Arriba el Paellafarisme, la nova religió de masses

VALÈNCIA. La religió dels paellafaris ha arribat per a quedar-se. Una vegada entra dins teu l’olor del socarrat, ja estàs beneït pel nostre Déu, “La Paella Acabadeta de Fer”. El nostre Ésser Superior és el creador de l’Univers i ha fet el planeta Terra a la seua imatge. Sud-amèrica en forma de pota de conill; Àfrica inspirada en una cuixa de pollastre; Nord-amèrica és el muntonet que deixes apartat per guardar al tàper i dinar al sendemà; Oceania, un preciós garrofó; i Euràsia, la gran taca del socarrat que va quedar en la paella el dia que el nostre creador va voler cuinar el món. De fet, el planeta Terra és redó com la paella i el Sol és del color que deixa el safrà en l’arròs. Tot quadra.

Els paellafaris en realitat encara no existixen, els que sí que són reals són els pastafaris. Una paròdia de religió que es va fundar el 2005 com a resposta a la decisió de Kansas d’introduir dins del programa educatiu la teoria del creacionisme. Esta teoria cristiana sosté que el món va ser dissenyat i creat per Déu, en contraposició a la teoria de l’evolució, que és la que està científicament més avalada.

Ací no tenim una religió divertida tipus “Els Albeldistes” com sí que la tenen a Argentina amb l’Església Maradoniana, o amb els Testimonis de Goku que aparegueren a Colòmbia, o la Religió de l‘Unicorn Rosa que va sorgir als anys 90 per Internet. Però en cas de muntar una religió paròdica, ho faríem de la paella, que és tal volta el concepte que més unix els valencians.

Deia John Carlin que la religió més estesa del món era la del futbol, l’amor al baló i al joc que es practica per tot el planeta. Jo discrepe. Per a mi l’amor per menjar i beure bé, pels plats tradicionals o innovadors, en definitiva la passió per la gastronomia és inherent a l’ésser humà, independentment de la seua procedència. I els valencians, a banda de torraes, coques, picaetes, esmorzars i putxeros, tenim en la paella el nostre plat més estimat. 

El glòria és la preparació dels ingredients; la primera lectura, el sofregit; l’homilia, la cocció; i a la taula s’arriba ja per a comulgar un bon plat de paella. No es confessen els pecats a no ser que s’haja quedat empastrà. I es venera un socarrat dauradet entre lloances al cuiner.

Este procés que es repetix en tantes casetes, masets, barraques, xalets i en general per cuines de tota la Comunitat és el més paregut a anar a missa que fem com a membres d’una mateixa fe. La fe en la paella. Per això, si formarem una religió nova amb la paella com a divinitat a l’estil de la religió dels pastafaris, estes serien les seues principals característiques: 

-El Déu dels pastafaris és el Monstruós Espagueti Volador (MEV), que va crear el món. Per a nosaltres ho ha de ser La Paella Acabadeta de Fer (PAF), que va concebre la Terra a la seua imatge.

-Quan el MEV et toca amb el seu “Apèndix Tallarinesc”, comences a predicar la paraula del “Senyor Tallarinesc”. Per a nosaltres els paellafaris, quan olores el perfum del socarrat, comences a defensar l’autèntica recepta de la paella. 

-El seu símbol és una forqueta al mig d’una creu, el nostre ha de ser la cullera de fusta. I ells acaben cada oració amb la paraula “Ramen”, el que vindria a ser el nostre “Bon Profit”. 

-Per parodiar el cel i l’infern de la resta de religions, els pastafaris defensen que al cel hi ha volcans de cervesa fresca i una fàbrica d’strippers (calcule jo que tant xics com xiques).A l’infern hi ha el mateix, però la cervesa està calenta i desventà, i els i les strippers tenen malalties venèries. Aleshores, el nostre cel ha d’estar ple de paella amb el punt perfecte de cocció, volcans de vi negre i monleonetes i monleonets ensenyant-nos les vidrioles. I a l’infern el mateix però el vi està barrejat amb llimonà desventà, la paella està molt salada i tot el món es pareix a Aramís Fuster i Rappel en tanga. 

-Els pastafaris es posen un colador de pasta al cap. Nosaltres, un barret de palla i un davantal.

-Els divendres es disfressen de pirates, per santificar el Monstruós Espagueti Volador. Nosaltres òbviament hauríem de vestir-nos de falleres i saragüells una volta a la setmana.

A més, el nostre evangeli inclouria uns manaments que serien més o menys així:

-Destruiràs tota preparació d’arròs que utilitze el nom de “paella valenciana” i no siga més que arròs amb coses.

-Mai barrejaràs carn i peix, i no entraràs a un restaurant on hi haja paella “mixta” a la carta, o la paella no estiga “acabadeta de fer”.

-Toleraràs totes les variants regionals de paella, sempre que estiguen documentades i no utilitzen xoriço, pésols, ceba o qualsevol altra gorrinà. 

-Santificaràs cada diumenge amb paella.

-Criaràs els teus fills en l’única i veritable religió dels paellafaris.

-Difondràs el paellafarisme entre els turistes i els no valencians per tal que l’olor de socarrat també els convertisca a la religió de “La Paella Acabadeta de Fer”.

-Li retiraràs la paraula a tot aquell que insistisca a anomenar "paellera" o "paellero" al recipient on es cuina la paella. 

Si voleu fundar el paellafarisme, podeu comptar amb mi. Hauríem de crear un temple al mig de l’Albufera, una catedral de la paella en forma de barraca on poder cuinar amb llenya de taronger paelles per a tots els feligresos. Però a banda d’això, la llibertat de culte ens permet continuar venerant el socarrat nostre cada diumenge, emocionar-nos en les processons de la paella des del trespeus a la taula, adorar la bajoqueta meloseta i santificar els cuiners que li han trobat el punt a la nostra deïtat “La Paella Acabadeta de Fer”.

Per tal de fer internacional la nostra religió, a més de defensar la paella, podem també agermanar-nos amb els pizzafaris que defensarien unes pizzes sense pinya, dacsa, salsa barbacoa ni salsitxes de Frankfurt. O amb els sushifaris, que no permetrien el sashimi de pernil, els nigiris de foie i vi o els makis de paella, que també existixen. Un moviment mundial, a l’estil slow food, en defensa de les receptes originals i en contra de les franquícies americanitzades que li planten quètxup a tot i es queden més amples que llargues. Si ja esteu convençuts, prepareu les vostres culleres, perquè el paellafarisme serà la cosa més gran des de la invenció de la cassalla. Amén, o millor dit, “Bon Profit”.