X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

Consorci de Museus

El Centre del Carme ret homenatge a la trajectòria de Xisco Mensua

L’exposició ‘15.600 días’ es un homenatge que reuneix quaderns, pintures, dibuixos, fotografies i vídeo que parlen sobre la infància, el temps, la memòria o el desig

17/05/2019 - 

El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, ha presentat aquest matí la mostra Xisco Mensua. 15.600 días, acompanyat per l’artista, Xisco Mensua, i els comissaris de l’exposició Nacho París i Laura Vallés.

Seleccionada dins de la convocatòria Trajectòries del Consorci de Museus, l’exposició 15.600 días recorre més de quaranta anys del treball de Xisco Mensua (Barcelona, 1960), un treball en tensió entre la imatge i la paraula que avança alguns dels seus últims treballs inèdits.

Pérez Pont ha assenyalat que “tot i que el seu treball siga eminentment pictòric, tinta sobre paper, Xisco Mensua aborda l’art en la seua totalitat, d’una forma transversal en què la filosofia, la literatura o el cine es mesclen en un treball que parla de la vida mateixa i de la mort, del temps i la memòria”.

El director del Centre del Carme ha recordat que “aquesta exposició respon a un objectiu clar que ens marquem amb la convocatòria Trajectòries: és el reconeixement públic a la figura d’un artista que ha desenvolupat la seua trajectòria en el nostre territori com és Xisco Mensua, completant el relat de l’art contemporani valencià”.

15.600 días reuneix quaderns, pintures, dibuixos, fotografies, vídeo… a través de sis-centes peces que acaben component quasi huitanta obres. No obstant això, a pesar de l’ampli espai temporal que comprén aquesta exposició, el seu treball no apareix ordenat cronològicament, sinó que es proposa una acumulació de temes que són una constant en la seua obra: la infància, el temps, la memòria, el desig…; qüestions que explora a través del dibuix, la pintura, la fotografia, i fins i tot el vídeo, com mostra una de les seues últimes creacions realitzada ex professo per a aquesta mostra: Insomni Nocte, un treball sobre l’esperança, la bellesa, l’absència d’autoria, el temps i la memòria.

En l’obra de Xisco Mensua, la cita, la fragmentació, el muntatge o la seriació remeten a les tensions entre la paraula i la imatge; entre el que viu i les estructures simbòliques; entre els llenguatges, la raó i la poètica en la seua immediatesa i distància amb el món.

El comissari de la mostra Nacho París ha assenyalat que “aquesta exposició, més que una retrospectiva, és una oportunitat de mirar cap avant. 15.600 díes són els que hi ha des del seu primer treball fins al mateix dia de l’obertura d’aquesta mostra”.

“En l’obra de Xisco Mensua hi ha una relació de guerra entre la imatge i la paraula. La seua obra és una transbiografia a través de la diferents representacions del món”, explica Nacho París.

Laura Vallés ha incidit en el caràcter fragmentari de l’obra de Xisco Mensua i, al mateix temps, “amb una voluntat de voler agafar una cosa que és impossible, que és la representació del món”.

L’artista, per la seua banda, ha reconegut que la seua obra, més que mostrar una memòria personal, és la representació d’una memòria col·lectiva.

Així, l’exposició rep el visitant amb un mural confeccionat a base de cites (Agamben, Rimbaud, Mitchell, Kafka, Ad Reinhardt, Didi-Huberman, Debord…), un relat que es refereix a l’art.

A continuació, una taula central mostra quaderns de l’artista des de l’any 1982, entre el diari i la recerca, en la proximitat del dibuix i l’escriptura, per a començar a comprendre les claus del treball d’aquest artista.

En la sala central s’exhibeix ‘Sombras, poemas y fragmentos’, la imatge-ombra com a principi de la representació. En el políptic ‘Carta de colores’, una altra de les seues obres inèdites, es mostren múltiples cites explícites i algunes d’implícites (Goethe, Josef Albers, On Kawara) en les quals es dibuixen influències i entusiasmes compartits. En ‘Commo’ es mostra l’art com un llenguatge que fem entre tots, la memòria col·lectiva a través de la història de l’art.

Destaca, així mateix, Històries d’art i poesia, un políptic format per 208 peces que s’han plasmat també en una publicació amb motiu d’aquesta exposició. Es tracta d’un treball sobre el retrat i la biografia, un acostament irònic, poètic i oblic a alguns aspectes de la nostra tradició cultural.

En un joc de transformacions, o desplaçaments, com una mena particular de traducció, Xisco Mensua porta la paraula impresa al text cal·ligrafiat o la fotografia a la pintura.

Segons el comissari de la mostra “Xisco Mensua és un dels artistes valencians en actiu més importants. Reconegut en l’àmbit privat, aquesta exposició salda un deute institucional amb el treball de Xisco Mensua”.

Nacho París ha destacat que “en l’obra de Mensua conflueixen Nietzsche, Blanchot, Bataille, Deleuze, Beckett, Hölderlin, Dickinson, Sánchez-Ferlosio, Costafreda, i també Bernini, Ticià, Klossowski, John Cage… I és que potser el pensament propi es constitueix de tot el que un puga apropiar-se de l’atapeït teixit de discurs, textos i imatges que habitem. Però no per a legitimar-lo sinó per a pensar d’una altra manera: novament Xisco Mensua continua un text que fa temps que s’escriu però que s’inicia en cada lectura; un immens text inacabable”.

 Títols com ara Estudios sobre arte, Diarips, Política, Tempus fugit, Lo fragmentario, Per speculum et in enigmate o La naturaleza de las cosas mostren una obra suggeridora com una manera d’observar la història de l’art a través del pinzell i el pensament de Xisco Mensua.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email