Un 'simpa' de 568.000 euros

Durant molts anys, a la Comunitat Valenciana hi va haver una barreja entre el partit governant, el Consell i els interessos privats dels seus dirigents que va acabar per ensorrar la Generalitat valenciana. Els parle d’un temps on l’ocupació del poder esborrava els límits i ho envoltava tot d’un núvol espés.

Un eco d’aquest passat és el simpa de 568.000 euros que el PP va fer a València el 2008. Un partit que va ocupar durant tres dies les instal·lacions de la Fira de Mostres per a celebrar el seu congrés nacional i que, nou anys després, encara no ha pagat un euro per disposar de l’ús privatiu d’un bé de tots els valencians. Un jutjat de Madrid ha reconegut aquesta setmana tot el deute que reclama la Fira, encara que, com la sentència no és ferma, el PP ha dit que no pagarà fins que no es resolga el recurs que presentaran.

Però, com ha sigut possible que un partit polític ocupe, durant tres dies, l’espai firal i marxe sense pagar? D’aquesta manera.

Primer, el president de la Generalitat i del PPCV i el president del Comitè Organitzador del congrés i de la Regió de Múrcia es varen reunir amb els responsables de Fira València, institució governada aleshores per un patronat que presidia l’alcaldessa de València. Tots ells del mateix partit i governant amb majories absolutes.

Després, la Fira de Mostres va fer un pressupost i un esborrany de contracte que el gerent del Partit Popular Cristóbal Paéz, cunyat de Luis Bárcenas i tots dos imputat per la comptabilitat b, va acceptar verbalment, però que no va arribar a signar mai.

No es va demanar cap quantitat a compte, ni per la reserva, ni a l’inici de l’esdeveniment. De manera que la Fira va emetre una factura pel total dels serveis utilitzats quatre mesos després de celebrat el congrés nacional del PP i la va remetre al carrer Gènova, on digueren que això ho havia de pagar la direcció del carrer Quart, on estava la seu del PPCV. Ací va començar la partida de pin-pon.

Problema. La factura ja havia estat emesa i formava part dels registres comptables de Fira València. Problema. La crisi econòmica va esclatar com una bomba en la institució pública que, a partir del 2009, va entrar en pèrdues. Problema. La mala situació financera va obligar a acomiadar un gran nombre de treballadors el 2011, treballadors que sabien que el PP encara no havia pagat el deute del 2008. Problema. Començaren a aparéixer les primeres informacions sobre el deute, que el PP va desmentir –el partit va arribar a dir que tenia les factures pagades, però no les va mostrar- i que Fira València es va negar a confirmar. Després de les primeres informacions publicadades, l’alcaldessa de València va intentar convéncer a la direcció nacional del PP, que continuava jugant al pin-pon, que negociara el deute i el pagara. No hi va haver mans.

L’onada de corrupció i el cas Gürtel varen col·lapsar el PP a partir del 2011, mentre a Fira València els empresaris acceptaven assumir la gestió de Fira València per intentar donar-li una eixida. Situació que va fer que portaren el deute del congrés del 2008 al jutjat. En seu judicial el PP va argumentar que la despesa de l’espai i dels serveis havia quedat compensat per la publicitat que li havien fet a Fira València amb la celebració del seu congrés, amb el resultat que s’ha conegut aquesta setmana.

Ara intenten imaginar qui de vostés podria haver fet un simpa d’aquesta dimensió i, a més a més, sostindre, si l’aturaren a la porta d’eixida, que amb la seua presència el cost del servei ja estava més que pagat.

Els partits polítics són una peça clau del nostre sistema democràtic. Si, per la seua naturalesa, cal cedir espais públics gratuïtament, fem-ho. Però mentre no siga així, cal demanar-los que ens donen exemple i deixen ja les excuses de mal pagador. Segur que llogar un hotel dels de tota la vida és prou més barat. Sobretot per al valencians.