Fotos: KIKE TABERNERLa família Chirivella va fundar en 1880 una tenda de betlems que encara ven aquest producte tradicional durant tot l’any. El turisme, el col·leccionisme i internet han salvat la estacionalitat
VALÈNCIA. Tots els anys, en començar gener, passa el mateix: en només cinc dies ens semblarà anacrònic veure arbres de Nadal, llums de colors al carrer o els betlems plantats per tot arreu que ens han acompanyat durant un mes amb tota normalitat. La decoració nadalenca és una de les més estacionals i més estranyes de veure la resta de l’any. Tot el que en desembre dóna caliu, a partir de gener s’amagarà i no tornarà a eixir fins desembre següent. Però hi ha una família en València que fa 140 anys que està especialitzada en este tipus de decoració tradicional.
“La tenda la va fundar la meua besàvia en 1880, que tenia un taller de tèxtil. Després vingué el meu iaio, mon pare i jo. I seguim ací, en la lluita”, explica Álvaro Chirivella, l’actual propietari del Belenes Chirivella, recolzat sobre el taulell de la tenda en València. Junt amb sa mare, Pilar Torrero, gestionen una tenda molt peculiar que ha sobreviscut durant quatre generacions. “Ací no hi ha cap altra tenda que tinga exposat el betlem tot l’any. Jo crec que sobrevivim per això, perquè venem un producte molt especialitzat. Si venerem un producte més generalista, no podríem”, reconeix.
“En la guerra, la tenda la teníem en mig de la plaça de la Reina, que abans de 1940 no existia. Després de la guerra, amb els desastres que hi hagué, va haver-hi un pla urbanístic per crear la plaça deixant a la vista la catedral. El meu iaio va haver de canviar-se de local perquè els edificis on estava la tenda anaven a enderrocar-se. Així que es va instal·lar al carrer Corretgeria fins a 1991”, precisa el representant de la quarta generació dels Chirivella. Veient la seua tenda actual és impossible no fer-se una pregunta: algú compra un betlem fora de temporada? Els clients d’esta família, ho fan.
Desenes de milers de figures amb tot tipus de formes, materials i mides omplen els expositors ordenats meticulosament. Més de 20 espècies d’ànecs, caderneres de menys d’un centímetre, perdius, oques, ratetes, gatets en 5 posicions diferents... Centenars de pastors, verges, Jesusets, bous, reis mags... “L’ànec és una referència que venem molt perquè la gent la posa en els rius. Per exemple de gallines en tenim menys referències, crec que 19 tipus... Tot el que pillem de models diferents el duguem cap ací”, riu Chirivella orgullós.
“Nosaltres som tenda d’article religiós però tenim muntat el betlem tot l’any. Altres tendes el trauen només en la temporada”, explica. L’estacionalitat d’este tipus de producte va lligada a tradició catòlica, però han aprés a sobreposar-se a ella. “Quan passa Nadal, les nostres vendes cauen a zero absolut i subsistim d’altres tasques, però a partir d’abril o maig comencen de nou a interessar-se per figures més especials, sobretot de betlems més grans o que duen més treball”, conta envoltat de figures de diferents grandàries i materials.
La tenda obri tot l’estiu. El turisme els ajuda a superar la estacionalitat d’este tipus de decoració. “En estiu, sobretot persones del centre d’Espanya que venen a apartaments o hotels en la costa, en Gandia o Cullera, tenen com a costum vindre a veure València i es passen per ací”, explica l’actual responsable del local. “De fet, nosaltres rebem la mercaderia en juny o juliol perquè de vegades tenim encàrrecs en estiu i la gent ve de vacances i es passa per ací a replegar-los”, precisa.
En qüestions de betlems també hi ha disseny. “Les figures més cares i valuoses són de fabricació espanyola: les de fang amb la roba entelada i les de fang sense tela. I per baix estan les d’importació de resina que van de la Xina a Itàlia o Alemanya i nosaltres també les importem des d’Espanya”, explica mostrant diversos estils escultòrics.
Un dels majors aliats d’esta tenda és la venda per internet i la representació de marques de fabricants. “La web la vàrem obrir en 2002, quan no hi havia ninguna tenda com la nostra en internet. Ara, a més, jo viatge com a representant de les marques que venem ací com a ajuda i complement de la tenda”, explica Àlvaro Chirivella mentre sa mare atén als clients.
Els seus productes han arribat a llocs molt llunyans, fins i tot a Austràlia. “Tenim un client als Estats Units que vingué a veure’ns i tot. De Washington. També tenim clients de Sudamèrica...”, explica. “Una vegada ens va passar una cosa molt graciosa. Ens feren una comanda de vora 500 €. En l’adreça posava França i quan vingué el transportista ens digué que no li sonava. Quan vàrem mirar en Internet veiérem que era una illa de jurisdicció francesa al costat de Madagascar. I li ho enviarem!”, riu.
La clientela internacional “Europa jo pensava que anava a tirar més però no... Alguna cosa de Portugal, un poc d’Itàlia i s’ha acabat”, explica. La família Chirivella no pensa que tinga relació amb la caiguda de la fe. “Hi ha gent que ve a comprar betlems que no sap ni quina és la parròquia més propera que té. Els betlems van lligats a la tradició, no a la fe”, explica.
“De vegades els clients ens han demanat coses més rares, com un client que ens cridà l’altre dia per telèfon i ens digué: “Per al dia 28 necessite quatre caganers pintats de presidiari”. I jo vaig dir: “I hui és 23? Bo, ho farem”, riu. “I ens vàrem posar a pintar figuretes perquè clar, això és exclusiu, no ho fa ningú”.
Pilar Torrero neteja i ordena amb precisió una casa de nines movent amb manya una minúscula perxa encoixinada de la qual penja un tutú. Encara cap en el xicotet armari d’un taller de costura amb objectes i bobines de fil de mida 12 vegades menor al real. En l’habitació contigua, només a uns centímetres, la cuina està plena de coses: quatre models de coberteria amb coberts absolutament mil·limètrics, xicotetes caixes de torrons amb embolcall plàstic com els de veritat, fruites, verdures...
“A més dels betlems, som especialistes en miniatures. Nosaltres treballem amb dues escales 1:12 i 1:23. El més important és que els objectes siguen el més semblant possible als reals. De fet, mira, per exemple les neveres, que tenim de diversos models, totes s’obrin per poder omplir-les de platerets i fruitetes”, explica orgullosa Torrero. La major part de les peces vénen d’Anglaterra
Quan era xicoteta, son pare li va regalar una caseta de nines, en aquell moment, un tresor. “En la meua època, les casetes no estaven a l’abast de tot el món perquè els mobles que tenien eren d’ebanista. Ara els mobles ara els fan molt bé, però en la Xina i per quatre duros. Així que hui en dia pot tindre una caseta qui vulga”, explica.
“De fet hi ha dones a les quals els fills li regalen una caseta de nines per a la jubilació, perquè sempre havia volgut tindre’n una i mai havia pogut. I vénen dones jubilades amb una il·lusió enorme! I la van completant mensualment quan cobren la pensioneta. M’encarreguen el que poden: un tresillet, unes llumenetes que s’encenen... És un món preciós”, somriu. “M’agradaria que esta tenda d’ací a 10 anys estiguera tal qual està ara. Que els meus néts la trobaren tan atractiva que volgueren quedar-se”.
