GRUPO PLAZA

CARTOGRAFIES DOMESTICADES  

Pluja artificial i gratacels infinits: així podria ser el futur de Benidorm

Amb una població flotant de 400.000 persones, la monumentalitat de Benidorm ha atret la mirada d’arquitectes que plantegen utòpics creixements per al futur de la ciutat

14/03/2021 - 

ALICANTE. Utopia és una illa de 320 quilòmetres de ample amb forma de mitja lluna. Els humans la habiten organitzats entre 54 ciutats, separades com a màxim per un dia caminant. La capital és Amaurota i té una planificació radicalment racional: els carrers tenen quinze metres d’ample, amb quinze cases a banda i banda i un pavelló on tot el veïnat dina i sopa a diari i balla i xarra quan cau la nit.

Entre deu i setze persones formen les famílies, que comparteixen casa i faena. Tot el que produeixen a la faena ho porten al mercat públic, on és classificat i repartit a les famílies segons les seues necessitats. No es compra ni es ven res perquè ningú acumula més del que necessita.

Benidorm ben bé podria ser l’excessiva antítesi de la fàbula que va escriure Tomás Moro a Utopia el 1516. La maquinària turística de la capital de la Costa Blanca ha fascinat arreu el món occidental per la seua escala. Debatre si Benidorm ha tocat sostre o si el seu model territorial és imbatible ha despertat detractors i admiradors.

Però també ha atret la mirada imaginativa de projectistes per intervindre als seus engranatges. És el cas de l’oficina holandesa MVRDV, que a partir d’un taller celebrat el 1998 a Barcelona publicava Costa Ibérica, una reflexió sobre la construcció al Mediterrani espanyol on Benidorm era el paradigma de la turistificació.

Els resultats? Un projecte carregat d’ironia on Benidorm es densifica al màxim per a poder preservar la resta de la costa. Al cap i a la fi, l’eixample de Llevant acull més habitants que les urbanitzacions de Terra Mítica i consumeix menys territori.

La ciutat també podria recrear un collage d’atraccions turístiques d’arreu el món. Font: MVRDV

"La ciutat sembla atreure a una selecció internacional de clients incultes. Una congregació de vulgaritat: menjar vulgar, roba vulgar i oci vulgar. Tot en els límits de la ciutat. No hi ha vida més enllà de les seues fronteres. Benidorm és un planeta turístic a les afores de la galàxia, envoltat tan sols per l'espai infinit, un malson recurrent. Espanya ha creat un monstre i sembla que li agrada ", escrivia l’arquitecte holandés Winy Maas.

Però també reconeixia després que “et sents com a casa, lluny de casa. Menjes el mateix menjar brossa que sols menjar. Beus la mateixa cervesa que beus al teu país. Només hi ha una gran diferència: aquí sempre brilla el sol”. Encara que ja siga tard per a la proposta utòpica de MVRDV d’acollir en Benidorm tot el turisme del mediterrani ibèric, la veritat és que hui Benidorm rep el 40% del turisme nacional a l’1% de la costa.

El metabolisme dels edificis podria generar noves relacions entre humans i no humans. Font: Urbanarbolismo.

Però com la híper-densitat de Benidorm no ha evitat que proliferen urbanitzacions d’unifamiliars al seu voltant, l’oficina alacantina Urbanarbolismo i Luis Alberto Hernández Calvarro proposaren un nou model urbanístic que compatibilitze la simbiosi amb la natura amb un baix impacte sobre el medi.

“L'objectiu és reconvertir l'actual estructura de torre de Benidorm augmentant el percentatge d'espais verds públics i semi-públics i preservar i millorar el bosc mediterrani circumdant alhora que la ciutat creix amb un model d'alta densitat”, expliquen des d’Urbanarbolismo. L’estratègia passa per “crear una xarxa d'espais verds que comunique la platja amb les piscines, l'aparició de cobertes ecològiques i façanes vegetals multiplicaria el nombres d'espais semiprivats dels que es pot gaudir. Però, tal com diu Andrés Jaque, ecologitzar no és verdejar”.

“Aquesta xarxa d'espais verds no és només això, també permet la captació de pluja a través de les noves cobertes i els viaris de vianants (l'aigua provinent dels viaris rodats no es pot utilitzar) per al seu emmagatzematge”, explica Jordi Serramia Ruiz a la seua proposta. La vegetació utilitzada forma part d'un gran sistema de fitodepuració d'aigües grises integrat en la trama urbana i que faria que Benidorm es convertira en una de les ciutats més eficients en la gestió de l'aigua”. Una simbiosi entre els humans, el clima i la vegetació que generaria una ciutat auto-suficient.. fins i tot capaç de produir pluja.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email