‘Restes de vida, restes de mort’: un recorregut per a descobrir els rituals funeraris

VALÈNCIA. La Diputació de València ha inaugurat a Benimodo ‘Restes de vida, restes de mort’, una exposició produïda pel Museu de Prehistòria de València que té com a fil argumental la mort i la seua relació amb la vida, i que es dividix en quatre temàtiques que giren entorn del fet d'enfrontar-se a la mort, l'arqueologia funerària, com era morir en terres valencianes durant la Prehistòria i les noves tècniques per a estudiar ossos antics.

La mostra, que realitza una revisió exhaustiva de l'arqueologia de la mort, ja ha passat per multitud de municipis de la província, i podrà veure's a la Casa de la Cultura de Benimodo fins a finals de febrer de 2024. El diputat de Cutura i alcalde de la localitat, Paco Teruel, ha comentat que ‘Restes de vida, restes de mort’ “proporciona al visitant multitud d'elements amb informació molt útil per a comprendre com va ser la vida dels nostres avantpassats, a través de les seues formes d'enterrament i de les pròpies restes, que ens revelen dades sobre els comportaments socials i culturals de les societats prehistòriques”.

La primera part de l'exposició realitza un recorregut del present al passat mitjançant dos seccions diferenciades. En la primera, es pot observar com es representa i es viu el fet de la mort en diferents societats actuals de tot el món, a través d'imatges que exhibixen rituals i cerimònies que descriuen com s'aborda este moment. La segona part trasllada al visitant als primers rituals funeraris coneguts i a les diferents pautes d'actuació entorn de la mort, comportaments que han deixat reflectides accions concretes sobre les restes humanes i les estructures funeràries.

La mostra dona a conéixer també l'arqueologia funerària i com es realitza l'estudi de les restes a través de tres audiovisuals que es projecten en la segona part de l'exposició i que expliquen on, com i amb què es documenten les restes humanes prehistòriques. En este àmbit s'explica també la quantitat de gent que s'enterrava a cada moment, els depòsits funeraris i els diferents llocs utilitzats per a enterrar.

Així mateix, un interactiu descobrix com es poden reconéixer els ossos humans i com a través d'ells s'identifiquen trets com l'edat,  el sexe i malalties. I és que a través de l'antropologia física s'interpreten les restes esquelètiques, i l'anàlisi dels mateixos compta amb un camp d'investigació molt extens que inclou aspectes físics de l'individu i també aspectes culturals.

L'exposició realitza també un recorregut pels jaciments valencians més emblemàtics que recullen restes humanes enterrades, des dels últims grups de caçadors-recol·lectors, fins a les societats metal·lúrgiques de fa tres mil anys. Així, es poden observar enterraments en cova, com el múltiple de la Cova dels Blaus; casos d'enterrament individual com el del jaciment del Tabayá; enterraments en abrics, com el del Cingle del Mas Nou; i en sitja, com els de la necròpoli de Costamar. Així, esta part de l'exposició descobrix la diversitat ritual i com l'evolució de la societat a nivell social, cultural i econòmic va variant les pràctiques funeràries, fent-se més complexes.

La mostra conclou amb un acostament als nous mètodes per a estudiar ossos antics, i empra com a exemple La Cova de la Pastora (Alcoi) i Sant Joaquim de la Menarella (El Forcall). El jaciment alcoià, excavat en els anys cinquanta del segle XX, albergava restes humanes i materials molt significatius. L'estudi de l'ADN i les analítiques químiques realitzades a les restes humanes descobrixen dades sobre el parentiu d'este grup, així com informació sobre la dieta i la mobilitat dels individus. Quant a la necròpoli Sant Joaquim de la Menarella, la mostra descobrix com aplicant les noves tecnologies a la investigació arqueològica es permet tractar l'estudi d'un jaciment nou des del seu reconeixement i excavació, fins a la fase d'interpretació i reconstrucció, centrant-se no únicament en la necròpoli, també en els seus rituals.