VALÈNCIA. El Festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola té programat per a l'11 d'agost, a les 22:30 hores, al castell del Papa Luna el concert de Capariccio Stravagante. El trio de músics està compost per Julien Martin (flauta), Josh Cheatham (viola da gamba) i Skip Sempé (clavecí i direcció). Al concert s’interpretaran peces de Cara, Selma i Salaverde, Ortiz, Caccini, Marais i Bach.
Skip Sempé va fundar Capriccio Stravagante en 1986, sent el primer grup francès distingit internacionalment en la interpretació de música de cambra dedicat bàsicament a música dels segles XVII i XVIII. És un ensemble molt flexible que ofereix concerts des del format mínim de tres intèrprets fins a projectes de major envergadura, incorporant també l'Orquestra del Renaixement Capriccio Stravagante i Capriccio Stravagante Les 24 Violons.
Des dels seus orígens els músics que formen Capriccio Stravagante han desenvolupat un treball molt exigent tant individualment com col·lectivament, desenvolupant una llibertat en l'expressió il·limitada, un espectacular i potent sonoritat així com l'excel·lència vocal. L'èxit resideix en la selecció dels millors intèrprets per a cada programa que fa el mateix Skip Sempé.
Skip Sempé és un virtuós clavecinista a més de director i fundador de Capriccio Stravagante és una de les personalitats més prestigioses en el món de la música renaixentista i barroca. Va créixer a Nova Orleans, va estudiar música, musicologia, organologia i història de l'art, completant la seua formació amb Gustav Leondhart a Amsterdam. El seu inconfusible estil com a clavecinista, la seua musicalitat i el seu do de la interpretació han sigut àmpliament reconeguts així com la seua exòtica, multidimensional i inflexible personalitat musical. Sempé va continuar a Europa embarcat en la seua pionera reconsideració de la interpretació de la música entre 1500 i 1750, tant de la coneguda com de la més oblidada.
En el programa que Capriccio Stravagante oferirà a Peníscola destaquen tres facetes diferents de les especialitats del trio Capriccio Stravagante. La primera part demostra el poder de la rica tradició de la «disminució» en el Renaixement, quan la majoria dels instruments que ara considerem barrocs -com la flauta i la viola da gamba- estaven plenament desenvolupats. Aquests nous instruments es van convertir en una font de rica invenció musical. Els compositors i els músics van explorar les possibilitats de l'escriptura per a tocar aquests nous instruments amb les variacions de la disminució i de la variació així com amb les fantasies, el ricercare, i altres formes musicals novament creades.
Les dues parts següents demostren l'apogeu de l'escriptura per a la viola da gamba i flauta. Marin Marais (ca.1656-1728) va estudiar amb Michel-Richard de Lalande i Sainte-Colombe abans d'unir-se a l'Académie Royale en la dècada de 1670. Va participar en l'estrena d'Atys de Lully; Lully li va permetre convertir-se en membre de la música de cambra del rei en 1679. Entre 1686 i 1725, Marais va publicar cinc volums de pièces de viole que contenien un total de 39 suites o 596 peces individuals, sense incloure la seua música instrumental inèdita. Marais va romandre insuperable com a gambista fins a Antoine Forqueray (1671-1745). Les peces d'aquest programa provenen de l'últim llibre de pièces de viole de Marais, publicat en 1725, només tres anys abans de la seua mort.
Per últim el programa compta amb una altra obra mestra de l'Alt Barroc: la sonata de Johann Sebastian Bach per a flauta i baix continu, BWV 1035. Bach probablement va compondre la peça durant una visita a Berlín, on el seu fill Carl Philipp Emanuel s'havia convertit recentment en clavecinista del futur Frederic el Gran. Va dedicar l’obra al valet del príncep hereu, Michael Gabriel Fredersdorf, qui, com Frederic, era flautista. Aquesta sonata està fortament influenciada per la música francesa i italiana de principis del segle XVIII, característica de gran part de les obres instrumentals de Bach escrites durant els seus anys de Leipzig.
El festival tancarà el cicle de concerts dissabte 12 d'agost amb l’actuació de l’Orquestra de Cambra de la Comunitat Valenciana , amb Vicent Llimerà a l’oboè i sota la direcció de Daniel Abad Casanova.