El festival de curtmetratges 'Cineculpable' prepara els guardons en la seua edició més quantiosa

VALÈNCIA. És ben sabut que la indústria cinematogràfica maneja el seu art mitjançant elevades quotes de diners, ja siga per producció, localització, edició o distribució. El cas és que qualsevol no es pot arriscar a fer una pel·lícula de 180 minuts sense tindre clar el que va a passar, o directament no pot assolir els costos. Davant aquesta problemàtica o risc, apareixen els curtmetratges, que es presenten davant la indústria com una glopada d’aire per tal d’agafar el ritme al sector. Així ho consideren també des de la localitat de Vila-real (Castelló), on any rere any celebren el seu Festival internacional de Curtmetratges ‘Cineculpable’. 

Amb un bagatge de 20 edicions, aquesta cita cinematogràfica posa a l’abast, de creadors i d’amants del sèptim art, un elevat volum de curtmetratges que aquest any ha assolit la seua major xifra, amb un total de 524 obres. A més, ‘Cineculpable’ emmarca produccions no sols provincials, sinó també internacionals, procedents d’Austràlia, Corea del Sur, Indià, Estats Units, Brasil, Veneçuela, Marroc, Iran, Turquia, Xile, Polònia, Cuba o Israel, entre els 30 països totals. 

Per a la seua coordinadora, Sonia de la Vega, aquestes dates suposen un bon èxit “donades les dificultats que suposa mantenir un festival d’aquestes característiques”, i encara més al tractar-se “de curtmetratges que no hi són tan comercials”. Per a Sonia, la clau resideix especialment en “les xarxes socials” i en “la plataforma digital” Festhome, des de la qual poden rebre les produccions via online. 

Una volta rebudes, les obres passen per uns criteris de selecció per tal de ser posteriorment visualitzades i guardonades, o no, en les sets categories existents: Millor Curtmetratge (3.000€), Premi Manuel Villarreal (1500€), Premi del Públic (900€), Millor Direcció, Millor Interpretació Masculina, Millor Interpretació Femenina i Millor Curt en Valencià (tots premiats amb 600€). Totes emmarcades en una Secció Oficial i Provincial.

Aquesta vintena edició s’està celebrant des d’aquest dilluns, 20 de novembre, i fins al mateix divendres 24 de novembre. Pel que fa a l’entrega de premis, com en tots els festivals, és programada en el seu últim dia, per tal de posar el ‘llas’ final a la cita i el ‘punt i seguit’ a l’art. En aquest cas, hi serà a les 22:30 hores en l’Auditori Municipal Músic Rafael Beltrán Moner de Vila-real. Una gala que hi serà presentada per Roberto Gontán i que no sols comptarà amb l’entrega de guardons. Entre altres, serà amenitzada per la música de grup Kharma. 

El Festival Cineculpable tracta, a més, de realitzar alguna activitat paral·lela com la de Cinexpress, des de la qual alumnes de Secundària de diferents instituts de Vila-real, ideen durant dos dies el guió dels seus propis curtmetratges per tal de gravar-los i muntar-los, amb la posterior exhibició durant la gala d’entrega de guardons.  

Cineculpable vol cuidar tots els detalls i donar sentit a cada element del festival, d’ací la rellevància del disseny del seu cartell. Per aquesta vintena convocatòria s’han inspirat en la Georgina del britànic Michael Winner (1967), “un homenatge a la dona” en el que rescaten un fotograma del film per “posar èmfasi en la figura de les creadores cinematogràfiques” 

Una altra de les peculiaritats d’aquesta cerimònia és la presència “d’un culpable”, el qual sol ser algun o alguna professional del sector cinematogràfic. Per a l’organització l’existència d’aquesta personalitat suposa “una forma de donar-li més visibilitat al festival i a més de rendir homenatge a una persona importat”. En aquesta edició l’escollit ha sigut Juli Mira, actor valencià, tant de teatre, cinema, televisió com doblatge. 

Juli Mira: “El problema de la Comunitat és que sempre partim de zero”

Juli Mira és un dels actors més reconeguts dintre del món catalanoparlant, gràcies a les seues interpretacions en destacats papers com el de Blasco Ibáñez en el telefilm Cartas de Sollora, en les pel·lícules Gràcies per la propina de Francesc Bellmunt, El mar de Agustí Villaronga i La isla del holandés de Sigfrid Monleón. O per l’actuació en Herència de sang, A flor de pell i Hospital Central, entre altres. Però a més ha tractat també el món del curtmetratge, sent l’últim El escarabajo al final de la calle (2016), de Joan Vives. 

Per a l’actor aquest certamen suposa “una primera manera per a la gent que té inquietud en el cine de començar a familiaritzar-se amb el cinema”, però a més, “una contribució a la indústria”. Mira acaba de finalitzar la primera temporada d’una nova sèrie que s’emetrà en la futura televisió valenciana. Encara així, a esperes que s'òbriga, l’actor és mostra prou crític amb la producció cinematogràfica valenciana: “el problema de la Comunitat és que sempre partim de zero i quan veiem que la cosa està funcionant, s’ho carreguen tot. És demostrable en la historia i ha passat en els últims 20 anys. Queda en el mateix que una falla, ho creem i prenem foc”. Així l’actor no dubta en afirmar que “no” confia en res, "en absolutament res”. 

Amb tot cas, Juli Mira continua amb la seua permanent aportació per al món cinematogràfic, i acompanyarà aquesta gala, junt amb el grup d’estudiants de quart d’interiors de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Castelló (Eva Pipó, Noelia Olmeda, Ricardo Valls, Sandra López, Cristina Molina, Ana Gavara, Paula Delgado i Giada Bulla), i per les professores Inma Rubio i Zoraida Nomdedeu.