VALÈNCIA. Ara fa 33 anys, en gener del 1984, es va designar Ricardo Bofill com a coordinador de la planificació del jardí del riu Túria, que seria inaugurat definitivament el 1986. Amb el temps hem vist com al seu llit, en eixe gran jardí que recorre la ciutat, s’han construït el Palau de la Música (1987), el Gulliver (1990), les pistes d’atletisme (1992), la Ciutat de les Arts i les Ciències (1998-2005) i el Bioparc dins del parc de Capçalera (2008).
Sense dubte, eixa decisió de convertir el llit del Túria en un gran jardí va canviar la nostra ciutat per a sempre. Molts no ens imaginem una València sense eixe pulmó verd que travessa i definix la manera de viure la ciutat, mentre que els més majors encara recorden el riu amb aigua i les successives riuades que tant de mal feren. Fa només 33 anys i sembla que haja passat una vida, per això volia fer un exercici d’imaginació i dibuixar el que passarà d’ací a 33 anys, l’any 2050, amb València.
Són molts els desafiaments que té València per davant en l’àmbit urbanístic, com la rehabilitació dels Poblats Marítims, el Parc Central, la conversió en zona de vianants del centre històric, conservar l’horta... I altres moltes qüestions en relació al creixement poblacional, a decidir quin tipus de ciutat volem, a com seran els mitjans de transport en el futur, o com hauran canviat els seus habitants. Hi haurà encara monges pel carrer? I carters? I graffitis? Els cotxes volaran? Grezzi haurà convertit les esglésies en aparcaments de bicicletes?
Per això he demanat a 5 persones diferents que responguen dos qüestions. Com penses que serà la ciutat de València l'any 2050? I com t'agradaria que fóra València el 2050? Tots ells són gent que viu la ciutat, la passeja, la fotografia, l’estudia, la disfruta o la patix, i la sent pròpia. I cadascú d’ells des de la seua experiència té al cap una ciutat futura molt diferent.
Venanci Ferrer – Carter
Com penses que serà València l’any 2050?
En primer lloc, m'imagine allà pel 2050, si la vida continua al ritme que va, una ciutat estranya, on la tecnologia estiga present a tots els llocs. De totes maneres, m'és estrany imaginar una ciutat tan imprevisible com és València d'ací a 33 anys. Ja saps tu com som els i les que habitem este territori.
Com t’agradaria que fóra València el 2050?
Tinc molt clar que hauria de ser una ciutat on viure fóra una cosa amable, on podríem combinar les coses d’una gran ciutat, però sense caure en els inconvenients d'una ciutat gran (vull dir d'una dimensió desmesurada). També m'agradaria que fóra una ciutat més verda i ecològica, i moltes coses més. No sé si ho vorem, però almenys ens ho imaginem.
Sara Mansanet - Festival Internacional de Migmetratges La Cabina
Adore València i no m‘imagine vivint en cap altre lloc. Considere que som afortunats de tindre aquesta ciutat amb unes característiques geogràfiques i climàtiques que la fan quasi perfecta, per tant és precís aconseguir que es desenvolupe de manera conscient amb les necessitats ciutadanes, socials i culturals.
Com serà València el 2050? Confie que serà com jo m‘imagine i voldria que fóra (potser siga massa optimista).
No puc deixar de voler que el barri del Cabanyal estiga recuperat al 100 %, actiu i ben comunicat, de manera que siga un goig passejar-lo i viure en ell.
L‘ús de les bicicletes serà tan habitual per a recórrer ràpidament la ciutat que es farà estrany agafar cotxe o moto, i el transport públic arribarà a tots els barris de manera suficient.
El Centre Històric sempre em preocupa, per la qual cosa espere que el 2050 estiga molt més alliberat de trànsit, sobretot la plaça de la Reina.
Els voltants de la catedral, de fet, tenen dues importants necessitats: tornar a la Porta dels Ferros la seua perspectiva original i condicionar el solar del carrer Micalet.
Actualment hi ha tants projectes inacabats a València queespere que el 2050 ja estiguen inaugurats i en marxa, com el Parc Central i el seu voltant o les diferents naus i espais industrials reconvertits en centres culturals i socials.
Espere vore València el 2050 com una ciutat propietat dels ciutadans, activa, destacada en la cultura internacional i mantenint la seua bellesa i mesura. El que no crec que puga vore serà el Nou Mestalla acabat.
Vicent Baydal – Historiador
Pense que serà una ciutat transformada per dos fets: l'execució del Parc Central i el desenvolupament de la Marina de València. El soterrament de les vies, a banda d'acabar amb una divisió secular de la ciutat, potenciarà encara més els barris de Russafa i Arrancapins i donarà nova vida als de la Raiosa i En Corts. D'altra banda, per poc que es facen les coses bé a la Marina, pense que tota la zona del Grau i el Cap de França, en la part final de l'avinguda del Port, amb les Naus, unes Drassanes i un Mercat revitalitzats, es convertirà en un dels nous focus socials i culturals de la ciutat, com pot ser-ho Russafa en l'actualitat.
També crec que passarà això però en menor mesura en la zona nord-oest de la ciutat, en Marxalenes-Benicalap, amb el desenvolupament de Bombas Gens i la Ceramo i la finalització del Nou Mestalla (estarà acabat l’any 2050? o ja no existirà ni el València CF?). Un replantejament de la Ciutat Fallera també podria ajudar molt a això. D'altra banda, determinades zones de Ciutat Vella estaran envaïdes per turistes, la qual cosa provocarà el malestar dels veïns.
Espere que no, però és possible que el 2050 hi haja serioses dificultats per a mantindre humida l'Albufera, alhora que les platges de Pinedo hauran desaparegut per les continues ampliacions septentrionals del port. I això, evidentment, serà un problema.
Com t'agradaria que fóra València en 2050?
M'agradaria que fóra la capital moderna d'un xicotet país independent, com Copenhaguen, Helsinki, Bratislava o Dublín, el país dels valencians del Sénia al Segura i que com a tal procurara pel bé de tots els seus habitants, mirant més enllà de les estrictes fronteres urbanes i metropolitanes. Crec que això contribuiria al benestar de tots els valencians, els de la ciutat i els de tot el territori valencià...
Però bé, com estem parlant de qüestions urbanístiques, diré que m'agradaria que València en 2050 fóra una ciutat amb dos governs: un de la ciutat estricta i un altre de tota l'àrea metropolitana, que gestionaren el benestar i els problemes generals dels territoris respectius. Afrontar de manera comuna els reptes en mobilitat, urbanisme, infraestructures, energia i subministraments em pareix clau en l'impuls i la bona gestió dels interessos dels vora dos milions d'habitants que vivim en eixa àrea.
En relació amb això, el que més m'agradaria seria tindre una ciutat i una àrea metropolitana amb un transport públic de primer nivell. Amb metros, autobusos i tramvies amb una freqüència constant, puntuals i que connectaren fàcilment totes aquelles zones que ho necessiten. Crec que això canviaria, a molt millor, el model de vida de tota l'àrea urbana.
M'agradaria també una ciutat en què l'Horta s'haguera mantingut i revitalitzat, amb llauradors i empreses agrícoles que abastiren els mercats i les llars urbanes amb aliments de proximitat. M'agradaria també que s'haguera dignificat el barri de Natzaret, que tant ha castigat la mateixa ciutat, i que les pedanies tingueren més autonomia i marge de maniobra. Finalment, m'agradaria, "simplement", que d'ací a 33 anys els habitants de la ciutat, independentment de les seus opcions polítiques, valoraren encara més la cultura i el coneixement. Crec que en estos darrers 33 anys hem avançat en eixe sentit, però encara ens queda molt de camí per recórrer.
Mercedes Herrán – Fotógrafa
Dentro de 33 años tendré 76 años y mi hijo 33. ¿Cómo creo que será la Valencia de ese año?
Yo creo que seguirá muy parecida a nuestros días, no creo que cambie de forma considerable. Es una ciudad tranquila, bonita, con mucha calidad de vida y un clima excepcional.
Habrá muchos más extranjeros que vivirán aquí y muchos más valencianos que decidirán no marcharse. Sí que es cierto que las generaciones que lleven la ciudad serán las que han vivido la crisis en todo su esplendor, supongo que eso les hará ser fuertes para llevar esta gran ciudad.
Me gustaría que fuera una ciudad sin coches, donde nos pudiéramos teletransportar, que nos reuniéramos en el ágora para escuchar a los filósofos.
Una Valencia con un oceanográfico convertido en lugar de vacaciones para peces de todo el mundo que vinieran a tomar el sol y a disfrutar de la gastronomía.
Una Valencia con una feria de las artes universal donde se pudieran comer buñuelos de alcachofa y donde las fallas fueran virtuales.
Una ciudad al fin y al cabo donde se pudieran hacer tus sueños realidad.
Luce – Artista
La seua resposta és en forma de 4 fotografies, i unes quantes reflexions pròpies sobre la ciutat.
El centre de València, Venanci Ferrer 
