ALACANT. "... I he amat la meua pàtria; he amat la meua vida, ...". Aquest vers el va escriure Vicent Andrés Estellés, de qui hem celebrat el seu centenari al llarg del 2024. Estem convençuts que Enric Valor haguera expressat la mateixa idea amb la seua impecable i precisa prosa. L’escriptor castellut va ser un vistalista enamoradís, paraula per la que sentia una especial predilecció. Enric Valor Hernández, el seu fill, un senyor gran, magnífic i lúcid conversador, a l’imprescindible llibre de Joan Borja, Enric Valor, memòries, explica els últim instants de son pare aquell trist dia del recent estrenat mil·lenni: "...quan acabem de dinar és quan mom pare es queda parat i diu aquella famosa frase: 'No sé si plorar, perquè pense que em morc'". Va enrotllar el cap. I es va morir
Dilluns 13 de gener farà vint-i-cinc anys que som orfes d'Enric Valor totes i tots els valencians. La mestra, escriptora, editora i bona amiga de l’autor de Rondalles Valencianes, Rosa Serrano, ens ho recorda amb pregona tristesa en les seues memòries, Les petjades del temps, amb el soterrar de l'escriptor: "Entre pluja i llàgrimes soterrem Enric Valor. La Universitat acull i honra les seues despulles. Molt som els que l’estimem. Jo no l’oblidaré mai".
Ni Rosa Serrano ni milers de valencians que mantenim viva la memòria de l’escriptor i gramàtic. Nosaltres, de fet, més que considerar-nos orfes ens considerem dipositaris i continuadors del seu llegat. Valor ho haguera volgut així, car sempre va tenir clar que no estava sol, que treballava junt a molts altres, que la seua tasca era col·lectiva, nacional. Per això, la gent de Valor no només el rememorem sempre que podem, en una data tan significativa com l’actual, sinó que treballem per actualitzar tot el patrimoni que en llegà. I no deixarem de fer-ho mai.
Visita a la tomba de l'escriptor.
L'obra gramatical, lèxica i de mestratge idiomàtic s'ha de continuar editant i estudiant: l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l'Institut d'Estudis Catalans, els departaments i instituts universitaris no poden fugir d’estudi, mai millor dit. Cal actualitzar-la, divulgar-la, dotar-la de la seua justa dimensió. No parlem d'un simple exercici de nostàlgia, parlem d'un compromís social i acadèmic per un català viu i impecable. Aprofundir-hi, per una banda; divulgar-la, per l'altra. No hem d'oblidar de manera proactiva Curs mitjà de gramàtica català referida especialment al País Valencià, la memorable Flexió Verbal, els imprescindibles volums de Millorem el llenguatge, etc. Cal seguir esbrinant i posant a l'abasta de tothom l'increïble potencial i ductilitat que aquestes obres tenen per al nostre idioma.
El Valor novel·lista i narrador, amb una obra que ell haguera volgut més àmplia perquè era la seua autèntica vocació d'home de lletres, ha de ser estudiat críticament de nou —i més— a aquestes alçades del segle XXI. És propi de peresosos intel·lectuals despatxar amb allò d’obsoleta la trilogia de Cassana. Cal una amplitud de mires per abordar-la críticament, com s'ha de fer amb tots els clàssics, ell n'és un. S'imposa llegir i rellegir el Valor novel·lista de la gran saga temàtica del sud valencià. Es fa imprescindible que els llenguatges audiovisuals —cinema, sèries— es fixen en l’extraordinari mural narratiu sobre els primers quaranta anys del nostre convuls i apassionant segle XX, que és l’obra novel·lística major i menor de l'escriptor castellut: des de La idea de l’emigrant a les delicioses i simpàtiques narracions d’Un fonamentalista del Vinalopó i altres contarelles.
El soterrament de Valor.
Vicent Brotons amb Enric Valor.
Es de veres que l'univers rondallístic de les trenta-sis Rondalles Valencianes ha estat objecte d'adaptacions, versions i edicions diverses (com l'exemplar Primera rondalles d’Enric Valor, de Jordi Raül Verdú en Tàndem Edicions), fins i tot d'uns esquemàtics dibuixos animats del primer i voluntarista À Punt, que no deixaven de tenir la seua gràcia. No podem oblidar tampoc l'admirable gestió que de la tradició oral narrativa recuperada per Valor al segle passat, han fet i fan nombroses i nombrosos contacontes. Ara caldria apuntar cap a objectius més ambiciosos, fer possibles verdaderes produccions audiovisuals d'aquests valuosos materials patrimonials de la literatura popular.
Per finalitzar, convé recordar que la vitalitat d'Enric Valor passa també per diversos espais físics. Alguns ja els hem guanyat per a la tradició de les celebracions literàries: Castalla acull itineraris novel·lescos i rondallístics i acull, especialment, tots els octubre, la Fira de la Fantasia "Enric Valor"; hi ha pobles valorians que dia a dia consoliden les "festes Valor", és a dir, trobades de contacontes que amb la paraula viva homenatgen l'autor de Rondalles Valencianes. A l'alt de Guisop, a la serra del Maigmó, on conflueixen tres comarques meridionals —l'Alacantí, l'Alcoià i les Valls del Vinalopó— tots els anys se celebra la matinada del 22 d'agost l'Alba de Valor, és a dir, el naixement de l'escriptor: una exigent excursió per emocionadament veure eixir el sol al so de la dolçaina i el tabal, llegir textos del mestre, reivindicar-nos culturalment i brindar pel fet d'exercir fermament de valorianes i valorians al llarg de l'any.
Rosa Serrano i Enric Valor.
Però a més de tot això, reinvindiquem que la partida de Planisses (Castalla i Tibi) es convertisca en un espai públic de celebració continuada de la cultura, la literatura i l'amor al muntanyam, com a espai de referència d'Enric Valor i la seua obra. I sobretot, sobretot, no insistirem prou en la vergonya institucional que significa que Castalla no oferesca la Casa d'Enric Valor com a espai de visita per la gent, els escolar, els estudiants i els estudiosos que acudeixen a la bella capital de la Foia cercant els referents físics, les petjades, de l'autor del cicle de Cassana.
El to reivindicatiu no l'abandonarem mai, ni en les celebracions del seu natalaci, a l'estiu, ni en les commemoracions del seu traspàs, a l'hivern: Enric Valor i Vives tampoc no ho haguera entès d'altre manera. Bonhomia, serenitat i fermesa amb allò que és just i imprescindible per sobreviure culturalment. Ben valorianament!
Enric Valor.
