CASTELLÓ. Què ocorre amb allò que està però no es veu? Què fer amb el que aparentment no cap, no queda; passa? Amb allò que no es conta/compta?
Aquestes mateixes preguntes se les feia l'artista Rafa Tormo fa uns mesos quan, disposat a fer un projecte artístic al voltant de Vilanova d'Alcolea, es va trobar amb molt més d'allò que buscava. "Com diu Marina Garcés, s'ha d'assumir que no tot el que està es veu. I que no totes aquelles amb qui compten poden ser comptades", expressa, ara, el valencià.
Però què fou allò que va encontrar elreconegut creador i que tant el va atrapar? Ni més ni menys que les mans de totes aquelles dones que, cada any, hanbrodat i cosit les teles i els tapets que s'han fet servir a les festes de Sant Antoni. Una data molt especial per al municipi de Castelló, pot ser la que més, ja que per la seua singularitat, les festes de Sant Antoni a Vilanova d'Alcolea sónconsiderades d'InterésTurístic Provincial.
Tant de bo, més enllà de la perfecta simbiosi que es crea durant aquells dies entre els animals i el foc, existeix una tradició que alberga molt més. "La festa en si, amb la seua bellesa extrema i atemporal expressada de forma animal, no són un tot, són només una part d'ella", aferma Torno. I és que, com diem hi ha molt més darrere d'ella. A més de l'espectacularitat del foc i les colles saltant les fogueres a cavall, a més d'eixa especial combinació de festejar a Sant Antoni, alhora que es desenvolupa un ritual pagà típic del solstici d'hivern, a més de tot això: estan aquelles dones que han compartit patrons i relats des d'un lloc "anònim", però "no absent", durant dècades.
Totes elles, formen ara part de Comptarallò incomptable, un projecte on Tormo cataloga i visibilitza vora 200 tapets que des del 1800 s'han fet. "Quan em vaig aproximar a la festa, em vaig adonar que la figura de la dona no està exclosa, però si invisibilitzada. Elles no pensaven que havien fet res especial. Tant de bo, tenien guardats en caixes els tapets que s'utilitzen per a vestir als cavalls. Unes peces que tenien molt més valor del que creien", manifesta el creador, que convençut de la seua espectacularitat, ha reunit tot eixe patrimoni en un llibre que es presentarà aquest dijous, a les 18:30h, en el C/ Major de Vilanova d'Alcolea.
Una acció que, a més, forma part del projecte de mediació 'SindromeKessler', del Programa d'Extensió Universitària de l'UJI, des del qual Tormo busca posar en rellevància l'experiència i el diàleg afectiu, enfront d'un moment de "super-comunicació", que si bé "uneix persones en diferents parts del món i crea illes", també "trenca el llaç humà i tangible de posar el cos, de comprometre els sentits". El treball de l'artista fuig així de "l'acceptació social virtual", per a donar suport al contacte físic i humà.
Contemporaritzar la festa
Amb tot, el projecte naix d'un desig decontemporaritzar les festes; fer-les actuals. Però com diu Rafa Tormo, "per acontemporaritzar-lestambé s'ha de posar en valor". No buscava l'artista posar èmfasi en la festivitat en si, ni en com es gesta la seua relació amb els animals -que per a molts potser nosiga la desitjada-, sinó en visibilitzar la tasca que fan les dones, com cuiden a la gent gran o preparen els menjars. "En arribar a Vilanova d'Alcolea l'objectiu era trobar un lloc des d'on pensar els temps presents". L'artista vatrobar en els gestos "insignificants" com amassar les pastes o cosir, el millor camí per a fer-ho.
Tirant del fil, Torno ha aconseguit posar en rellevància i apuntar el focus a com les dones intervenen. Una manera de vincular la tradició popular a la lluita feminista i posar-ho en el centre de la festa. "Sense espavents", com declara el creador, que continua: "S'ha de denunciar, qüestionar i transformar l'amagament i el menyspreament de les virtuts, capacitats i creativitat de les dones només pel fet de ser-ho".
Per tot això, Comptarallò incomptable va més enllà d'una revisió antropològica o social, podria considerar-se més aviat política, ja que ajuda aconéixer com es construeixen, funcionen o fallen les representacions populars. "De qui és la festa? A qui pertany Sant Antoni? (...) Traure a la llum allò guardaten caixes pot ara mostrar com entendre, com fer en comú; és a dir: crear el comú posant en comú allò que no era comú", conclou l'artista, que amb tot ha volgut elaborar un enorme tapet com a homenatge, on queda ara gravat el nom de totes aquelles dones que fan possible la festivitat.
