de la Condomina de l’Horta d’Alacant (especialment l’actual PAU5) i la conca del Segura concentren el risc d’inundació a les comarques del sud. PATRICOVA 2015.Segons Carmen Álvarez Castro, investigadora de la Universitat Pablo de Olavide, la temperatura ha augmentat 3 graus i la humitat un 15% en comparació amb altres DANA del passat. “No busquem alarmar la població, sinó alertar que hi ha un risc perquè es prenguen mesures”, apunta Álvarez Castro. “Interpretem aquest DANA com un esdeveniment impulsat per unes condicions meteorològiques molt excepcionals, les característiques de les quals es poden atribuir majoritàriament al canvi climàtic impulsat pels humans”, senyala l’informe publicat per ClimaMeter el passat 1 de novembre.
Propostes com el parc inundable de la Marjal, que combinen la zona verda amb la contenció front a les pluges intenses, són part de la solució per mitigar els efectes de l’emergència climàtica, amb efectes més beneficiosos que la construcció de col·lectors. Però no així la neteja descontrolada de barrancs.
Segons l’investigador Pau Fortuño del Centre de Recerca Ecològica i d'Aplicacions Forestals de la Universitat Autònoma de Barcelona, “la vegetació que envolta els rius està adaptada a les crescudes del riu, perquè és flexible i robusta alhora, i fa de fre quan hi ha avingudes: és part de la seva funció natural”, apunta Fortuño. “En canvi, si extraiem aquesta vegetació i comencem a canalitzar els rius, l’aigua va agafant més velocitat a mesura que baixa des de la zona del temporal perquè no troba cap fricció que la frene i, quan troba un revolt per on sortir, els efectes són pitjors”.
Això sí, quan es parla de vegetació als entorns del riu no es parla de les canyes. “és una espècie exòtica i invasora i en cap cas està protegida”, asseguren des del CREAF. “El problema és que la canya té un poder de colonització brutal. I com en moltes zones no tenim boscos de ribera sans, no té cap control natural”, apunta Fortuño. “Si les riberes del riu tingueren els arbres que toquen, com oms o pollancres, la canya no tindria tota la llum que necessita per créixer. En canvi, amb aquesta idea errònia de deixar les lleres pelades, afavorim que la canya cresca més”.
La recepta per disminuir les conseqüències de les riuades, que tampoc garanteix el risc zero, passaria perquè “les riberes no estiguen ocupades per construccions i que tinguen marges amples perquè l’aigua cresca i decresca sense posar en perill la població. A més, en aquests marges no hi pot faltar la vegetació autòctona, el clàssic bosc de ribera, perquè és el que ens ajudarà a controlar la velocitat del riu de manera estable al llarg dels anys. És una restauració de la natura urgent”.
