Fotos: ESTRELLA JOVERVALÈNCIA. Si preguntem a un adolescent qui és Gerónimo Stillton, Harry Potter o fins i tot Katniss Everdeen, és molt probable que molts d’ells els ubiquen com els grans noms protagonistes de la literatura juvenil actual. Però què passa si els preguntem per personatges de la literatura en valencià com Titus Burns o Empar, fallera major infantil? Les institucions porten anys treballant pel foment de la lectura i l’ensenyament en valencià, però encara queda molt d'esforç per fer. La Fundació Bromera presentà ahir la seua XXII campanya Llegir en Valencià, amb la qual recupera 11 contalles valencianes il·lustrades per 11 artistes valencians per acostar-les al públic més jove. Quines són les dificultats i les claus per a acostar els adolescents a la lectura en valencià? Els autors i els il·lustradors reflexionen sobre els reptes que això suposa.
“Quan era xicoteta, no hi havia llibres en valencià”, conta Pepa Guardiola, autora de més de 20 llibres de literatura juvenil. “Llegia en castellà novel·les d’aventures de la literatura universal i quasi no et deixaven que llegires perquè era perdre el temps. Així que jo m’amagava per llegir”, recorda. “El valencià l’empraven només per a la tradició oral. Però una llengua que no té una literatura acaba morint i vaig començar a transcriure els contes de riurau per tal que no es perderen”, precisa.
“Quan era adolescent, jo era un lector sense llibres”, conta l’escriptor Carles Cano, que es confessa enamorat de Jules Verne. La vida el va dur a estudiar filologia catalana en un moment en què la literatura catalana no estava gens estesa. “Vaig començar a escriure als anys 80, quan començà un xicotet boom. En aquell moment hi havia una gran demanda, però no hi havia quasi res de literatura en valencià perquè el que hi havia era el poc que arribava de Catalunya”, explica.
En els vora 40 anys de dedicació a la literatura, amb nombrosos premis i novel·les traduïdes, Cano assegura que encara no ha trobat la fórmula màgica que faça connectar els joves amb la literatura en valencià. “A mi em funciona l’humor, els jocs de paraules, l’estil ràpid... El més difícil és tindre una bona idea: potent, original i que enganxe”, precisa Carles Cano. Però convéncer els adolescents no és tan senzill.
“A mi no m’agradaven gens els llibres en valencià”, conta l’escriptor Joanjo Garcia, que començà a la literatura l'any 2012 en guanyar el premi Enric Valor amb una novel·la ambientada en el 23F. “Ara tinc 40 anys i com tota la gent de la meua generació, per la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, vaig tindre classes en valencià i vaig començar a llegir les poques novel·les que hi havia aleshores. Però no m’agradaven perquè era literatura carregada de bones intencions, que ensenyaven i donaven una certa moralitat”, critica.
Per a Garcia, alguns llibres actuals cometen un error. “Als joves els agrada una literatura que no tracte d’alliçonar en el triomf de la bondat. El que mola és transgredir la norma. Els xiquets volen ser grans i transgredir la norma només ho fan els majors”, explica. “A més, les novel·les juvenils han d’estar ambientades en realitats properes. Els personatges no han de ser bons i dolents! Han d’estar carregats de matisos perquè hem de tractar els adolescents com adults”, remarca.
Generar empatia i identificació amb la història exigeix que l’autor es pose en la pell del lector. “A l’hora de colar al llibre les referències amb les quals estan en contacte els joves, has de conéixer-les. Si vols esmentar Juego de Tronos, has d’haver-la vist. Has d’haver escoltat rock en valencià per colar en la novel·la un tros d’una cançó. Pots fingir la vivència, però després es nota”, explica. En un món molt audiovisual, on les pantalles estan a l’abast dels més menuts, la literatura en valencià necessita un suport fonamental: les imatges.
“La il·lustració és clau en la difusió de la literatura en valencià perquè ha de generar curiositat pel que passa dins”, conta Laura Pérez, jove il·lustradora. “Quan eres xicotet i t’arriba un llibre a les mans, has de sentir identificació amb el dibuix de portada, que siga atractiu i cride l’atenció. Però s’ha de trencar molt una el cap per trobar els elements que arriben a tot tipus de públic, perquè fins i tot hi ha persones adultes que compren i lligen els llibres per a joves per iniciar-se en la lectura en valencià”, precisa.
El dibuix, a més, és una manera d’acompanyar visualment la difusió cultural. “Il·lustrar llibres en valencià és com traure el cap per una finestra i fa veure molts temes que no has explorat”, conta la pintora Lidia Boix, que assegura que els seus referents i vivències culturals l’han ajudada a entrar en la història per mostrar els elements dels quals parlen els escriptors.
“No hi ha cap diferència entre il·lustrar llibres en valencià o en castellà perquè la il·lustració és universal, però sí que t’inspires en les formes valencianes. En la ceràmica, l’arròs, l’horta...”, conta Ximo Gascón, mestre i il·lustrador. “El repte de futur que li queda a la literatura en valencià són les decisions polítiques i que emprem més el valencià, que el parlem”, reclama.
“Veig poc relleu generacional”, critica Carles Cano. Encara que els joves autors ja varen estudiar en valencià, per a Cano falten més referents. “Els escriptors que estem en actiu tenim una certa edat i portem molts anys publicant, però no veig darrere una generació de gent de 20 o 30 anys que vinga espentant”, analitza.
“Tenim un sentit sucursalista, colonialista, i pensem que qualsevol autor de fora és millor. D'autors valencians n'hi ha de bons i de dolents, però si fem lectors seleccionarem i serà millor per a tota la societat”, conta Josep A. Fluixà Vivas, director de la Fundació Bromera per a la difusió de la lectura en valencià, creada l'any 2002, i impulsora de la campanya Llegir en Valencià. Tant per a Fluixà com per a molts autors, hi ha una manca de difusió mediàtica de la literatura en valencià i troben a faltar una major implicació dels mitjans de comunicació en la utilització del valencià com a llengua per a informar.
Per a Joanjo Garcia, el major repte és només un: “Moltes vegades els escriptors ens queixem de coses que no són problemes, són realitats. I estaran ahí. Jo no puc canviar l’escenari de la societat valenciana, baixar el preu dels llibres o l'IVA. Per a mi, com a autor, l’únic repte de futur és escriure novel·les que ningú haja escrit abans com ningú les ha escrit abans. Que és tan difícil com baixar l’IVA! El que tenim en les nostres mans és el nostre treball i hem de fer que la gent parle d’ell perquè és insubstituïble. Perquè hem fet el millor que s’ha fet en anys”.
