A què sap l’aigua d'Alacant? Visites, converses i un monstre per preguntar com l’aigua construeix

ALACANT. Amb quina freqüència beus aigua? Tens osmosi, descalcificador o una gerra de brita a casa?  Quan és l’última vegada que vas tindre set? Podries diferenciar el sabor de dos aigües diferents? D’on t’agradaria que vinguera l’aigua de casa? La quotidianitat amb la que ens relacionem amb l’aigua fa que no ens plantegem estes preguntes en comú. Però esta substància, conformada per hidrogen i oxigen, té una importància vital en la nostra vida... i en la nostra ciutat.

Per això, el col·lectiu d’arquitectura i art La Cuarta Piel impulsa durant les pròximes setmanes El Río Desplazado, un programa públic situat entre Les Cigarreres i algunes de les infraestructures hidràuliques de la ciutat i patrocinat per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alacant.

“Es calcula que, cada any, els aqüífers de les comarques d'Alacant s’omplin amb uns 440 hectòmetres cúbics d'aigua. En canvi, descarreguen uns 480 hectòmetres cúbics”, apunten des de La Cuarta Piel. Un desequilibri que no ha frenat l’urbanització desaforada del territori, suplida per la construcció de depuradores i dessaladores, que “generen tanta salmorra com per cobrir tota la superfície d’Espanya”. Mentres que “el cost de cada metre cúbic d'aigua processat per la dessalinitzadora de Torrevella és de 0,58€ i la tarifa més alta de l'aigua provinent del transvasament Tajo-Segura és de 0,17€”.

Només a partir d’estes comparacions és com podem arribar a imaginar-nos la importància d’un element que forma el 71% del planeta —encara que només un 2% és aigua dolça i la meitat està congelada als glaciars— i el 65% del cos humà —el 83% del cervell, el 75% del cor, el 85% dels pulmons o el 95% dels ulls són aigua.

“El Río Desplazado és un espai experimental que traça una relectura simbòlica de les ecologies de l'aigua a l’estès paisatge de l'Horta d'Alacant. Trobades, converses, visites i accions configuraran un monstre per escenificar les cultures associades a l'aigua, les polítiques infraestructurals contemporànies i la seua empremta en paisatges propers al CC Les Cigarreres”, apunten des del col·lectiu.

Activitats humanes com la mineria, les obres al litoral o les preses mouen a l’any més matèria que la força combinada del gel, el vent i l’aigua. A Alacant, els col·lectors pluvials anti-riuades —després de les gotes fredes dels anys 80 o 90—, les depuradores i dessaladores que potabilitzen l’aigua a la perifèria de la ciutat, les conduccions que porten aigua trasvassada del Tajo o Villena o les xarxes de rec de l’Horta han moldejat la superfície de la terra com mai havia passat fins ara.

“Des del 2011, a la vora del riu Monnegre —fins aleshores practicament sempre sec—, s'intensifica el creixement d'un verger provocat per l’aigua que depura la nova planta de Sant Joan i no es reutilitza. Al costat, la Dessaladora de Mutxamel és l'encarregada de proveir d'aigua les poblacions del litoral, fent ús de milers de quilòmetres de canonades soterrades”, expliquen a La Cuarta Piel. “La Depuradora de l'Alacantí Nord verteix dos milions de metres cúbics a la desembocadura del riu Sec. Paradoxalment, a la llera del riu, més despesa d’aigua comporta menys escassetat de vida: ara habiten el riu noves espècies que depenen del volum d'aigua que consumim els humans i passa per la depuradora”.

El col·lectiu presentava ahir la iniciativa al CC Les Cigarreres i visitarà la Depuradora de l’Alacantí Nord i les infraestructures hidràuliques del riu Monnegre i l’Horta d’Alacant el pròxim cap de setmana. El 4 i el 9 de desembre, celebrarà sessions de treball a Les Cigarreres amb l’estudi Drassana Arquitectes i el professor de la UA especialitzat en arquitectura i ecologies Miguel Mesa del Castillo.

Mentrestant, el 10 de desembre visitaran el col·lector anti-tormentes construït baix el poliesportiu del barri de Sant Gabriel i celebraran una cata d’aigües al Museu de l’Aigua, en col·laboració amb Aguas de Alicante. El 18 de desembre, amb la construcció d’una instal·lació expositiva a Les Cigarreres, La Cuarta Piel pretén tancar este breu procés públic d’investigació amb la construcció d’un monstre.

“El monstre del riu naixerà a Les Cigarreres i anirà mutant a cada sessió a través d'accions i especulacions materials. Serà suport de les converses i també dels conflictes i contradiccions que l'aigua del Monnegre arrossega. Sobre ell, sobre el nostre particular riu desplaçat, proposem consolidar una comunitat de pràctiques i sabers interessada a revisar els nostres vincles amb l'entorn proper”.