VALÈNCIA. Cinema Jove, el Festival Internacional de Cinema de València, aspira en la seua 33a edició a ser un reflex de les inquietuds i hàbits de la joventut en les seues seccions paral·leles. En aquesta ocasió, el festival organitzat per l’Institut Valencià de Cultura ha programat una selecció de títols sobre la música electrònica sota el nom de Beats & Frames; mentre que l’any passat va dedicar un cicle a l’art urbà i un altre al 30 aniversari de la beca Erasmus.
“Els cicles que acompanyen les seccions oficials a competició han de plasmar les inquietuds culturals, les formes de relacionar-se, els costums i els trets identitaris dels joves de hui”, considera el director de Cinema Jove, Carlos Madrid.
Al llarg del festival internacional, programat entre el 22 i el 29 de juny, es projectaran a la Sala Goerlich del Centre Cultural del Carme un total de 20 pel·lícules, entre curts i llargs, lligats a l’ampli espectre d’estils de la música electrònica.
El cicle inclou mirades al treball de pioners tècnics i creatius, reflexions sobre els drets d’autor i la pirateria, anàlisi de l’estil de vida ‘clubber’ i revisions històriques de les escenes que floriren a Manchester, París, Detroit i Berlín.
Les pel·lícules seran presentades per diversos discjòqueis locals, i quan baixen els títols de crèdit pujaran els ‘faders’. El cicle es completa amb sessions de discjòqueis amb projecció nacional i internacional que punxaran al final de les pel·lícules.
Entre els responsables d’amenitzar les nits estaran el guatemalenc Meneo, un dels primers que va barrejar els sons electrònics amb ritmes tradicionals llatins, i els valencians D_Journalist i Affkt, guanyador dels guardons a millor productor i a millor àlbum en els Premis Nacionals de Música Electrònica 2017.
Beats & Frames reserva dues pel·lícules a la reflexió sobre els problemes quotidians dels músics i discjòqueis d’electrònica. RiP!: A remix manifesto (Brett Gaylor, 2008) aborda els drets d’autor en l’era de la informació, i el fals documental La llegenda del DJ Frankie Wilde (Michael Dowse, 2008) explica la caiguda lliure d’un discjòquei afligit de sordesa.
