Art per a (re)pensar: la Universitat de València obri la XIX Mostra d’Art Públic per a Joves Creadors

VALÈNCIA. Transformar l’entorn de la Universitat de València en un lloc d’intervenció artística obert a la societat, tot implicant els joves artistes en les activitats de benvinguda del nou curs. Aquest és l’objectiu de la XIX Mostra d’Art Públic per a Joves Creadors que tindrà lloc del 17 al 21 d’octubre al Campus de Burjassot-Paterna i, per primera vegada, se celebrarà dins del marc del Festival de Benvinguda de la UV. Amb el projecte ART PÚBLIC / UNIVERSITAT PÚBLICA, l’organisme pretén dinamitzar els espais públics dels seus centres amb l’exposició d’una col·lecció de set projectes artístics.

La mostra, que està organitzada pel Servei d’Informació i Dinamització (Sedi) amb la col·laboració del vicerectorat de Cultura i Igualtat, està comissariada per Alba Braza, una exposició en la qual participen enguany set intervencions d’art públic de caràcter plàstic o audiovisual efímeres, projectes originals que no han d’haver estat premiats, i oberta a joves fins als 35 anys d’edat. Aquesta XIX edició serà inaugurada el dilluns 17 d’octubre, a les 12:30, a la Biblioteca Eduard Boscà, un acte en què es visitaran les instal·lacions d’aquesta edició i s’oferirà un vi d’honor a les 13:30.

Aquesta edició compta amb sis artistes seleccionats –Myriam Moreno, Laura Palau, Rubén Martín, María Vidagañ, Gemma Alpuente i María Martínez–  i dos de convidats –Natalia Domínguez i Ismael Teira–. Myriam Moreno presenta Equal Passes, o passades igualitàries, un treball que permet accedir metafòricament a diferents espais d'igualtat i tenir, durant el temps que es porten damunt, una sèrie de privilegis que com a dones no sempre es tenen. Aquesta obra vol servir de toc d'atenció, de radar per a identificar aquells micromasclismes que ens acompanyen dia rere dia.

Laura Palau juga amb la il·lusió de l’artifici a Trompe-l'oeil, la figura que possibilita l'al·lucinació mitjançant l'aparença. Aquesta figura inclou quelcom de metafísic: el que es veu és menys clar que el que està amagat. D’aquesta manera, l’obra tracta d'explorar la relació que hi ha entre l'espai de representació i l'espai físic, un treball que busca un terreny de tensió on siga possible experimentar i alhora posar de manifest la problemàtica de la representació i la mirada. “A la Grècia clàssica, ser s'identificava amb ser vist i, des de llavors, la mirada s'ha pres per la forma més directa i fidedigna de relacionar-se amb les coses. Veure la problemàtica del que entenem per mirada o representació ens acosta a allò que potser siga la tasca més genuïnament humana: cal dur a terme l'experiència de relacionar-se amb l'estranyesa de les coses per a arribar a familiaritzar-s’hi i tractar d'habitar-les de nou”.

Refugiats i estabilitat

La tercera proposta ve de Rubén Martín que, amb Encara esperem, recrea l'escenari il·lusori de benvinguda dels refugiats provinents de Síria i d'altres països de l'Est, refugiats que el Govern espanyol s'havia compromès a acollir, però que, després de l’acord de la Unió Europea amb Turquia, s'albira cada vegada més complicat. Per això, els elements utilitzats en la instal·lació apareixen mal col·locats, vençuts pel terra o desinflats, amb la qual cosa es remarca la decepció per aquest acord i el pas del temps des que la ciutadania i els ajuntaments d'algunes ciutats espanyoles es van mobilitzar i es van mostrar preparats per a acollir part dels refugiats, fins al dia de hui, en què amb prou faenes n’ha arribat una vintena.

Les joves artistes Gemma Alpuente i María Martínez formen Colectivo Emerge que, per a la XIX Mostra d’Art Públic, proposen QB Colors, una instal·lació que consta d'un cub i una taca de color situada en una zona propera a més altura. L'objectiu és establir un diàleg entre ambdues intervencions fent-hi partícip l'espectador. Així, l'obertura d'una finestra a la paret del cub permet observar, a través seu, aquesta taca de color. Per altra banda, María Vidagañ tracta amb Lectura profunda sobre la necessitat de disposar de temps per a elaborar pensaments profunds, sobre l'antítesi de la productivitat desmesurada i de baixa qualitat. L’obra vol reivindicar la urgència de construir espais de contemplació, d'apaivagament i de descans.

A banda del artistes seleccionats per convocatòria pública, la XIX edició comptarà amb dos artistes convidats. La primera, Natalia Domínguez amb l’obra 12 m² de estabilidad, que instal·larà 64 puntals d'obra en una de les galeries exteriors del campus de Burjassot, puntals que separen el terra del sostre i evidencien de forma visible l'arquitectura que suporten, modificada tant en el seu estat com en relació amb el transeünt. “En ocupar un espai amb elements de construcció concebuts per a evitar el col·lapse d'una edificació, es reforça la seua estabilitat al mateix temps que es planteja la possible necessitat de sustentació i es condiciona, d'altra banda, la seua funcionalitat”.

El segon artista convidat es Ismael Teira, que presenta Paisaje de la tierra. Constituïdes com a institucions d'ensenyament superior, les universitats tracten de donar resposta a les qüestions que preocupen l'ésser humà en totes les disciplines del saber, però hi ha un altre tipus de saviesa, la popular, que també tracta de donar resposta a la raó última d'aquest equilibri. És el cas d'aquesta cantiga tradicional gallega, una cosmogonia popular transmesa de forma oral que recorre una sèrie d'antagonismes per generar una visió de la terra en permanent harmonia. Paisaje de la tierra reprodueix la transcripció fonètica de la cantiga recitada per l'àvia de l'artista.