Sis espais on el Llit del Túria podria penetrar la ciutat

VALÈNCIA. La singular topografia del Jardí del Túria, uns metres per davall de la cota de la ciutat ha sigut clau per al seu èxit. Però fa que siga una barrera per a la lliure circulació de grans i menuts, així com de la resta d’éssers vius de la ciutat. El jardí més gran de la ciutat necessita connectar-se millor amb ella i estos són els sis punts més singulars

1. Parc de Capçalera ⇆ Museu d’Història de València ⇆ Places de Mislata

Amb la missió d’emmagatzemar les aigües captades al Túria des de Manises i repartir-les per huit fonts del Cap-i-Casal, el primer dipòsit d’aigües de València acull ara el Museu d’Història de València.

El dipòsit està construït al mateix nivell que el Llit del Túria, però quan els ajuntaments de València i Mislata —on està situat el museu— va urbanitzar la zona, no va pensar en el potencial que tindria un accés directe del museu des del Parc e Capçalera.

La Torre Navis, signada per l’estudi valencià Nebot Arquitectes, es va construir entre els dos equipaments. Però la topografia de la zona —i obviar els aparcaments subterranis i conduccions que ara passen per la zona— possibilitaria la connexió directe de la Capçalera del Llit amb els dipòsits subterranis i els espais públics centrals de Mislata.

2. Jardí Botànic ⇆ Trini Simó  ⇆  Nuevo Centro

El contrast entre la Gran Via de Ferran el Catòlic i la Pista d’Ademús és brutal. I l’edifici de Nuevo Centro, dissenyat per la mítica oficina GO.DB per a la València dels cotxes,  no ajuda. La transició entre el barri del Botànic i la Petxina amb Tendetes i Campanar és intransitable des de maig fins a octubre.

La verdor de la Gran Via, acompanyada pel Botànic i el futur Jardí de Trini Simó, contrasta amb la duresa de l’avinguda de Pius XII i l’entorn de Nuevo Centro. Però este edifici de la Modernitat valenciana encara té una oportunitat per enganxar-se al verd del Túria.

Els túnels de Menéndez Pidal i la Petxina són una oportunitat per salvar els desnivells i millorar la permeabilitat entre banda i banda del riu, amb un passeig adaptat per a qualsevol edat i formació física. Fins i tot es podria aprofitar l’estació de Túria de MetroValència per facilitar, amb ascensors i escaleres mecàniques, el recorregut camí a reverdir Pius XII.

03. IVAM 

La cooperativa valenciana El Fabricante de Espheras ja està dirigint les obres de recondicionament de la Sala Muralla, l’espai subterrani de l’IVAM que acull un fragment de l’antiga muralla del Carme. Però i si.... esta sala es convertira en l’accés principal al museu des del Llit del Túria?

Posats a somniar, el cert és que l’arquitectura de l’edifici d’Emilio Giménez y Carles Salvador té una articulació difícil amb la seua trama urbana, encara sense resoldre amb el Jardí de l’IVAM, la solució provisional per als solars expropiats arran de l’invasiu projecte d’ampliació dissenyat per SANAA.

El jardí de Sant Joan Baptista i el passeig de la Petxina podria servir per accedir directament des del jardí del Túria fins a l’esplanada de l’Institut Valencià d’Art Modern, un espai públic amb una orientació que dificulta la vida humana durant els mesos d’estiu degut a l’assolellament de l’oest.

04. Centre del Carme

És l’únic solar que queda al carrer de Blanqueria i connecta directament amb les entranyes del Centre del Carme Cultura Contemporània, en paral·lel a la Sala Ferreres Goerlich. Els seus dos claustres i la veïna plaça del Carme possibilitaria la connexió directa entre l’ecosistema del Túria i  les places del Carme.

I és que esta porta oberta des del Llit del Túria fins al cor del barri no només milloraria la centralitat del CCCC i les connexions del veïnat del Carme amb les zones verdes i esportives. També milloraria la mobilitat d’animals, pol·linitzadors i llavors entre estes zones verdes.

05. Museu de Belles Arts de València

Cap ciutat del món deixaria passar una carretera de quatre carrils entre la imponent entrada de l’antic convent de Sant Pius V i el Llit del Túria. Seu del Museu de Belles Arts, la monumental façana de l’antic temple, dissenyada per José Minguez i presidida per l’emblemàtica cúpula blava, queda completament deslluïda.

Un efecte que es potenciaria amb una escalinata entre el Llit del Túria i la façana del museu, en lloc de la tortuosa rampa en zig-zag que connecta ara el centre, a més de l’alternativa al pont de la Trinitat. Imagina un passeig directe des del jardí fins a la galeria central del museu.

06. Albereda ⇆ Vivers i Montfort ⇆ Blasco Ibáñez

El projecte per a reurbanitzar el passeig de l’Albereda és un dels reptes de la ciutat. Perquè el passeig ha de deixar de ser un aparcament i recuperar l’esplendor del moment en el qual es va inaugurar. I un pas clau en eixe sentit és connectar, almenys el bulevar central de l’Albereda directament amb el cor de Vivers. Recuperant també la Font de les Quatre Estacions, les Torres de Sant Felip i els quioscs del passeig.

Una operació que s’hauria de completar amb la connexió perpendicular entre els jardins del Túria i els de Montfort, un dels secrets de la ciutat. Una operació que connectaria a més el Ficus del Palau de Ripalda —l’última herència del mític edifici— amb el bulevard de Blasco Ibáñez, en un immens corredor verd fins al Cabanyal.