diumenge 24 de novembre
'Martina i el bosc de paper' reflexiona sobre el canvi climàtic en Sala L'Horta
Por
VALÈNCIA. La Sala L’Horta inicia la seua programació de maig amb un espectacle molt primaveral que convida als xiquets i xiquetes d'entre 0 i 4 anys a gaudir dels detalls d'un jardí secret. La companyia asturiana Ziz Zag Danza torna al teatre de Castellar-l’Oliveral per a presentar-nos el diumenge 12 de maig un espectacle de dansa i teatre visual i sonor que funciona com un al·legat a l'observació de les xicotetes coses. D'aquesta manera, la peça funciona com un exercici lúdic per a fomentar l'atenció plena i tranquil·la; una pràctica que, malgrat els seus beneficis, s'exercita cada vegada menys a causa del ritme vertiginós de la nostra societat.
Estrella García i Miguel Quiroga creadores i intèrprets de Jardín Secreto, ens mostren un espai habitat i en constant transformació a través del moviment i la llum; una al·legoria de la naturalesa on els xicotets moviments i les xicotetes coses generen grans canvis que suposen el fluir del desenvolupament de la vida. La naturalesa és, en suma, l'espai on tot muta, però de forma molt lenta, quasi imperceptible.
L'espai escènic canvia constantment a través d'un joc telons i peces d’arpilleres que pengen d'un teler semielàstic que, a tall de lianes vegetals, creant diferents plans visuals que oscil·len i canvien amb el moviment dels intèrprets. Aquestes peces, pintades de manera artesanal amb motius vegetals de tonalitats diverses, sumada a les projeccions audiovisuals zenitals, completen un joc òptic immersiu que reforça la idea que res canvia en la naturalesa, i al seu torn tot està en permanent moviment.
L'element humà també té protagonisme en aquesta peça a través de la “petjada” que deixa en l'entorn. Per això, totes les evolucions dels intèrprets deixen la seua empremta visible en el sòl de l'escena, que es cobreix de suro triturat a tall de mantell terrós per a evidenciar simbòlicament la marca del temps de l'espectacle i l'acció humana que s'executa durant aquest.
És una peça concebuda especialment per a primera infància que manca d'eix argumental, personals o trama. “Les edats a les quals ens dirigim no es pregunten. No es pregunten el perquè ni el per a què, ni el qui, el quan o l'on. És un públic sense condicionants i és per això que nosaltres no li'ls imposem, sinó que despleguem un univers visual i sonor que els estimule cap a la seua reacció lliure davant el que apareix davant els seus ulls”, apunten des de la companyia.
La banda sonora original de l'espectacle, composta per Miguel Pérez Iñesta i Emmanuelle Bernard, va rebre en 2018 el Premi OH! de les Arts Escèniques a la Millor Composició Original. S'ha treballat en diferents capes, amb la finalitat de generar una atmosfera sonora plena de referències a la naturalesa. Els sons gravats en diferents parcs naturals d'Espanya mitjançant treball de camp, juntament amb les sonoritats extretes d'instruments nobles (clarinet i violins), s'entremesclen amb les vibracions metàl·liques de la kalimba, creant un univers sonor únic que embolica l'escena i es transforma amb ella.