Armand Llàcer: "Hi ha festivals que no venen entrades i les sales ho continuen passant mal"

CASTELLÓ. No ha sigut camí fàcil, però la Fira Valenciana de la Música Trovam celebra la setmana vinent deu edicions. Del 2 al 5 de novembre l'Auditori de Castelló tornarà a ser epicentre d'un seguit d'encontres entre professionals de tot el país que, una volta més, es donaran cita per a parlar del present i mirar amb perspectiva el futur. Sempre s'ha dit que la "fira és més que una fira", condensa a la seua programació també tallers i concerts, però el que vol constatar després d'una dècada és que és motor dels canvis que el sector necessita. Ara que la indústria valenciana continua afectada pel colp que va suposar la pandèmia, encara més.

Aconseguir-ho no serà senzill, però el seu nou director està compromés a fer-ho. La Fira Valenciana afronta una nova edició sota la direcció d'Armard Llàcer, qui fins ara exercia de gerent de l'esdeveniment. El professional assumeix la gestió amb una motxilla plena de reptes, on internacionalitzar la música valenciana i assentar un públic jove són alguns dels seus principals pilars. Sobre aquesta transició, Llàcer conversa amb Castellón Plaza.

-A què es deu aquest pas endavant?
-La Fira ha seguit una evolució natural. Duc en ella des de l'inici, formant part de la coordinació general i ara que ja està consolidada, li calia una renovació. Hem iniciat una nova etapa on serà fonamental un canvi generacional.

-Segueix l'antic director, Joan Gregori Maria, vinculat al projecte?
-Sí, continua vinculat com a director artístic i l'any que ve formarà part de la comissió artística per a seguir assegurant l'equilibri en els gèneres musicals, la procedència geogràfica i la paritat de la programació. La fira també és una plataforma per a descobrir propostes consolidades i més emergents. La gent té ací un lloc de trobada on poder descobrir propostes interessants.

-Quins són els principals objectius d'aquesta nova etapa?
-La fira està establerta en el mercat musical, però m'agradaria portar-la més enllà. Hem fet presentacions del desé aniversari en fires com la Fira B! de les Illes Balears, el Mercat de Música Viva de Vic, la Fira Mediterrània de Manresa i just avui participem en la Bime Pro de Bilbao, la més important del sud d'Europa. Situar el Trovam al mapa de fires és fonamental, ens interessa molt eixa connexió i volem participar molt més en el circuit estatal per a donar-li major visibilitat.

És molt important destacar que el Trovam és més que una fira, és el germen de tota una sèrie d'accions que s'estan duent a terme per a la visibilitat del sector i ha fomentat línies estratègiques amb l'administració. La fira ha sigut catalitzadora de totes eixes accions que el teixit industrial i creatiu valencià necessitava. Hi havia talent, però no estava organitzat ni visibilitzat. Una de les grans accions, més enllà de la seua celebració, ha sigut establir una oficina, la Valencian Music Office, que busca generar treballs, riquesa i valors. 

-S'ha conquistat al públic?
-Sí, venim d'un moment complicat per la pandèmia, però malgrat això es va celebrar tant en 2020 com en 2021. Ara, és cert que tenim com a objectiu conquistar un públic més jove, que va als concerts i volem que continue anant. Propostes com la de Maria Hein o Semana Santa poden ajudar a fer-ho.

També, el nostre objectiu és involucrar cada volta més a la gent jove en l'equip. Venim d'una època en la qual hi havia una mena de tapó i no es podia accedir als càrrecs de gestió cultural. A la nostra oficina tenim molta gent jove, amb la que a mi, per exemple, em separen uns vint anys. A poc a poc hem de donar peu al fet que persones noves agafen aquests projectes i fer un pas al costat, per a veure créixer un fill independent i fort.

-La Fira Valenciana té un programa que implica a programadors de tot el país, però poc se sap del que ocorre després. El que es gesta i parla a Castelló té repercussions més enllà de la Comunitat?
-Sí, per descomptat. És una repercussió que encara no s'ha estudiat en profunditat, però tenim constància que es tanquen gires i concerts. Aquest any hi ha vora 500 professionals acreditats. La nostra idea és donar cada volta més visibilitat a projectes locals per a exportar-se. Les fires estan fetes per a això. Més enllà de les trobades que organitzem, s'estableix una mena de 'tapet' de trobada, perquè la gent puga conéixer-se i fer negoci. I no sols són artistes, també donem visibilitat a la part tecnològica o a empreses de serveis, com una especialitzada en la venda de reciclatge per a festivals.

-Una de les bases del Trovam és analitzar la situació de la indústria i identificar els reptes als quals s'enfronta. Què balanç faries de la tornada a la 'normalitat'?
-De moment és agredolça. És cert que la gent ha tornat amb ganes i aquest estiu s'han fet festivals amb afluència, però no tots ha anat igual de bé. Hi ha festivals que no venen entrades. També les sales ho continuen passant mal. Per això, s'han ampliat les accions de la fira i s'ha generat un circuit paral·lel per a les sales. Volem reivindicar aquestes com un lloc de consum cultural on les bandes es forgen. És ací on es decideixen a fer eixe pas endavant i professionalitzar-se. Una banda no aprén a tocar en un festival, ho fa al circuit de la seua ciutat i a poc a poc es converteix en una banda líder. Volem fer arribar eixa idea a la població. Les sales són la pedrera i on el públic pot descobrir noves formacions.

La fira és per la seua part un ens sense ànim de lucre, volem dinamitzar el sector, però no està fet per a guanyar diners. Ens hem d'ocupar de la part social i ampliar l'espectre d'on arriba o deu arribar la música, ja que aquesta és més important en l'activitat humana del que ens imaginem. En aquesta edició tractarem per exemple el paper de la música en centres penitenciaris.

-La "marabunta" de festivals que hi ha al territori valencià fa bé o mal al sector?
-La gent ha de sobreviure i era normal que entre la reprogramació de festivals que s'havien cancel·lat i alguna proposta nova que havia eixit, hi haguera sobreabundància de projectes musicals. No crec que això haja fet mal, però el temps a poc a poc anirà duent-ho al seu cause, a la seua normalitat. També considere que hi havia moltes coses programades, però no hi havia una bombolla com a tal.

-Molts músics locals es queixen de quedar fora d'aquestes programacions, que a més reben finançament públic. No es podria aplegar a un consens entre programadors i artistes?
-Des de la Fira ens assegurem de que hi haja un cupó elevat de bandes valencianes programades, en generes repartits, com el jazz, el pop o el rock. És una mena de deure que, com a bé d'interés públic, respectem. Les iniciatives privades, si no reben ajudes han de vendre tiquets i han de limitar-se a aquest fet, però les sí que les reben és cert que han de tindre en compte altres aspectes i la mateixa Generalitat ha pres mesures. L'IVC exigeix per a les seues ajudes que els programes tinguen un percentatge mínim de bandes amb el CIF a la Comunitat Valenciana. Veig bé eixa mena de discriminació positiva. Si reben unes ajudes importants, han de complir una sèrie de requisits de bé comú. Em consta que molts festivals que no ho han complit han quedat fora d'aquestes subvencions.

-Aquesta edició se centrarà a més en abordar la internacionalització de la música valenciana. Què és el més necessari per a dur-ho a terme?
-És un projecte estratègic que duem abordant fa temps, però fins ara no teníem el llistat de les promotores, bookers, mànagers i artistes. Gràcies a les accions que està fent la Fira a través de la Valencian Music Office, que ha fet un mapatge complet, i l'Institut Valencià de Cultura, a través del pla de Cultura per a la recuperació, podem ja abordar-ho. Enguany ja podem dir que estem preparats per a iniciar el procés d'internacionalització. Serà un camí llarg i continuat, però ja podem donar passos en ferm. Estem presents en quatre fires estratègiques de l'estat Espanyol i l'any que ve continuarem en eixe interés. Tesa i Jonatan Penalba anaren a la fira de Manresa i tot seguit ens van demanar el contacte del seu mànager per contractar-los a altres llocs. Esperem que es puguen tancar també gires en el panorama internacional.

-Després de deu anys, cap a on ha de caminar la Fira Valenciana de la Música?
-Ha d'aconseguir la generació de nous públics, el canvi generacional de l'equip de gestió i que la fira siga més que una fira, que siga la cristal·lització d'una sèrie d'accions que permeten vertebrar de forma lògica i pràctica el sector de la Comunitat. Això és super clau. El text de presentació d'aquest any porta com a títol Molt més que una fira. És això. La fira és el que és, té un calendari, però al seu voltant s'han iniciat moltes accions com la Federació Valenciana de la Indústria Musical, on hi ha vora 60 empreses, que funcionen com a interlocutores vàlides amb l'administració. Aglutinar cares i ulls d'un sector que estava dispers i no estava molt identificat, era important. Portem deu anys com a fira i deu anys d'associacionisme professional. La Valencian Music Offic ja té vora de 200 artistes registrats.