VALÈNCIA. Els anys 50 del municipi d’Alberic hi han sigut reflectits dintre de Collita dels 52, un llibre en forma d’historiografia que tracta de mostrar el model de vida rural a l'Espanya d'eixos temps. En ell, tres parts en forma de poemari, capítols recreatius i un estudi paisatgístic. Una tasca que ha comptat amb la col·laboració de Juan Marco Soler, gràcies al qual s’han aconseguit la major part de les fotografies inserides al llibre, i Vicente Daroqui, el principal retratista dels avantpassats.
El llibre, per tant, escomença amb un poemari, a títol pòstum, escrit per l’alberiqueny, Josep Lluís Doménech Zornoza, coetani d’este grup. Recull un repàs de cadascuna de les dècades del segle XX i de principi de l’actual, esmentant els principals esdeveniments ocorreguts al món i que van deixar la seua empremta en la història. Escrit en versos curts, amb ritme i musicalitat, va recreant el pas per la vida. Un fragment del seu poemari diu així:
“Bon vent
i barca nova,
és el que cal esperar,
sí,
un temps millor
i més desassossegat.
La segona part està composada per una recreació en 52 capítols (ja que els protagonistes nasqueren l’any 1952), on es narra com vivien els habitants de l’Alberique dels anys 50. Els autors, Antoni Torres Sanchis i Mª Amparo Giménez Ortiz, partint de l’espai físic que els envoltava arribaren a una “família típica” en que l’home era un assalariat i la dona, mestressa de casa. A partir d’ahí, comença la història. Una part molt important en la vida del poble, era la Plaça amb el Mercat Municipal. La Plaça la xafaven diàriament tant els hòmens com les dones, ells a llogar-se i elles a comprar els queviures per al dia. Els fills els batejaven, anaven a l’escola, prenien la comunió, jugaven al carrer, anaven al cinema, a missa... A l’estiu es vivia d’una manera i a l’hivern, d’una altra. Les feines del camp eren diferents segons les estacions. No han oblidat com era l’educació, la sanitat, la justícia, els comerços, les associacions, les festes, els llocs més emblemàtics..., amb la pretensió que els majors recorden i els jóvens coneguen les seues arrels, sense comparar si era millor o pitjor, simplement, diferent.
Per último, a l’última part hi ha l’estudi paisatgístic d’Alberic, escrit per Enrique Ortega Gironés. Tracta d’una descripció de com va ser l’entorn físic d’Alberic fa 65 anys basant-se en la documentació obtinguda de d’Institut Cartogràfic Valencià, partint d’una fotografia aèria feta l’any 1956 comparant-la amb una imatge de satèl·lit actual. A més, inclou una aproximació idealitzada de com seria el paisatge 1.952.000 anys arre.
