VALÈNCIA. L'etiqueta de creador de contingut és molt difusa i porta moltes voltes a equívoc. Un dramaturg que ompli sales amb els seus textos teatrals és un creador de contingut? I un periodista? Potser no, però, i un columnista que aporta la seua opinió escrita? Tal volta parlem de contingut més audiovisual i no textual; aleshores una pintora, un grafiter, un contacontes, una cantant, un compositor, una performer... són creadors de contingut? La resposta sol ser que no, ja que s'entén en el món del màrqueting que estem parlant de xarxes socials i de contingut nadiu per a eixes xarxes, ja siga en forma de textos com un tuiter que fa fils, de mems, de podcasts o de vídeos per a TikTok. L'etiqueta cal acotar-la a eixe espai, i en general als que ho fan de manera no professional, per amor a l'art —almenys a l'inici—. A un dissenyador, una humorista o una ballarina que usa les xarxes per a donar a conéixer el seu ofici no se'ls sol considerar creadors de continguts, ja que mostren el seu treball, però no en fan contingut específic per a xarxes. En canvi, si el mateix dissenyador fa vídeos del procés de creació pel seu canal de Twitch i ho comenta amb l'audiència; l'humorista fa directes en Facebook i vídeos curts d'acudits en Instagram; i la ballarina t'ensenya els passos del ball de moda en TikTok cada setmana, aleshores sí que entrarien en eixa definició.
Està tot el concepte en procés constant d'evolució, amb Twitter desorientat, Facebook en retrocés, Instagram canviant de rumb cada setmana i amb noves xarxes com BeReal que apareixen i desapareixen, no saps mai com evolucionarà la cosa. El cas és que cada volta es consumix més, passem més hores davant de les pantalles, i també hi ha més contingut en valencià on triar. De fet, el passat divendres es va celebrar la primera gala de creadors de contingut en valencià. Organitzada per Malparlat, raper polifacètic, en YouTube o amb el podcast Baix la Lluna és també un creador destacat, i la sala es va quedar menuda. Arribaren 130 propostes al jurat, i deu creadors més o menys coneguts entre l'star-system valencià foren els guardonats. Sí, eixe star-system que necessita una renovació i que en les xarxes socials tenen un planter important amb noms com Cabrafotuda o Apitxat (premiat com el creador de l'any) ja presents en diferents formats d'À Punt.
Eugeni Alemany és tal volta el més viral i el gran referent, sí, però no es va presentar als premis. Com tampoc es presentaren altres grans creadors com Cabrafotuda, Miss Tagless, Nerea Sanfe o Marta Meneu, que sense dubte estarien entre els escollits. Apitxat va guanyar el màxim guardó, i també es premiaren projectes com els streams de Simmer, el contingut musical de Llet i Vi, el podcast Gent Ràndom o la tiktoker La Tia Visantica. Tots ells fan un bon contingut en diferents formats, però, i ara ve el moment de crítica —o reflexió—, el públic al qual arriben continua sent molt limitat. Cap d'ells té un impacte massa viral i els seus canals, per desgràcia, són per a un públic minoritari en comparació amb la creació en contingut en altres llengües. Per exemple, els guanyadors a instagramer de l'any, Desfaenats, o a millor youtuber, Mas de les Garroferes, tenen 1118 seguidors el primer, i 690 subscriptors la segona. Són bons, fan un contingut fresc i diferent, però tenim el públic que tenim. No importa, la gent que crea en valencià no ho fa per la pasta —a priori— ni per a obtindre fama, sol ser una via per donar eixida a la creativitat personal, un divertiment. Però desmotiva.
No. Qui vol guanyar diners crea contingut en castellà o en anglés, on sí que trobem diversos valencians que podem viure de la seua viralitat. Perquè actualment ningú viu de crear contingut en valencià, bé, en general són molt pocs els creadors de contingut que guanyen suficients diners per a viure exclusivament de crear per a les xarxes socials. Una altra cosa són els influenciadors, que ahí sí que hi ha molt de negoci de la publicitat, o que alguns a partir de la seua creació aconseguisquen activitats alternatives que els puguen suposar un jornal. Els passa com als escriptors en valencià, dels quals parlàrem fa poc, ni tan sols els més llegits poden viure només de la seua creació.
Hi ha bons creadors, però caldria animar altres valencianoparlants que fan contingut en castellà per a xarxes a fer-ne també en valencià. Doblatges de Korah, TikToks de Esperansa Grasia, maquillatges d'Instagram de Nuria Adraos, explicacions sobre dinosaures de Pakozoico o vídeos d'humor de Raúl Antón també serien virals en valencià. Bàsicament perquè són molt bons, ja tenen un públic consolidat i molta gent jove està acostumada a llegir subtítols o a vore contingut en altres idiomes.
Consumir local no és només anar al forn del barri, ni mirar l'etiqueta de procedència d'una taronja, també és consumir contingut de creadors locals. Caldria que institucions públiques i privades apostaren per ells, i ahí hi ha un dèficit important. És cert que, per exemple, dos de les premiades tenen presència en contingut al CCCC, com són Amàlia Garrigós o La Tia Visantica, i que en À Punt han donat espai també a una altra guanyadora com és Emma Tomàs i els seus Diàlegs, i molts altres creadors han passat per alguns dels seus programes de ràdio o televisió. Poder aconseguir que este tipus de contingut tinguera altres vies de finançament animaria més gent a fer-lo, o almenys a què qui ho fa, no abandone. Perquè amb el que costa qualsevol de les exposicions de les xicotetes de l'IVAM —els preus són públics— tindries 300 vídeos patrocinats de creadors valencians, sent un càlcul conservador i pagant bé. Que tot i no ser en general molt virals —com he explicat adés— de segur que la suma multiplicaria per molt en impacte i visualitzacions qualsevol campanya de cartelleria o de publicitat audiovisual d'ús del valencià.
En fi, espere que es consoliden estos premis i que obtinguen patrocini perquè no es queden en una edició només. Que si bé en podcasts n'hi ha diversos de qualitat, fa falta també més vídeos en temps real i canals de YouTube en valencià. Seria genial que creadors importants perderen la por a fer algun vídeo en valencià, per normalitzar-ne l'ús, encara que siga patrocinant-los —sempre són menys virals els continguts patrocinats—. I que en este xicotet món de la creació per a xarxes, a excepció d'alguna persona concreta, la majoria té bona relació entre si. Tal volta eixa absència de diners fa que siga un ambient més sa que el del gremi d'humoristes de stand up comedy, el dels actors i actrius o, fins i tot, el dels músics. Ah! No m'oblide d'anomenar el Dolcet pal Café ni Casella d'Eixida, els altres dos guardonats a creador revelació i a millor contingut familiar, respectivament. Perquè qualsevol difusió és poca per a donar a conéixer gent que tria per gust fer contingut en valencià, tot i les dificultats, les crítiques contínues pel model lingüístic emprat i els atacs constants en forma de "háblame en cristiano". Enhorabona als premiats.