VALÈNCIA. Arriba l'època de les bodes, i quasi segur que durant els pròxims mesos has d'assistir almenys a una cerimònia nupcial. A més, si estàs en l'edat crítica, dels 30 als 37, segurament hages d'assistir-ne a més d'una. És possible que encara no t'hages casat, que no tingues pensat passar per la vicaria i fins i tot que sigues d'eixes persones que posen excuses a tothora per tal de no acudir a cap cerimònia. Però tot i això, alguna vegada has acabat assistint a una boda valenciana, i les bodes valencianes són molt particulars.
Als primers matrimonis, no entraré en les bodes d'or o segones núpcies, jo els definisc en tres categories: bodes de poble, bodes de ciutat i bodes mixtes. I vos donaré les claus perquè sapigueu en quin tipus de boda esteu i com cal comportar-se.
Les bodes de poble
Són les de la burrera, "tot per l'aire" i "això ho pague jo". Una boda de poble valenciana és l'ironman de les bodes. I es reconeix per la quantitat:
-La quantitat de decibels que hi ha al saló, on parlar és utòpic. Perquè si no es crida bona cosa, sembla que no és festa.
-La quantitat d'arròs que es tira a la porta de l'església, que dóna per a alimentar Somàlia durant 2 mesos. Perquè si no tarden 2 dies a llevar-se l'arròs del furó, no és boda.
-La broma en el saló; com més coenta, millor. Perquè si no fan el ridícul els nóvios, no té gràcia la boda.
-La quantitat de gambes, gambots, cigales i marisc en general present en el menú. Perquè si no hi ha gambes al plat, al poble et criticaran tota la vida.
-La quantitat de gent que fa cua en la barra lliure per fer-se gintònics. Perquè cal amortitzar en cubates el preu del regal.
-La quantitat de vegades que entonen això de "que se besen, que se besen", "dalt de la cadira", "amb la llengua", "que se besen els padrins", "bessonà, bessonà" i altres burraes. Perquè si es volen, que ho demostren.
-La quantitat de convidats, que no pot abaixar mai de 200. Perquè entre família i veïns és impossible fer-la més curta.
-La quantitat de gent que acaba fent ressopó. Perquè per a una vegada que eixim de casa, ho allarguem.
-La quantitat de dones vestides pel seu enemic i homes amb el mateix vestit que han fet servir per a batejos i comunions els últims 6 anys. Perquè anar massa modern és més perillós que anar monocromàtic.
-La quantitat de "canciones del verano" que sonen en la discomòbil. Perquè no cal invertir en el DJ, total, a tots els agrada la mateixa música.
Són per tant bodes d'excessos, on la gent es mama com a polls, balla sense complexos la Macarena i la Maionesa, i el personal se'n va a casa mig afònic.
Per tal de comportar-se com manen els cànons, cal arrancar amb alguna cassalla abans del menú. Deixar-te portar per l'eufòria general i participar en congues, lapidacions arrossils i tot el que siga menester. Si entres mentalment i físicament en l’ambient de la festa, disfrutaràs com un xiquet.
Estes bodes són més finolis, la gent ha moderat el seu ímpetu i es comporten de manera més "decorosa". Són les bodes de la presència.
-La presència de músics en directe, siguen quartets de corda, siguen bandes de pop rock. Perquè és important casar-se amb bona música de fons.
-La presència de cistelles amb llacets que porten arròs o pètals de rosa. Perquè això d'anar tirant sacs d'arròs és molt ordinari, cal llançar pètals de rosa, bambolles de sabó o com a molt un grapadet d'arròs basmati (que taca menys) per tal de complir la tradició.
-La presència de converses durant el banquet. La gent dirà això de "que es besen" 2 o 3 vegades, però se centrarà a parlar amb els seus companys de taula.
-La presència de "tocados" i "pajaritas"(que són adorns i corbates de llacet) i que es multipliquen entre els comensals. Perquè cal estar a la moda.
-La presència de detalls personalitzats per als convidats. Com ara regals individualitzats, sabates de recanvi perquè es puguen canviar les dones o un text escrit a mà que agraïx a cada assistent la seua presència en el convit.
-La presència de parafernàlia diversa. Com photocalls, maquilladores que et retoquen al bany i focs artificials.
-La presència d'un vídeo o un PowerPoint de fotos dels nóvios. Perquè els amics també volen ser protagonistes i amb Pablo Alborán de fons volen fer saber a tots els assistents que són "amigos para siempre" i que els nóvios estan "hechos el uno para el otro".
Per tant, en estes bodes no pots beure tant, no has de cridar tant, no és convenient que et poses el mateix vestit que duies a les últimes dos bodes i cal moderar l'eufòria.
Estes són les meues favorites perquè semblen una guerra entre dos mons; entre dos realitats valencianes; entre el poble i la ciutat; entre aparentar i fardar, que és paregut, però no és el mateix; entre els que no tenen vergonya i els que tenen vergonya per ells; entre la traca de la porta i el castell de focs d'artifici... Quan arriben al seu màxim esplendor és quan el nóvio és de poble i la nóvia és de ciutat.
En estes bodes el primer enfrontament es nota a la cerimònia, on voràs d'una banda un muntó de pameles i d'altra banda cap ni una. Després, a l'hora de llançar arròs els amics del poble hauran preparat un bon arsenal de municions, mentre que les amigues de la ciutat intentaran que la gent llance els pètals de rosa.
Al saló hi haurà una part dedicada a degustar el menú i una altra vinga el càntic. A més, els del poble és probable que li demanen al maître una botella de cassalla per maridar el dinar, i que faça un altra rodà de gambes, ja que han fet curts.
Però quan se sap quin dels dos bàndols ha guanyat és quan arriba l'hora de la broma. Si els amics disfressen els nóvios i els fan fer el ridícul, s'ha convertit ja, sense marxa enrere, en una boda de poble. Si per contra no hi ha broma i comença a sonar l’"I Will always Love you" tocat per una l'orquestra en directe, ja s'ha convertit en una boda de ciutat.
Les bodes són molt personals i cadascú les fa com les vol. El més important és que tot el món estiga a gust, especialment els contraents, que al remat són els que recordaran eixe dia tota la seua vida, gràcies també al fotògraf. Perquè el tema dels àlbums de boda també mereix capítol a banda, però això ja vos ho conte un altre dia juntament amb l'anàlisi dels targetons, els vestits de les nóvies i els rams de flors. I recorda, si et conviden a una boda: “a la boda el convidat, mai no vaja desganat”, i si t’has de casar casar: “el meló i el casament, són cosa d'encertament”.