Urbanisme per a cosir cicatrius ferroviàries

VALÈNCIA. Mentres València encara la recta final de les obres per amagar baix terra el canal central ferroviari, altres ciutats encara es plantegen el soterrament com la millor manera de tencar les ferides de les infraestructures ferroviàries a les ciutats. És el cas de la ciutat càntabra de Torrelavega, que ha triat Cicatrice per a fer-ho. Una proposta de l’arquitecte valencià Manuel Mateu Sanchis amb Manuel Villalaín González. 

“Ens submergim en el context únic de la ubicació del projecte investigant la història, la cultura, la demografia i els desafiaments urbans específics que enfrontava la comunitat”, explica Mateu Sanchis sobre el procés. “Analitzem amb cura les dades recopilades durant la recerca per identificar les oportunitats més prometedores, cosa que ens va permetre establir una visió clara i ambiciosa per a la revitalització de l'àrea. Integrem també principis de sostenibilitat en totes les etapes del projecte, des de la selecció de materials fins a la planificació de la mobilitat urbana, amb l'objectiu de crear un entorn urbà vibrant i resilient que perdure en el temps”.

L’arquitecte va tornar a València al 2022, des de Paris i Rotterdam, per obrir una nova oficina amb son pare, el també arquitecte Miguel Mateu Ortiz. “Treballar per a estudis com Perrault i MVRDV ha estat una experiència tremendament enriquidora. A Perrault vaig aprendre a valorar la importància de la integració de l'arquitectura amb l'entorn urbà, centrant-me en la subtilesa”, a una oficina que ha signat arquitectures transcendentals des d’una mirada urbana com la Biblioteca Nacional de França a París. “D'altra banda, a MVRDV vaig explorar solucions creatives per als desafiaments urbans que em va permetre ampliar la meua visió sobre el potencial transformador de l'arquitectura”, a un estudi ubicat a Rotterdam responsable de projectes com el Markthal o el nou dipòsit del Boijmans Van Beuningen.

“Dins del paisatge urbà de Torrelavega, una cicatriu simbòlica s'erigeix com a testimoni de la capacitat de transformació de la ciutat. Aquesta cicatriu, una vegada una ferida tendra, es converteix en un símbol de força i resiliència, explicant una història convincent de curació. Amb el pas del temps, la cicatriu pot esvair-se, però el seu significat només pot aprofundir, convertint-se en part integral del teixit urbà de Torrelavega, un record estimat que es conserva amb orgull”, expliquen des del projecte guanyador.

“Situada estratègicament a prop de dues autopistes d'importància nacional, l'àrea d'intervenció de Torrelavega, s'enfronta a un aïllament forçat a causa dels traçats ferroviaris”. El projecte pretén convertir-la en una oportunitat de revitalització com la nova porta d'entrada a la ciutat, i posant èmfasi en aspectes clau com els entorns naturals, el patrimoni cultural, la gestió de l'aigua i els espais públics de qualitat.

“L'estratègia d'intervenció urbana gira al voltant de la creació d'un eix verd al llarg de les antigues vies del tren i l'establiment de connexions perpendiculars per a vianants. La preservació d'elements amb potencial per a nous usos és una prioritat, amb noves estructures que complementen el teixit urbà i contribueixen a l'eix verd”, apunten Mateu i Villalaín.

“Abordant els problemes de mobilitat, es conserven els eixos viaris existents i es proposen nous corredors verds per a la circulació de vianants. El projecte preveu un centre de mobilitat múltiple i línies de bicicletes subterrànies, amb un aparcament subterrani flexible que pot adaptar-se a les tendències de mobilitat en evolució”.

“La gestió de l'aigua integra sistemes innovadors de drenatge, amb captació d'aigua de pluja i vegetació autòctona que millore la biodiversitat. El projecte va més enllà d'una mera intervenció urbana i sorgeix com un far d'esperança per a la biodiversitat, incorporant espècies pol·linitzadores, hàbitats de vida salvatge i espècies vegetals adaptatives al clima per establir una coexistència harmònica entre la vida urbana i la natura”.

El projecte escollit afronta ara els seus primers passos per redactar el Pla de Reforma Interior que requereix el planejament urbà. “Econòmicament, el projecte atén a l'optimització dels recursos, reutilitzant i reciclant per minimitzar les despeses i la gestió de residus”, asseguren l’equip d’arquitectes. “També fomenta una mixtura d’activitats diverses per a generar una comunitat vibrant, aconseguint un equilibri entre l'ús privat i els espais públics”.

“En el fons, la intervenció urbanística de Torrelavega transcendeix les transformacions físiques; és un enfocament holístic que reconeix la fortalesa emocional i mental de la ciutat”, resumeixen des de Mars Studio i manuelvillalainstudio. “Aspira a crear un entorn urbà sostenible, resistent i vibrant, teixint els fils de la història, la natura i la comunitat en un tapís cohesionat i pròsper”. Un manual per a cosir les ciutats després del tren escrit des de València.