GRUPO PLAZA

aquest dimecres a la Mostra de Teatre d'Alcoi

'L'abraçada dels cucs', una obra delirant que parla sense pudor del suïcidi

La nova producció de Cactus Teatre, dirigida per Sergio Caballero, aplega aquest dimecres a la Mostra de Teatre d'Alcoi i el pròxim 29 de maig a Vila-real

26/05/2021 - 

CASTELLÓ. Fa dos anys que la dramaturga valenciana Paula Llorens va escriure L'abraçada dels cucs, però no havia encontrat la manera de posar sobre l'escenari un tema tan complex. I és que el que es narra en aquesta tragicomèdia és la història de dues persones que estan decidides a posar fi a les seues vides. En un context on sols a Espanya moren cada dia deu persones per suïcidi, no resulta gens fàcil tractar una problemàtica d'aquesta dimensió. No obstant això, la companyia Cactus Teatre es va decidir a fer front a un tabú que en molts dels casos es dóna per la falta de diàleg i la incapacitat d'expressió.

Dirigida i interpretada per Sergio Caballero, l'obra arranca quan Miquel, un professor de literatura que no suporta als seus alumnes, desperta en la mateixa habitació d'hospital que Clara (interpretada per la mateixa Llorens), una jove que no és feliç. En realitat, ambdós detesten la seua vida i el món en general, per això, tractaran d'eixir d'ahí i acabar amb el que havien començat. Ara bé, per fer-ho, per poder-se'n anar, hauran d'enganyar a la seua doctora i fingir que estan bé. El que no saben és que serà en eixa mena de 'metamorfosis' que experimentaran quan a poc a poc començaran a sentir empatia i estima l'un per l'altre. Un fet que possiblement els canviarà la vida.

L'abraçada dels cucs, que es podrà veure aquest dimecres a la Mostra de Teatre d'Alcoi i el pròxim 29 de maig a l'auditori de Vila-real, ofereix un espectacle que, malgrat tot, fuig del dolor per a explicar-se des de l'humor. Una història d'amistat "poc corrent" que conta com els llaços afectius poden sorgir en les situacions més inesperades i delirants.

Creu el vila-realenc Sergio Caballero que la intel·ligència del text de Paula Llorens està precisament en eixa capacitat per contar una qüestió tan complexa com és el suïcidi a través de la comèdia, una ironia "mordaç" que funciona com a vàlvula d'escap no sols per als personatges sinó també per al públic. "La comèdia té eixa cosa que et fa riure fins i tot de la teua mateixa ombra. Ací, la mort està tractada des del respecte, però de tal forma que el públic és capaç d'emocionar-se i plorar; és capaç d'entrar en eixa frustració irònica dels personatges". A més, per a l'actor i director, l'humor és una eina fonamental per a tractar temes amb tant de tabú com pot ser el suïcidi, el "maltractament o l'eutanàsia". Un humor que aconsegueix apropar-se de manera poc violenta cap al dolor de qui ho pateix.

"La mort per suïcidi és quasi el doble que la dels accidents de tràfic. Açò vol dir que alguna cosa no estem fent bé des de la societat, les institucions o inclòs des de l'educació. En la meua família, tinc dos oncles que es varen llevar la vida amb més de 70 anys. Què ha d'ocórrer perquè una persona no tinga ganes de viure. Hem de posar les ferramentes que siguen necessàries perquè passe el menys possible", manifesta Caballero.

Una posada en escena construïda sobre blanc

En un espectacle on els diàlegs tenen tanta càrrega, pareix quasi inevitable utilitzar colors foscos que ajuden a posar el focus en els personatges que parlen. Però aquest no és el cas de L'abraçada dels cucs. Tal com esmenta el dramaturg de Vila-real, s'ha escollit tenyir de blanc l'obra perquè aquest color representa el "naixement". "Els personatges han de tornar a nàixer perquè han de tenir eixa metamorfosi que experimenten els mateixos cucs. Han de desprendre's d'una capa o una pell per arribar a enfrontar-se a si mateixos".

El director ha dissenyat per a això una posada en escena "pulcra, diàfana i també molt immaculada" que, així mateix, anirà acompanyada de música i projeccions. "Els seus somnis i mal sons també cobraran protagonisme sent projectats a la funció".

El doble repte d'actuar i dirigir

Amb tot, Caballero puja als escenaris amb la doble tasca de dirigir i interpretar aquest text de Paula Llorens. Un doble repte que no assumia des de 2015, quan va dirigir per a l'IVC La gata sobre el tejado de zinc caliente de Tennessee Williams. I és que tal com conta el mateix no és un repte gens fàcil d'assumir. "Quan Paula em va proposar que fora l'actor i director de l'espectacle li vaig dir que sí perquè ja l'havia dirigit en un parell d'ocasions, però va ser complicat, especialment per a ella. Moltes voltes no sabia si la mirava com a director, com al company o el Sergio amic. Som sols nosaltres dos a l'escenari", explica el dramaturg, qui també destaca com un repte els diàlegs que inclou l'obra.

"El meu personatge parla moltíssim. Té molts monòlegs. Semblen com illes dins de la mateixa obra. S'han de tractar quasi com peces úniques. Per la qual cosa va ser complicat veure com ho enfocàvem per tal que no fórem una losa per a l'espectador. He intentat acompanyar i acaronar al personatge perquè el públic tinga l'opció de somniar amb ells i sentir el que els passa", conclou l'actor.

Caballero reprén així la seua carrera sobre els escenaris, que compagina amb la seua tasca a la televisió, on recentment ha sigut nominat als Premis Zapping de Televisió, com a Millor Actor pel seu paper en la sèrie La Fossa, coproduïda per TV3 i À Punt. Uns guardons on competeix juntament amb Àlex Monner (La línea invisible – Movistar+) i Abel Folk (La valla – Antena 3).

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email