GRUPO PLAZA

habitem

Somni d’una nit d’hivern: així es pensa el futur del Tinglado 2 de la Marina de València

Vint artistes, arquitectes i dissenyadores van convertir la coberta portuària en un laboratori per imaginar futurs radicalment amables per a la Marina

8/12/2020 - 

VALÈNCIA. Una allargada illa artificial es va convertir en la despensa d’un dels mites gastronòmics valencians -la clòtxina- mentres protegia els vaixells de la dàrsena interior del Port de València dels embats de les fortes tempestes. Era l’illa de la Gità -contada a Culturplaza per Felip Bens- i el passat cap de setmana va tornar a emergir sobre els plànols de la Marina.

“Els avantatges de la participació ciutadana són difícils de qüestionar i ja estan interioritzats: que els ciutadans ajuden a projectar la ciutat és el més desitjable”, apunta l’estudiant d’arquitectura de la UA Rocío Ferrández Hernández. “Però involucrar dissenyadors i professionals creatius aliens al projecte es pot percebre complicat de gestionar”.

Dit i fet, l’equip redactor del projecte de reactivació del Tinglado 2—aglutinats al voltant del Grupo Aranea i el Fabricante de Espheras— va reunir els artistes Olga Diego i Luce, el dissenyador industrial Alejandro Benavent, l’artista faller Manolo Garcia, l’organització de la Capital Mundial del Disseny, el projecte europeu Horizon 2020 Designscapes i estudiants d’arquitectura d’Alacant i València per afegirli més sucre al pròxim projecte de la Marina de València. La premissa: “fa molt de temps que deixarem de somniar l’espai públic. Hem de recuperar la costum d’atrevir-nos a desitjar llocs per a després, a poc a poc, arribar a viure’ls”.

 ‘El Cel Núvol’

Entre el 25 i el 28 de novembre, de matí a l’edifici Veles e Vents i a les nits al mateix Tinglado, tres equips de treball multidisciplinaris van donar combustible a la sala de màquines que està projectant el futur de l’entorn del Tinglado 2, comandada pels estudis d’arquitectura Grupo Aranea i el Fabricante de Espheras i esperada per a l’any que ve.

“La dinàmica de cada grup va ser diferent, al nostre ens vam ficar de seguida mans a l’obra perquè el tipus de treball d’Olga Diego té molt a vore amb l’experiència directa. Casi es va convertir en una mena de performance, una dansa entre el mobiliari urbà i les persones que transiten l’espai”, conta Fernández. “Una ferramenta que es va convertir fonamental per estudiar totes les possibilitats que ofereix l’espai”.

Amb ‘El Cel Núvol’, pilotat per l’alacantina Olga Diego, l’aire es va convertir en el principal material de construcció per a convertir uns plàstics en núvols flotant pel Tinglado. “Una experiència immersiva que ens va ajudar a apropar-nos a les persones amb problemes de visió i va posar de manifest la importància de la llum per a generar atmosferes i sistemes de referència”, conta a ValenciaPlaza l’equip promotor del projecte.

La Terra Talp

La làmina d’aigua del Port amplifica la llum i el joc de reflexos és expressiu i poderós, però l’efecte encara es va poder potenciar més amb una nit de pluja com la del 27 de novembre amb el moviment al rerefons de les grues i vaixells de la terminal. Una curiosa forma de treballar que “ens va proporcionar dos formes d’interpretar l’espai: dins d’una bombolla on es veien coses que d’altra forma no tenien tant interés i també veent des de fora com es movien els núvols i l’espai anava canviant”, explica Joana Fernández.

“Les estructures dels vaixells en construcció, els filtres de xarxes, els trenats dels aparells de pesca ... formen part de la memòria col·lectiva dels Poblats Marítims. Ens semblava molt interessant connectar amb les tradicions del port de València a través de la construcció a vareta”, apunten des del Grupo Aranea i el Fabricante de Espheras. Per això el taller de Manolo García —La Terra Talp— es va apropar als processos de creació artesanal. “Produir un prototip a escala 1: 1 en un sol dia és una experiència que els alumnes no oblidaran fàcilment”, apunten des de l’organització.

La Terra Talp

Amb l’ajuda de l’artista LUCE i amb maquetes i models en 3D, els participants van generar diferents mobiliaris basats en la topografia i l’ergonomia. El dijous 26 van dibuixar les costelles de vareta que conformaven el mobiliari, “i al dia següent ja estaven tallant les peces de l’estructura amb una metodologia molt artesanal”. “Vam imaginar topografies subtils que per exemple, puguen submergirse en l'aigua parcialment generant noves platges artificials que fossilitzen el moviment de les ones. Unes empàtiques topografies adaptades als cossos per a generar rics espais de trobada”, amb un format modular que permetria repetir la seua fabricació i crear distintes combinacions. “El procés es basa en donar cos a l'estructura a través d'una sèrie de tires de fusta corbada. Perquè la fusta siga flexible, aprofitant la pluja que va caure aquell dia, vam deixar xopar la vareta al carrer, abans de col·locar-la. Aquest tipus de detalls, aquesta naturalitat en el procés, ens va acabar d'enamorar”

“Els grups d’arquitectes van pensar que el Tinglado 2 ja funciona bé i només cal adaptar el seu entorn. Per això pense que els tallers es van centrar més a reflexionar sobre l’espai que en buscar solucions concretes”, apunta Joana Fernández. Al tercer taller, —‘Es Mou i Flota’—, amb el dissenyador industrial Alejandro Benavent es van començar a pensar diferents solucions de futur per a abordar alguns problemes de l’entorn del Tinglado: com salvar el Tinglado 2 del trànsit rodat que el rodeja, com dotar d’espais d’ombra o com connectar el passeig amb l’aigua del Port.

Tinglado 2

“Si bé el grup dirigit per Olga Diego treballava sobre l'efímer, l'eteri, la transformació de la llum i del color, els unflables ... el nostre grup havia de pensar com traslladar aquests conceptes de manera directa”, explica Rocío Ferrández. “Vam pensar com es poden dissenyar noves atmosferes, que es mouen i suren, a l'entorn del Tinglado 2 per potenciar el seu caràcter lúdic. Quina escala té el mobiliari de la Marina? Podria fabricar-se amb plàstic reciclat de la mar? Podria arribar a flotar?”.

“En definitiva el que ens interessava era reflexionar sobre com dotar la ciutat d'un gran espai públic amable i atractiu”, mentres el Tinglado 2 s’ubica entre una avinguda de sis carrils i una dàrsena de vaixells de luxe. “Imaginàrem un gran espai públic com un parc naturalitzat, un lloc ple de jocs, de passejos, d'activitats veïnals i de zones de bany”.

“Un dels temes que més ens va seduir a aquest grup va ser la concepció la Marina com un gran espai de bany a escala de ciutat”, explica Francisco Leiva, arquitecte al Grup Aranea. “L’aigua hauria de ser més accessible i les zones de bany s’haurien de delimitar per a protegir-les dels vaixells. La dàrsena de vaixells de luxe que ocupa el centre de la Marina entra en contradicció amb aquesta idea i hauria de trobar una ubicació menys protagonista”, apunten des de l’equip promotor mirant a llarg plaç, mentres prenen de reüll l’antiga illa de la Gità que ocupava l’actual dàrsena.

“A la suma d'aquests dos temes de debat —recuperar i connectar amb la mar—, cobra cada vegada més força la idea de recuperar l’Escala Reial, com una prolongació literal de l'avinguda del Port cap a la mar. Això es convertiria en tot un símbol de recuperació de la identitat perduda”.

“L'important és no entendre aquestes idees com a competidores o incompatibles, ja que pel curt període de desenvolupament no seria lícit equiparar-les a les que vindran del projecte definitiu”, explica Ferrández Hernández. “Són petits inputs que poden impulsar la reactivació definitiva de l’entorn del Tinglado”, esperada per als inicis del 2021.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email