Quatre paisatges del sud on la sal i l’aigua han modelat la terra

ALACANT. Paratges conformats després de milions d’anys d’erosió fluvial on l’aigua ha interactuat amb la sal i altres minerals singulars.

1. La Hoya del Serrano i la Caldera del Gigante 

Entre Algorfa, Almoradí i Benijófar, és un dels grans secrets de la Vega Baja. Està a només deu minuts de la macrourbanització de Ciudad Quesada i resisteix a la pressió del camp de golf de La Finca i la urbanització Montemar, construïdes literalment al costat del paratge. Però la Hoya del Serrano es manté casi intacta, malgrat que té la mínima protecció pública i planeja la instal·lació d’una planta solar al seu voltant.

L’origen del paratge ve per les corrents d’aigua de pluja que han anat modelat les roques calcàries des del Pleistocè, fa 1’8 milions d’anys... aproximadament. El barranc de Calderón arreplega les aigües fins arribar a la formació erosiva de la Caldera del Gigante. Un punt singular, especialment després d’èpoques de pluja, que ve acompanyat de l’ombra d’una immensa pinada. Per arribar a ell s’han de travessar rieres i cascades que han modelat formes inverosímils a les roques.

2. Barranc de les Salines de Xixona

Sembla Mart, però no ho és. El riu Verd naix a la desapareguda marjal d’Onil i es converteix en el Montnegre una volta supera el Pantà de Tibi. La presa més antiga d’Europa s’erigeix imponent al barranc quan l’aigua entra a l’Alacantí, modelant la roca des del Triàsic, 200 milions d’anys enrere.

El barranc de les Salines és un dels afluents del riu Montnegre des de Xixona i l’estancament d’aigües altament carregades de sal ha conformat un paratge espectacular, mescla dels algeps que s’han dissolt sobre les roques calcàries i. La sal i la manca d’aigua fa que la vegetació siga només espart i tamarits, plantes especialment resistents a la secor de la terra.

3. La Rambla Salada d’Albatera

Una enorme paret s’imposa barranc amunt. És el Barrón Negro, una gran roca de sis metres, mineral dolomita majoritàriament, amb unes vetes blanques que apunten que siga una dolomia triàsica, una composició química conformada per dolomita, carbonat de calci i magnesi. És fàcil de superar este obstacle a la ruta de la Sal d’Albatera, el recorregut pel barranc que uneix Albatera i la pedania oriolona de la Murada.

Després de superar el Barrón Negro, també emergeixen al llit de la rambla unes ofites verdes inèdites al nostre país. Un recorregut surcat per manantials d’aigua salada que escampen una capa de limalles blanques, més o menys fixades

4. Les Salinetes de Novelda

Quan passes per l’autovia no és fàcil d’imaginar el que està passant per baix. A vegades, la presència de cotxes i d’alguns cossos llunyans ens ho fa imaginar. Però l’aridesa del paisatge enganya a la vista. Els Clots de la Sal, situats entre Elda, Novelda i Petrer són un dels tresors de les Valls del Vinalopó, acostumades a l’aigua banyada per les roques salinoses.

Però ací fins i tot es creu que la salinitat de l’aigua té propietats curatives. El barranc és un afluent del Vinalopó i el recorregut convida a passejar i banyar-se per diferents clots, amb cascades i fangs de diferent composició, però sempre amb l’aigua salada com a fil conductor. Un paratge amb oasi final, una sorpresa que està cuidada de manera altruista pel veïnat de la comarca.