ALCOI. L'Ajuntament d'Alcoi inicia el tràmit per a nomenar a Antoni Miró com a Fill Predilecte i Medalla d'Or de la ciutat després de així ho haja anunciat l’alcalde, Toni Francés, en la darrera junta de portaveus. Per la qual cosa es convocarà una ponència, és a dir un escrit amb l’argumentació del perquè mereix aquests reconeixements, segons ha anunciat Francés.
Aquesta ponència passarà a la Comissió de Serveis a les persones on es farà una primera votació. Seguidament i previ al Ple Municipal, hi haurà un temps perquè les persones interessades tant a títol individual com col·lectiu puguen fer les seues aportacions i adhesions a la ponència que serà llegida per l’alcalde, Toni Francés, en el Ple Municipal on es lliuren aquestes distincions.
«Sense cap dubte, Antoni Miró mereix aquest reconeixement, no només per la seua trajectòria artística en diversos àmbits com la pintura, l’escultura, el cartellisme o la ceràmica o el dibuix, també per la seua tasca per fomentar la cultura. És un artista amb majúscules i com ell mateix es defineix, un treballador de l'art. Miró és un gran representant de la nostra ciutat», ha destacat, l’alcalde d’Alcoi, Toni Francés.
Antoni Miró naix a Alcoi el 1944. Viu i treballa al Mas Sopalmo. El 1960 rep el primer premi de pintura de l’Ajuntament d’Alcoi. El mes de gener de 1965 realitza la seua primera exposició individual i funda el Grup Alcoiart (1965-1972) i en 1972 el Gruppo Denunzia a Brescia (Itàlia). Són nombroses les exposicions dins i fora del nostre país, com també els premis i les mencions que se li han concedit. És membre de diverses acadèmies internacionals.
En la seua trajectòria professional, Miró ha combinat una gran varietat d’iniciatives, des de les directament artístiques, on manifesta l’eficaç dedicació a cadascun dels procediments característics de les arts plàstiques, fins a la seua incansable atenció a la promoció i foment de la nostra cultura.
La seua obra, situada dins del realisme social, s’inicia en l’expressionisme figuratiu com una denúncia del patiment humà. A finals dels anys seixanta el seu interés pel tema social el condueix a un neofiguratisme, amb un missatge de crítica i denúncia que als setanta s’identifica plenament amb el moviment artístic anomenat crònica de la realitat, inserit dins dels corrents internacionals del pop-art i del realisme, prenent com a punt de partida les imatges propagandístiques de la nostra societat industrial i els codis lingüístics utilitzats pels mitjans de comunicació de masses.
Les diferents èpoques o sèries de la seua obra com “Les Nues” (1964), “La Fam” (1966), “Els Bojos” (1967), “Experimentacions” i “Vietnam” (1968), “L’Home” (1970), “Amèrica Negra” (1972), “L’Home Avui” (1973), “El Dòlar” (1973-80), “Pinteu Pintura” (1980-90), “Vivace” (1991-2001), “Sense Títol” (2001-2013) i des del 2014 “Sense Sèrie”, rebutgen tota mena d’opressió i clamen per la llibertat i per la solidaritat humana. La seua obra està representada en nombrosos museus i col·leccions de tot el món i compta amb una bibliografia abundant que estudia el seu treball exhaustivament.
En resum, si la seua pintura és una pintura de conscienciació, no és menys cert que en el seu procés creatiu s’inclou un destacat grau de conscienciació de la pintura, on diverses experiències, tècniques, estratègies i recursos s’uneixen per a constituir el seu particular llenguatge plàstic, que no s’esgota en ser un mitjà per a la comunicació ideològica, sinó que, de manera paral·lela, es constitueix en registre d’una comunicació estètica evident.
També cal destacar la Creació de la Càtedra d’Art Contemporani Antoni Miró amb l’objectiu de promoure, contribuir al coneixement i a la difusió de l’art contemporani, especialment valencià, duta a terme per la Universitat d’Alacant, juntament amb Antoni Miró, l’Ajuntament d’Otos i l’Ajuntament d’Alcoi. La Càtedra d'Art Contemporani Antoni Miró és un nucli de reflexió, debat, recerca i divulgació en el camp de l'art plàstic contemporani, així com de les seues relacions amb el pensament i amb la resta de manifestacions artístiques: literatura, música, cinema, entre d’altres.
La medalla d'Or de la ciutat ha sigut lliurada amb anterioritat a personalitats com Camilo Sesto, Ricardo Senabre, Isabel-Clara Simó, Juan Gil Albert, Ovidi Montllor, Amando Blanquer, o Ramón Castañer, entre d'altres. I atorgada a títol col·lectiu a la Universitat Politècnica de València, Assemblea local de la Creu Roja o el Cos de Bombers d’Alcoi, i recentment al Círculo Industrial, per posar sols alguns exemples.
